Pau per Nadal

Bon Nadal, de Christian Carion (2008), fragment

Si no el veus, clica aquí

Amb el desig que la pau del Nadal entri en totes les vides i hi resti sempre.

Per obrir un camí

De l'evangeli d'aquest diumenge, 2n d'Advent (Mc 1,1-8):

"En el profeta Isaïes hi ha escrit això:

 «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. 

Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». 

Complint això, Joan començà a batejar en el desert".

Obrir una ruta al Senyor?

Potser la nostra vida ja ens sembla un caos. Pot ser que ho siguin de debò! I, a més, ens hem de preocupar de "fer lloc" perquè hi passi el Senyor?

Ens sembla una tasca més, una labor impossible d'inserir en la nostra atapeïda agenda. Ens la mirem per davant i per darrere i pensem: i on hi poso jo l'espai per al Senyor?

Cada vegada que algú ens en parla, ens sembla que ens llença al damunt un motiu més per estar estressats. Perquè:com hem de dir-li a Déu que ja no ens queda temps per a Ell? No li podem dir allò de "ens truquem i quedem"!

A molts els sembla que la vida del creient hauria de ser més relaxada, plena d'estones de silenci i pregària i no tan plena de presses. Una vida gairebé monacal. La veritat és que els creients vivim en aquest món. I això vol dir que hem d'atendre a les persones del nostre entorn i que tenim ocupacions on se'ns demana que donem al màxim. I ,sovint, pel fet de ser creients ens comprometem a col·laboracions i voluntariats on hi deixem temps i energia. Així que quasi tothom se sent saturat al final del dia, i amb poques ganes de fer res més.

Llavors, on posem el temps per "obrir camí" al Senyor?

Ho podem fer així:

1) Recordem que Déu és Senyor del temps i de l'espai i també el nostre Senyor. Tot allò que fem al llarg del nostre dia, ho fem en Ell, ja que la nostra vida transcorre en l'espai i el temps. Siguem-ne conscients.

2) Pot ser bo demanar-li quan ens llevem, ni que sigui breument, que ens guiï i ens ajudi a portar-nos com veritables fills i filles seus, perquè estiguem sempre amb Ell.

I fer-ne memòria al llarg del dia, en les petites aturades que tenim entre tasca i tasca.

Això no requereix gens de temps ni cansa, i ens ajudarà a estar centrats en el més important: que en tot allò que fem estem col·laborant amb Déu. I ens motivarà a fer-ho bé.

3)  Acabar el dia fent un repàs breu de com ha anat. Només donant-hi un cop d'ull per agrair tot el que ha anat bé, els dons que hem rebut; adonar-nos del que ha anat malament i mirar si ho podem solucionar; demanar perdó i, segurs del Seu amor, preparar-nos per dormir molt bé!

4) Buscar un signe que ens acompanyi i ens recordi el nostre vincle amb Jesús. No cal ni que sigui visible ni que es tracti d'un objecte estrictament religiós. Només cal que sigui significatiu per a nosaltres.

4) Si en algun moment, del matí o el vespre, o al migdia, voleu fer una pregària més "normal", podeu resar un Parenostre lentament.

Pregunta: Amb això obrirem una ruta al Senyor?

Resposta: Depèn. Alguns obriran una escletxeta, altres un caminet i altres una autopista. L'important és que anar trobant una manera personal de fer lloc al Senyor, de comunicar-nos amb Ell, perquè la relació esdevingui cada vegada més directa i fluïda. Així, serà fàcil que Ell entri suaument a la nostra vida sense que ens atabalem. Perquè no es tracta d'una obligació més, sinó de conrear la Seva amistat.

L'únic camí que val

Camí d'escales cap al Cel. 

Universitat de Tsukuba, Japó 

En la festa d'avui, el Senyor Jesús, Rei de l'Univers, ens ha fet conèixer quins són els seus interessos i com vol que sigui la nostra vida (Mt 25, 31-46). 

Per al Senyor, només n'hi ha un de camí que sigui vàlid per estar a bones amb Ell: aquell que ens fa transitar per la vida estimant i atenent els altres. 

El que ens proposa el Senyor no és ben bé un camí recte ni fàcil. 

És ple d'aturades per retornar mirades, per agafar mans esteses, per realitzar serveis que fonen el nostre temps.

O de revolts. Perquè passem llargues estones, dies sencers, anys, de converses sense fi, fins que apareix la llum. I això no sempre passa i sembla que tot plegat ha estat temps perdut. 

Camí pla alguns cops, inclinat altres i de tant en tant empinat. 

Un camí a voltes ample, on podem respirar a gust i fer una mica la nostra.

Un camí estret tot sovint, empesos per totes bandes pels qui ens demanen una mica d'atenció, 

Camí fàcil, camí difícil. 

Camí suau o aspre. 

Camí de riures i d'abraçades. I de llàgrimes. 

Camí que, a mesura que el fem, esdevé sòlid com la roca. 

Camí que ens porta al Cel. 

Avui és diumenge 9 de novembre

Benvolguts, benvolgudes, el dia d'avui es presenta mogudet. Per això, us convido a començar-lo gaudint d'aquest preciós concert per a arpa i flauta de Mozart.

Que Déu us concedeixi un sant i feliç diumenge!

Llibertat!

Inici de curs amb Maria

Avui, encara mentre escric, és la festa de la Mare de Déu del Roser. La primera advocació de Maria que trobo tot just iniciades les classes. He esperat fins avui a reprendre de nou aquest blog amb el desig de presentar-li l'any acadèmic sencer i aquests textos concretament, amb l'esperança que Ella m'ajudi, m'inspiri i em beneeixi al llarg dels mesos que tenim per endavant.

Aquesta icona que he col·locat a la capçalera és la Mare de Déu del Consol i l'Alegria. Prové de Romania, tot i que l'original és feta al Mont Athos i té una presència molt més seriosa i austera. La grega ens presenta un Jesús que tapa la boca a Maria (hi ha una llegenda al respecte d'aquest gest, que no explicaré). En aquesta versió, el gest s'ha transformat en una carícia, una expressió ben dolça i habitual entre una mare i el seu fill. 

Desitjo que els que em llegiu, trobeu la presència de Maria i de Jesús, i la bondat de Déu, en la vostra vida.

Bon curs!    

Temps de descans

Benvolguts i benvolgudes, acabat el període d'examens, em prenc un temps llarg de descans. Si Déu vol, reprendré l'activitat d'aquest blog el mes d'agost. Potser amb un enfocament diferent.

Que Déu us concedeixi un temps de relax, descans i renovació, a prop Seu i a prop de les persones que estimeu i que us estimen.

Bon estiu!

Santa Pasqua de Pentecosta!

Esprit-Saint
Sois devant nous pour nous guider
Sois derrière nous pour nous pousser en avant
Sois en nous pour nous révéler à nous
Sois en-dessous de nous pour nous porter
Sois à notre gauche et à notre droite et défends-nous contre le mal
Sois au-dessus de nous pour nous élever vers Dieu

En la recta final del curs

Benvolguts, benvolgudes, arribem a final del curs. I, això, a nivell pràctic, significa que aquesta servidora disminuirà la freqüència de les entrades a aquest blog d'ara fins a finals de juny.

Us recomano llegir cada dia l'evangeli i, si podeu, fer-ho en dues parts. Una primera lectura a la nit, l'última cosa que feu abans de ficar-vos al llit i apagar el llum. Si sou dels que llegiu al llit, doncs que sigui l'últim llibre que agafeu. I una altra lectura, més reposada al matí. Això, perquè la Paraula de Déu vagi treballant dintre vostre mentre dormiu i vagi entrant fins al moll d'os. I perquè al matí la pugueu retrobar amb un esperit més vital.

Ens anirem trobant de tant en tant. Sigueu bons i bones!

Bon dia! Per a fer memòria

De l'Evangeli (Jn 15,21-26):

"El Paràclit, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, Ell serà el vostre mestre en tot"

El comentari d'avui no és meu, sinó del blog Mensaje a los amigos

El evangelio del Reino no es como un estanque de aguas retenidas.
El Evangelio del Reino es como un río que corre como una larga serpiente por valles y hondonadas.
El río es el mismo desde el comienzo hasta que desemboca en el mar, donde sus aguas se funden con las del mar.
Pero sus aguas son cada momento nuevas.
Mientras contemplas el río siente que todo forma una unidad.
Pero en cada instante las aguas que ves son distintas.
El río es la historia de las aguas que no se detienen y tampoco rompen su historia.

Esa es la realidad del Reino de Dios.
Esa es la realidad de la Iglesia.
La Iglesia es el cauce.
Las aguas son la acción del Espíritu Santo que crea vida en cada instante.

Esa es la misión que Jesús le asigna al Espíritu Santo que “el Padre enviará en su nombre”.
Recordarnos todo lo que Jesús nos ha dicho.
Enseñarnos lo que cada día tenemos que aprender.

Recordarnos el pasado, porque sin pasado no puede existir el hoy.
Recordarnos el pasado, porque es ahí donde hunde sus raíces el ser cristiano.
Sin Jesús no hay Iglesia.
Sin Jesús no hay vida hoy.
Sin su Palabra no hay mensaje para hoy.
Sin su Evangelio no hay Buena Noticia hoy.
Sin la vida de Jesús no tenemos camino hoy.
Sin la Muerte y Resurrección de Jesús no hay salvación hoy.

Y esta es la misión del Espíritu Santo.
Recordarnos todo ese pasado, haciéndolo contemporáneo hoy.
Recordarnos todo ese pasado, aconteciendo y sucediendo hoy.
Recordarnos todo ese pasado, haciéndose vida hoy.
El Espíritu Santo es la “memoria de la Iglesia”.
El Espíritu Santo es la “memoria de cada creyente”.
Sin el Espíritu Santo el Evangelio sería un libro de Biblioteca.
Sin el Espíritu Santo Jesús quedaría perdido entre los personajes de la historia.

Enseñárnoslo todo:
Enseñarnos haciéndonos comprender todo que significa el pasado de Jesús.
Enseñarnos todo lo nuevo que va brotando de ese pasado.
Porque el pasado de Jesús no es un embalse que retiene las aguas.
Porque el pasado de Jesús es también río que sigue corriendo hoy.
Porque el pasado de Jesús es también río que hace brotar árboles y naturaleza nueva.
Porque el pasado de Jesús no son solo aquellos enfermos que curaba, sino los enfermos de hoy que tienen que descubrir el sentido de su sufrimiento hoy.
Porque el pasado de Jesús no son solo las multitudes hambrientas a las que dio de comer, sino las actuales a las que es preciso alimentar.

La misión del Espíritu Santo es ser “memoria actulizante”.
La misión del Espíritu Santo es enseñarnos a hacer realidad hoy, lo que él vivió entonces.
La misión del Espíritu Santo es convertir la vida de Jesús en manantial y a la Iglesia en río.
La misión del Espíritu Santo recordar el pasado de una manera viva y no disecada.
La misión del Espíritu Santo es enseñarnos cómo hacer que el pasado pueda encarnarse en el presente.

Sin el Espíritu Santo la Iglesia terminaría siendo como esos campos secos por falta de lluvia y de riego.
Sin el Espíritu Santo la Iglesia sería repetidora del pasado, pero no creadora del presente.

Señor: “Envíanos tu Espíritu Santo, para que tú seas alguien vivo hoy, y nosotros sepamos hacerte vida en la historia de hoy”. “Ven, Espíritu Santo, Señor y dador de vida”

Clemente Sobrado C. P .

Bon dia! Camí de Casa

De l'Evangeli d'avui (Jn 14,1-6):

"Ningú no arriba al Pare si no hi va per mi"

Avui no tinc temps d'escriure. Només, doncs un apunt breu.

Un Camí que és sempre el mateix i, en canvi, és únic per a cadascú. 

Una Casa sola, amb estances per a tots.

Un Camí: Jesús.

Una Casa: Déu.

Ens movem en Ell i reposem en Ell. Tots de manera diferent. 

Creativitat de Déu i respecte envers la nostra individualitat.

Que sapiguem transitar per la vida, posant encertadament els peus en el nostre propi camí. 

Bon dia! Com Ell

De l'Evangeli d'avui (Jn 13,16-20):

"Un criat no és pas més que el seu senyor"

Només una breu reflexió: Si algú creu o espera que, actuant a l'estil del Senyor, l'han de tractar bé, no ha entès res. 

Si algú, especialment els qui tenen alguna responsabilitat dintre de les comunitats, no té cap problema pel fet de seguir Jesús i actuar com Ell, servint a tots, llavors segurament haurà de revisar si és veritablement fidel a l'Evangeli. I dic "problema", en general. Tant pot venir de dintre com de fora. 

Per suposat, no ens hem de confondre amb les dificultats que puguin explicar-se per altres raons, com, de vegades, la poca capacitat de diàleg, el tancament, els prejudicis. Em refereixo, no a les paraules, sinó a les actuacions.

Demanem avui el desig de caminar sempre fidelment al costat de Jesús i d'assumir com a conseqüència necessària la creu que es deriva del seu seguiment, com Ell ha assumit la Seva creu per amor i fidelitat al Pare i a tots nosaltres.

Bon dia! El camí de l'alegria perfecta

De l'Evangeli d'avui (Jn 15,9-17): 

"A vosaltres us he declarat amics"

L'Evangeli d'avui és com per aprendre'l de memòria. I anar-lo recordant tant en les èpoques bones com quan les coses no ens vagin bé. Perquè són unes paraules de Jesús plenes de bona notícia.

Tot aquest fragment està centrat en l'amor: l'amor entre el Pare i el Fill (v.9); l'amor del Fill envers nosaltres (v.9); la fidelitat envers aquest amor, que significa estimar-nos entre nosaltres i posar-nos a disposició els uns dels altres (donar la vida) (v.10.12-13); la crida a ser amics del Senyor (v.14-15).

Jesús també ens diu per què ens fa tota aquesta declaració d'amor: Perquè participem del seu goig, que és ple, total (v.11), perquè la nostra vida sigui fecunda i rica (v.16) i perquè el Pare escolti allò que li demanarem units a Ell (v.16). Es pot demanar més?

Avui, donem gràcies per tant d'amor com Déu ens dóna i  per tot el que està decidit a fer en nosaltres. I demanem-li ser amics de veritat de Jesús perquè gaudim amb Ell de l'alegria perfecta, rodona, que ens vol regalar.

Bon dia! No ens podem perdre

De l'Evangeli d'avui (Jn 10,22-30 (12,44-50)):

"Ningú podrà arrencar-les (les meves ovelles) de la meva mà"

Nota: L'evangeli entre dos parèntesis correspondrien a demà, però es poden llegir avui. perquè demà celebrem la festa de S. Maties apòstol, que té lectures pròpies. Avui es pot celebrar també la memòria de la Mare de Déu de Fàtima.

Seguim amb l'argumentació dels dies anteriors. Jesús és el Bon Pastor. Només els qui són seus el reconeixen i el segueixen. Tots nosaltres som seus a través de la Seva Mort i Resurrecció, a través del nostre Baptisme. La seva promesa respecte dels qui el seguim és gaudir de la vida de Déu i "no perdre'ns per sempre".

Podem estar un temps (o molt de temps!) separats d'Ell, però els que li pertanyem no restarem sempre perduts perquè ningú ens pot separar completament del Senyor. Podem fer un llistat com el de sant Pau quan preguntava: "Qui ens separarà de l'amor del Crist?" Res ni ningú no té poder per fer-ho, i menys absolutament. Podem confiar en Ell, que com a Bon Pastor que és, ens ve a buscar cada vegada que errem el camí, quan ens despistem o quan anem a buscar prats aparentment més saborosos.

La vida que ens ha donat el Senyor és la Seva pròpia Vida, i la unió que se'n segueix és tan íntima que som part del Seu Cos. Així que, de cap manera, podrà ningú arrabassar-li el que és Seu d'una manera tan profunda. Seu i del Pare, perquè són u.

Aquesta unió del Pare i el Fill ens col·loca a nosaltres, a través del Fill, en el si de la Trinitat, de manera que la nostra vida està participant de la vida de Déu ja des d'ara. Amb tot el que significa d'accés a la veritable alegria, a la plenitud, a la pau.

Si som amb el Bon Pastor, no només no hem de patir quan passem per valls tenebroses, sinó que també podem viure confiats en què ens pararà la taula i ens alimentarà. És això el que fa en l'Eucaristia: donar-nos l'aliment que ens cal per caminar amb Ell, el que ens permet unir-nos-hi i semblar-nos-hi cada dia una mica més.

Units al Senyor, units a Déu, no només no ens podem perdre sinó que ens acompanyaran la seva bondat i el seu amor tots els dies de la nostra vida, ara i sempre.

Bon dia! Ho dóna tot

Rubens, detall de "Encàrrec de Crist a Pere"

De l'Evangeli d'avui (Jn 10, 11-18):

"Ningú no em lleva la vida, sóc jo qui la dono de bon grat"

Avui la lectura de l'evangeli és prou rica com perquè la llegim tranquil·lament, meditant-la i deixant-nos tocar. Segur que algunes paraules tenen molt de ressò dintre nostre!

Un punt especial per als qui tenen persones al seu càrrec: Què estem disposats a fer per elles? Fins on les estimem? 

I un parell per a tots: 

- Conec la Seva Veu? Què faig per escoltar-la i discernir-la? 

- Agraeixo tot el que el Senyor ha fet i fa per mi?

Bon dia! Viurem per Ell

De l'Evangeli d'avui (Jn 6, 52-59): 

"El qui menja la meva carn i beu la meva sang viu en mi i jo en ell"

L'Evangeli d'avui és per llegir lentament i assaborir-lo. 

Jesús ens promet una nova manera de viure: la unió íntima amb Ell i, en Ell, amb el Pare. Així, el Senyor ens vol fer entrar en la vida mateixa de Déu i participar de la seva "qualitat". Una vida que és, per a nosaltres, ressuscitada des d'ara mateix, plena i eterna; i alhora en evolució a una major plenitud a mesura que ens acostem al Pare, que és la seva font. 

Aquest apropament l'anem fent cada dia quan caminem amb Jesús, quan deixem que ens modeli, quan ens fem pa i vi, és a dir, nodriment, per als nostres germans. A semblança d'Ell, que s'ha fet aliment i beguda per a cadascun de nosaltres.

La proposta d'avui seria acostar-nos a l'Eucaristia i demanar al Senyor que no posem impediment a allò que vol fer en nosaltres.

Bon dia! Atrets pel Pare

Très Riches Heures du Duc de Berry, s. XV. 

Musée Condé de Chantilly 

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,44-51):

"El pa que jo donaré per la vida del món, és la meva carn"

Seguim encara al capítol 6. Avui hi trobem dues dades noves:

- És el Pare qui ens atreu cap al Fill, qui ens dóna l'instint de buscar-lo, qui ens ensenya com hi hem d'anar. 

- El Pa que dóna la vida per sempre, és Jesús mateix.  

Si ens fixem bé, tenim representades aquí les dues parts de la celebració eucarística: L'ensenyament i el Pa que es dóna per la vida del món. 

També tenim una al·lusió no completa a la Trinitat. Nosaltres diríem més aviat que el Pare ens atreu cap al Fill mitjançant l'Esperit Sant. Però és ben clar que, sense Ell no seríem capaços d'escoltar-lo bé ni d'entendre'l, ni d'aprendre res de Jesús.

Ser atret, escoltar, aprendre, anar a Jesús, alimentar-se d'Ell i tenir vida eterna són passos que el creient realitza una vegada i una altra en un continuum que no s'acaba mai perquè sempre estem necessitats de ser atrets cap a Jesús, d'escoltar-lo bé i d'aprendre el que ens diu i d'alimentar-nos d'Ell. 

D'aquesta manera participem en la seva vida d'una manera cada vegada més íntima. Perquè, al final, som cridats a ser u amb el Senyor, de la mateixa manera que Ell i el Pare són u. 

Així, som convidats pel Pare a participar en la vida eterna i plena de Déu a través de la nostra unió amb el Senyor Jesús. Aquest és el nostre destí.

Que siguem ben dòcils a la invitació de Déu.

Bon dia! Pa de Déu

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,30-35):

"Qui ve amb mi, segur que no passarà fam,

qui creu en mi, segur que no tindrà mai més set"

Seguim en el mateix capítol que en dies anteriors. Avui comença la polèmica. La gent que anava a buscar Jesús comença a plantar-li cara. Ells volien el menjar gratis. El discurs de Jesús va contra els seus interessos. Ara, a més, el posen en qüestió, tot i el que han viscut: "quin signe extraordinari fas tu...?" 

Com si no haguessin vist res anteriorment, es refugien en el recurs fàcil del que ja tenen après: el que va passar al desert en temps de Moisès. Llavors els queia el menjar del cel!

Però el mannà era un aliment perible. Es feia malbé. Era menjar d'un dia. Com tantes coses que, en teoria, ens han de garantir la vida o ens han d'ajudar a ser més! 

En contrast, Jesús es presenta com l'únic aliment capaç de donar vida autèntica, de garantir-la i fer-la créixer. Ell és el Pa de Déu. I no ho és per a un dia, sinó per sempre! 

Ara bé, per poder-lo tenir, ens calen dues condicions: creure en Ell i fer camí amb Ell. 

D'aquesta manera, tindrem sempre per a nosaltres l'Aliment veritable, aquell que ve de Déu i és capaç de saciar-nos sempre: Jesús, que és Pa i és Vida, a més de Veritat i Camí.

Demanem a Déu que estiguem en disposició d'acollir Jesús. Avui i cada dia. 

Bon dia! Un altre aliment

Parada de fruites a Mèxic D.F.

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,22-29):

"Treballeu... pel nodriment que es conserva fins a la vida eterna"

Aquest fragment es continuació del que vam comentar la setmana passada. Aquí Jesús comença a explicar-nos que no ens hem de quedar en el signe sensible d'aquell menjar abundant, ni tan sols amb l'àpat eucarístic, sinó que hem d'anar una mica més enllà.

L'inici és ben curiós. Tenim unes persones que tornen al dia següent al lloc dels fets, que remen per tornar a trobar Jesús fins allà i, després, fins a Cafarnaüm. Que van fer l'esforç físic per repetir el que havien viscut la jornada anterior. Molta feina per no res!

La trobada amb Jesús no és pas amable. Ells, segurament, esperen poder menjar un altre dia sense treballar. Treure'n profit del Senyor sense aportar res o quasi res: "Em cerqueu perquè heu menjat pa fins a atipar-vos".

El que Ell vol és que anem una mica més enllà: no basta el menjar material, com no basta només l'esforç que tingui com a perspectiva només la manutenció. Cal treballar per aconseguir un altre tipus d'aliment, l'aliment que ens dóna la mateixa vida que Jesús.

I quin és l'aliment de Jesús? Ens ho diu Ell mateix en un altre lloc: El meu aliment és fer la voluntat del Pare (cf. Jn 4,34).

Per això aclareix: Per actuar com Déu vol, cregueu en el seu Enviat. Només escoltant-lo i fent com Ell, tenim garantit aliment més essencial, aquell que ens dóna la vida veritable.

Demanem al Senyor Ressuscitat que ens doni el Seu Esperit i que ens trobi ben disposats a treballar per conèixer i realitzar la voluntat de Déu en les nostres vides.  

Bon dia! Dues aproximacions a l'Església

"Christ walking on water". Sculpture by Angela Johnson

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,1-15 (16-21)):

"No tingueu por"

La lectura de l'Evangeli d'avui i la de demà (entre dos parèntesis), que serà impedida per la lectura pròpia de la festa de S. Felip i S. Jaume, ens donen dues imatges del que ha de ser l'Església. 

La lectura d'avui fa referència clara a l'aliment. El material i l'eucarístic. Un i altre van junts. Dies enrere, la primera lectura ens recordava l'ideal de compartició de béns a la primera comunitat eclesial. Avui, l'Evangeli ho expressa d'una altra manera. Per acostar-nos a l'Eucaristia, perquè n'hi hagi veritablement, hem d'estar disposats a posar a disposició de Déu i dels altres allò que tenim i allò que som. Llavors el Senyor ho pren, ho beneeix... i ens beneeix. Potser en el redactat del text pot semblar que només es fa referència al menjar, però pensem també en altres accepcions semblants: quedar-nos saciats, tenir en abundància, assolir la plenitud.

La segon fragment (el que haguéssim llegit demà) ens parla també de l'Església, de totes les situacions que la fan trontollar. I en com canvia la situació quan mirem Jesús. És el que ha passat en totes les èpoques. L'Església sempre s'enfronta a perills, tant és si es tracta de persecucions com de manques de fidelitat a l'Esperit, com de qualsevol altra cosa. L'important és que, enmig de tot això, no deixi de mirar el Crist. És Ell qui ens dóna confiança i fa que ni ens enfonsem ni ens estavellem. Al final, Ell redreça la situació i ens porta allà on hem de ser.

Doncs bé, avui demanem al Senyor que ens mogui a compartir de veritat, del tot, i que guiï l'Església malgrat els trontolls i totes les amenaces. També és un bon dia per agrair els dons de l'Eucaristia i de la comunitat. I combregar, si es pot.

Bon dia! L'Esperit ens fa testimonis

De l'Evangeli d'avui (Jo 3,31-36):

"Déu no dóna pas el seu Esperit amb comptagotes"

Potser us xocarà això del "comptagotes". La veritat és que la traducció (no litúrgica) del Nou Testament de l'Editorial Claret, conté perles com aquesta. En el millor sentit de la paraula, perquè ens permeten accedir a una visió més clara i més viva del que ens diuen les Escriptures. En aquest cas, la imatge que se'ns transmet és molt més il·lustrativa que el "sense límits" que apareix en altres versions.

Déu no ens dóna l'Esperit amb recança, calculant quant en posa a cadascú. Ell és absolutament generós i desbordant, i per això vessa abundosament l'Esperit en nosaltres per fer-nos fills en el Fill i donar-nos una vida diferent, plena i eterna.

Si som u amb el Fill, el que fem i el nostre llenguatge, tant l'extern com l'intern, deixa d'ajustar-se als gustos i als interessos terrenals i es transforma centrant-se cada vegada més en Déu, en la causa del Regne i en l'estil de Jesús. És d'aquesta manera com donem testimoni de la nostra fe. 

Posem-nos-hi, doncs, amb tot el cor, i no pas amb comptagotes!  

Bon dia! Portats per l'Esperit

De l'Evangeli d'avui ((Jn 3,5a,7b-15) 3,16-21):

"qui actua d'acord amb la veritat... 

les seves obres responen a la voluntat de Déu"

La nomenclatura de l'Evangeli d'avui sembla una operació d'àlgebra, però no us espanteu. Com ahir era la festa de Santa Caterina de Siena, la lectura proposada era una altra i, avui, per a no perdre el fil de les lectures anteriors, se'ns suggereix d'unir les lectures dels dos dies. Així, el que està entre dos parèntesis és l'Evangeli d'ahir i el següent, el d'avui.

Dit això, jo crec que cal llegir-los junts perquè la clau del segon és en el primer.

Jesús ens ho diu: Ens cal tornar a néixer, començar des del principi. Això és la conversió. Però no des del mateix principi. Ningú té la potestat de néixer una altra vegada per refer la seva vida, per canviar les seves circumstàncies o per respondre de maneres diferents a allò que s'ha anat trobant en el seu camí. Això és humanament impossible.

En canvi, sí que podem, si ho volem, renéixer en Déu. Néixer d'aigua i d'Esperit és néixer a la vida del Crist. És el que se'ns ha donat en el Baptisme: ser un amb el Crist, tenir la Seva Vida, el Seu Esperit.

L'Esperit condueix la vida de qui es dóna de veritat, sense recança, al Senyor. Des de fora, es pot percebre que passa quelcom en el seu interior, però només l'Esperit sap on el porta. Qui ha nascut de l'Esperit, respon a la voluntat de Déu amb diligència, sense càlculs, actuant d'acord amb la veritat que troba en el seu interior, la més profunda veritat.

Això pressuposa haver acollit totalment la Paraula de Déu, el Senyor Jesús, i haver-se deixat tocar per la seva Llum, que il·lumina i esborra tota ombra interior, i ens permet actuar amb un cor net i recte, i també totalment sa. 

Avui, acabats de celebrar la Resurrecció de Jesús, Ell ens proposa que acollim del tot la Seva vida en nosaltres. Demanem-li, doncs, que acollim el Seu Esperit i ens deixem portar per Ell.

Bon dia! Jesús és el nostre descans

De l'Evangeli d'avui (Mt 11,25-30):

"Veniu a mi tots els cansats i aclaparats, i jo us faré reposar"

Quin màrqueting més extraordinari, aquest del Senyor! No usa els recursos fàcils dels publicistes. Res de plaers immediats, de perspectives que inflen l'ego, res de sentir-nos extraordinaris i diferents... El que ens ofereix és tenir-lo a Ell mateix perquè tinguem repòs, descans, pau. 

Jesús no pretén, com tants d'altres, que ens obliden una estona de les dificultats de la vida mitjançant el recurs de la compra. Ell no ens allunya de la realitat. Al contrari, és allà, amb nosaltres, compartint les nostres lluites i la nostra alegria. I, així, la seguretat que ens ofereix és la de comptar amb un Déu que és "suau i humil de cor". Ben diferent de la duresa i l'orgull del déu-Diner! 

Avui, demanem-li de ser deixebles seus i experimentar que la senzillesa que Ell ens proposa alleugereix realment la nostra vida i que la Seva amistat ens permet caminar amb alegria i confiança.

Bon dia! Beneïda

De l'Evangeli d'avui (Lc 1,39-47):

"Maria se n'anà decididament a la muntanya"

Per raons litúrgiques, celebrem avui la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. 

La Maria que ens mostra l'evangeli de Lluc és una dona plena del que avui diem "energia positiva". Es la Maria que es posa en camí i puja a la muntanya per ajudar Elisabet, que fa saltar de goig el nadó que espera, que és  beneïda entre totes les dones -i entre tot el gènere humà-. Maria és feliç, benaurada, perquè ha cregut. Quin contrast amb l'evangeli d'ahir, per cert, que ens mostrava els dubtes i la necessitat de comprovar "abans de res" de Tomàs!

En ple temps pasqual, demanem al Senyor que ens doni l'esperit de fe de Maria. Que sapiguem, com ella, escoltar, respondre i posar-nos en camí "decididament". I que, com ella, també celebrem amb goig cada dia el Déu que ens salva. 

Preparant-se per aterrar

Bon dia! Vora el llac

De l'Evangeli d'avui (Jn 21,1-14):

"És el Senyor!"

L'Evangeli d'avui dóna per a molta reflexió teològica. Però jo aniré al vessant més pràctic.

Els deixebles s'han tornat a Galilea, a casa, com els havia dit Jesús que fessin i com manava el sentit comú. Què haguessin fet, si no, a Jerusalem? Al cap i a la fi, a Galilea hi tenien la família, la feina, tot allò que coneixien. Pere decideix tornar a fer de pescador, i també altres que són amb ell. 

I quan troben el Senyor és quan han passat tota la nit a la barca sense pescar res. Com ens passa tantes vegades, que ens fatiguem en un munt de feina i els resultats són zero. Zero per a nosaltres, perquè per a Déu tot allò que fem sí que té valor. I ens el retorna. Per als deixebles, el retorn és una xarxa plena, tot un regal, i, sobretot, trobar el Senyor Ressuscitat.

I això és l'experiència de la Resurrecció del Senyor que nosaltres podem fer ara i aquí. Ell és on usualment no l'esperaríem, en la vida quotidiana, en totes les coses i circumstàncies. Potser, per saber que hi és, no ens cal tant tenir una bona pesca sorpresa com una mirada ben clara per reconèixer la Seva presència en allò que ens envol i en el que fem. 

I si avui miréssim de trobar-lo i compartir amb Ell la nostra feina, les nostres tasques? 

Bon dia! Queda't

Crist a Emmaús, Carl Bloch

De l'Evangeli d'avui (Lc 24,13-35):

"Se'ls obriren els ulls i el van reconèixer"

"Queda't!". "Estigues amb nosaltres una estona més". És el que diem als altres quan ens sentim a gust amb ells, amb la seva presència i amb la seva conversa, i no volem deixar-los anar. No és estrany que els deixebles li diguessin això mateix al Senyor, que els havia donat l'oportunitat d'expressar el seu dolor i la seva decepció, i els havia consolat fent-los entendre el sentit veritable del que havia passat a Jerusalem. 

Jesús els obria els ulls de l'enteniment profund de las coses, la mirada de la fe, i els posava en sintonia amb la Seva missió. 

Però faltava encara retrobar-lo a Ell mateix, més enllà de les paraules. I fou en la taula compartida, en el pa beneït, partit i repartit. Allò mateix que Jesús havia dir que féssim en memòria Seva. 

L'espurna del record s'avivà, la memòria d'una vivència profunda. El cor s'encengué i cridà: és el Senyor! Com n'arriba a ser de savi, el cor! Cremava per dintre mentre parlaven, avisant-los de la Seva presència, però ells, centrats en els seu dolor, eren incapaços d'entendre'l. I va saltar de goig quan eren a taula, amb el cor en pau i confiats en Aquell que tant els havia alleujat.

Tant de bo que la nostra actitud davant les dificultats sigui aquesta (és un llistat, però en el fons és una):. 

- Llegir el que ens passa en companyia del Senyor, deixant-nos instruir i consolar per Ell. 

- Alimentar-nos amb el pa i el vi de l'Eucaristia, que és viure i compartir amb Ell el misteri de la Seva Mort i la Seva Resurrecció, duent al Seu costat la nostra pròpia creu i deixant que Ell ens enforteixi per portar-la.

-Obrir cada dia els nostres ulls amb fe i esperança, per descobrir-lo en cada cosa, gran o petita, extraordinària o habitual, i deixar que Ell se'ns acosti, ens parli, ens toqui, ens reconforti. 

- Anar allà on són els nostres germans per compartir les nostres vivències, les dificultats, la fe, les trobades amb el Senyor... i ajudar-nos mútuament amb els testimonis d'uns i altres.

En resum, viure que "realment ha ressuscitat el Senyor" i que, en les peripècies del viatge de la vida, Ell sempre és amb nosaltres.

Bon dia! Per què plores?

De l'Evangeli d'avui (Jn 20,11-18):

"Maria!"

Aquest és un bon dia per apropar-nos a l'ofici de consolar del Senyor (S. Ignasi, Exercicis Espirituals, 224). 

Maria està en un desconsol total. És incapaç de captar el que els àngels li estan dient en forma de pregunta: "Per què plores?". No n'hi ha de motiu, per plorar. Però ella no ho veu. 

Tampoc no és capaç de notar la presència de Jesús al seu costat. El pren per un altre, un desconegut. 

El que ho canvia tot és escoltar el seu nom de llavis del Senyor ressuscitat. El nom de cadascú, recordem, és, per als antics, la seva essència. Ser anomenat per Ell equival a ser recreat, a viure d'una manera nova. 

Jesús, només cridant-la pel seu nom, li neteja les llàgrimes, li fa oblidar el dolor, l'omple d'alegria, li explica quin és el Seu destí i li dóna una missió. La consola i la renova.

La pregària més adequada per avui potser seria aquesta, tan senzilla: Senyor, digueu-me només una paraula!

Tant de bo que el Senyor ens cridi pel nostre nom, per aquell que és únic per a nosaltres, el que Ell ens ha donat des de sempre. 

Que Ell ens consoli i ens guiï per una vida renovada en Ell.   

Bon dia! Cap a Galilea

De l'Evangeli d'avui (Mt 28,8-15): 

"Aneu a comunicar als meus germans que se'n vagin a Galilea. Allí em veuran"

La promesa dels àngels i de Jesús mateix és aquesta: al Senyor el veurem en la vida ordinària, en les coses grans i petites de cada dia. 

Aquest és el fruit de la Resurrecció i també la fe veritable: Jesús no se'ns apareix de manera espectacular, sinó que és "en totes les coses". En "totes". 

En elles, se'ns manifesta, ens parla, ens interpel·la i ens convida a ser com Ell, per tal que també nosaltres siguem manifestacions de la seva Resurrecció per als nostres germans.

Que així sigui!

Bona Pasqua!

"Allegory of the Resurrection of Jesus Christ" (Patrick Devonas)

Oh nit benaurada!

Només tu vas saber l'hora

en què Crist ressuscità d'entre els morts.

(De l'Anunci de la Pasqua, Vetlla Pasqual) 

Bon dia! Per a viure la Setmana Santa

De l'Evangeli d'avui (Jn 10,31-42):

"L'Escriptura... anomena déus aquells a qui s'adreça la paraula de Déu. 

Doncs, com dieu que blasfemo, perquè he dit que sóc Fill de Déu?"

Aquesta és, doncs, la raó final de la seva mort: Jesús és el Fill de Déu i molesta els creients, especialment els qui interpreten la voluntat de Déu i governen els altres. Aquells que no volen que les persones es reconeguin com a "déus". Els qui prefereixen tenir un Déu ben conegut i ben lligat i empresonat en les seves estructures teològiques, morals i psicològiques. O, si voleu, aquells que actuen com si ells fossin Déu i, així, sotmeten els altres a la seva voluntat. 

Una manera de fer ben diferent de la del Fill de Déu, que estima i allibera les persones fins i tot saltant-se la Llei... fins i tot donant la vida. 

-------

A punt de començar la Setmana Santa, proposo que ens activem el "mode contemplatiu".

Això és, llegim i escoltem amb atenció les Escriptures d'aquests dies, mirem de participar en els Oficis, portem al llarg del dia amb nosaltres aquell fragment de la Paraula de Déu que més ens hagi tocat. 

En general, i encara més en la nostra pregària personal:

- Acostem-nos a Jesús amb tots els sentits externs i interns ben oberts. Que no se'ns escapi detall. 

- Estiguem molt disposats a deixar-nos afectar (sí, sí, afectar, tocar a fons) pel que Jesús viu, pel que diu, pel que fa, pel que pateix per fora i encara més per dintre. Fem-nos empàtics amb Jesús. I osmòtics: que ens travessi la pell la seva vida i el seu patiment. I la seva resurrecció!

- Parlem amb Ell de tot això. Demanem-li humilment que aquesta experiència i aquest coneixement tan vital d'Ell ens porti a estimar-lo més. Perquè aquest amor ens transformi i ens faci més semblants a Ell, més fills de Déu.

- Parlem-li també dels nostres germans i germanes, especialment dels qui pateixen i dels qui estan allunyats d'Ell. Hi ha alguna persona o algun grup per qui ens sentim mogut a pregar especialment? Fem-ho. Demanem al Senyor que ens faci veure si hi podem fer alguna cosa al respecte i què. 

- I, finalment, agraïm tot el que ha fet i fa per nosaltres i el temps que hem pogut estar amb Ell en la pregària o en l'Ofici.

- Podem concloure la pregària personal amb un Parenostre, unint les nostres mans i la nostra veu a les mans i la veu de Jesús.

Bon dia! D'abans d'Abraham

De l'Evangeli d'avui (Jn 8,51-59):

"Si algú guarda la meva paraula, segur que no veurà mai la mort"

El fragment de l'Evangeli d'avui ens ofereix la identitat de Jesús: l'únic capaç de donar la vida, qui sotmet la mort, qui és abans d'Abraham, el "Jo sóc", Déu.

Aquesta afirmació causa de la mort de Jesús, com la seva confessió és causa de vida per als creients.

Avui ens enfrontem amb la profunditat de la nostra fe. Creiem realment que Jesús és Déu? Tant, com perquè la nostra vida prengui sentit en Ell? Percebem la vida com a finita i mortal o creiem que Ell ens l'ha donat per sempre? 

Preguntes que no són metafísiques i que no es poden respondre amb el cap, amb raonaments; sinó veritablement experiencials, contestades amb  les actituds que manifestem totes les hores del dia, especialment amb l'esperança ferma. el compromís sense por i la llibertat amb què, com Jesús, som capaços de lliurar la nostra vida a la causa del Regne.   

Potser la pregària més adient per avui la trobem en altres versets dels evangelis: "Crec, Senyor, però augmenta la meva fe".

Bon dia! Coneixereu la veritat

De l'Evangeli d'avui (Jn 8,31-42):

"Si el Fill us fa fills, sereu realment persones lliures"

Avui Jesús ens parla de dues qüestions importants: la nostra filiació i la veritat. 

Ja no diu només que Ell és el Fill, sinó que també nosaltres podem ser-ho, que Ell ens en pot fer. Qui escolta Jesús (escoltar-creure-actuar és un continuum), esdevé fill de Déu.

La veritat és Ell mateix, és Déu, i també és el més íntim de nosaltres mateixos. Coneixent-lo a Ell, ens coneixem nosaltres. I aquest coneixement profund ens dóna la mesura del que som davant de Déu, de la nostra més profunda veritat. 

Un coneixement que ens duu a la llibertat si l'assumim amb humilitat i senzillesa, perquè, una vegada acceptat, ens mou a actuar tal com som essencialment, sense ficcions ni teatres, sense necessitar l'assentiment i l'aplaudiment dels altres. 

Un coneixement que, com a fills de Déu, també ens demana remoure tot allò que impedeix la transparència. Perquè també nosaltres, com Jesús, hauríem de ser de tal netedat que qui ens veiés, veiés el Pare.

Avui demanem coneixement del Senyor, el Fill-model del que hem de ser, i demanem també que ens faci cada dia més fills de Déu, més germans seus.

Bon dia! Em buscareu

De l'Evangeli d'avui (Jn 8, 21-30):

"Quan hagueu enlairat el Fill de l'home, llavors comprendreu que Jo sóc"

Els evangelis de Joan donen per a moltes reflexions. Avui només dos apunts:

1- L'evangeli d'avui no és gens amable. Jesús s'enfronta a la incredulitat i la burla. Els qui l'escolten es tenen ells mateixos com a creients i, per tant, ja directament salvats, amb Déu. 

Per això l'al·lusió al suïcidi no és gratuïta: El suïcida, per als jueus, comet el pitjor pecat i el seu destí és el més profund dels inferns, el lloc més allunyat de Déu.

Per tant, com ells ja estan en Déu i Jesús els diu que no poden anar amb Ell, el que li responen a Jesús és que és Ell qui deu estar allunyat de Déu. 

L'enrocament dels oients de Jesús és aquest: nosaltres ja estem salvats i no ens cal entendre res més. No els interessa gens saber qui és Jesús en realitat, ni volen entendre que a ells també els cal salvació.

2-  Jesús transparenta el Pare, però a Jesús no el podem conèixer del tot si no és contemplant-lo en la seva passió i resurrecció. Són dos enlairaments diferents, reals tots dos, íntimament lligats l'un amb l'altre. En tots dos se'ns manifesta la misericòrdia de Déu envers nosaltres.

Us deixo aquesta pregària de Thomas Merton, recollida avui a El Rincón del Anacoreta: 

Aquí estoy, solo ante ti,
y estoy encantado porque tú me ves aquí.
Pues aquí -eso creo- es donde quieres verme
y donde me ves.
Estar aquí es la respuesta que me has pedido
a algo que no he escuchado con claridad.
Pero he respondido...
Me has llamado aquí
para que una y otra vez nazca en el Espíritu como hijo tuyo.
Una y otra vez nazca a la luz,
al desconocimiento,
a la fe,
a la conciencia,
a la gratitud,
a la pobreza,
a la presencia
y a la alabanza.   

Bon dia! Sense condemnes

Cranach el Vell, Jesús i l'adúltera

De l'Evangeli d'avui (Jn 8,1-11):

"Qui de vosaltres no té pecat?"

No calen grans comentaris. Jesús no ha vingut per condemnar ningú sinó per a salvar. I en aquesta salvació hi entrem tots, perquè tots som pecadors. Tant si es nota molt com si no es nota, ho som. Per tant, abans de mirar enfora i condemnar els altres, millor que fem una mirada atenta a la nostra vida. 

Hi ha pecats cridaners i vistosos, i pecats subtils, silenciosos i camuflables fins i tot com a virtut davant dels altres i, tristament, davant d'un mateix. Podeu imaginar quin tipus de pecat és més perillós! Un adulteri era un pecat greu. Però els pensaments torts i l'odi dels escribes i fariseus que duia al punt de voler condemnar a mort una dona per posar a prova Jesús, ho era més encara. 

Siguem conscients, a l'hora de fer el nostre examen, dels nostres pecats. Sí, però més encara, a ser possible, d'aquelles actituds que sense ser oficialment "pecat", poden contaminar tot allò que fem, que pensem i que som. 

Com a creients, mirem que tot el que es mou en nosaltres sigui net i transparent. Que no esborronem el nom de "fills de Déu" que hem rebut en el baptisme. I que actuem sempre com Jesús: sense judicis, salvant sempre l'altre.

Nota

He escollit el quadre de Cranach per il·lustrar aquest evangeli pels seus detalls. Fixeu-vos com Jesús defensa clarament la dona, com la manté dempeus (sempre la representen tirada per terra, lluny de l'acció), com l'assenyala amb dos dits estesos (no l'acusa)  i com l'agafa del canell! A més, són ells dos els protagonistes: el centre de l'escena i on cau la llum.

Amics de veritat

Bon dia! A Jerusalem

De l'Evangeli d'avui (Jn 7,1-2.10.25-30):

"El qui busca la glòria d'Aquell qui l'ha enviat, 

aquest sí que és digne de crèdit"

L'Evangeli d'avui és una mica llarg, però us convido a allargar-lo una mica més encara i llegir el capítol sencer fins al verset 31. Es tracta d'un fragment molt viu que ens permet entendre l'ambient intern i extern de Jesús i la divisió dels jueus.

Un punt interessant és la progressió en l'actitud de Jesús. Al principi, decideix estar-se a Galilea perquè no el matin, després puja a Jerusalem d'amagat i acaba parlant públicament al Temple, arriscant-se.

Un altre punt és el que pensen els jueus d'Ell: bon home, desorientador, persona lliure.

I, finalment, el que diu Jesús mateix, que és continuació del que hem llegit els dos dies anteriors. Ell parla en nom del Pare, és el seu enviat, ve d'Ell. Alhora compara el seguiment de la Llei que fan els jueus i la seva actuació.

El verset 31, que no està inclòs en la lectura litúrgica ens dóna una clau important: Si ha de venir el Messies, podrà fer més senyals que Jesús? És una manera indirecta de dir que Jesús és el Messies. Perquè les paraules van acompanyades de les obres. No basta amb dur el missatge i que aquest sigui veraç, ni que un sigui missatger de Déu, el que importa és que el missatge arriba amb senyals. Posats al nostre nivell, no n'hi ha prou amb dur l'Evangeli, ni amb expressar-lo molt bé, sinó que el més important és tot allò que fem. Si les nostres accions són senyals del Regne o no. Només són capaços de fer-los els qui cerquen la glòria de Déu.

Aquests dies, la nostra pregària podria ser demanar al Senyor que el coneguem més profundament, més íntimament.

Bon dia! Avalat pel Pare

De l'Evangeli d'avui (Jn 5,31-47):

"Com podeu creure si aneu percaçant elogis mutus, 

i en canvi no cerqueu l'elogi que prové de l'únic Déu?"

L'Evangeli d'avui segueix el discurs d'ahir. Val la pena llegir-lo amb tranquil·litat. 

Jesús és avalat pel Pare i per les Escriptures, però no tothom pot accedir al coneixement de la seva identitat.

El verset que he assenyalat ens diu un dels impediments importants per arribar a la fe autèntica en Jesús: El costum de cercar i de donar honors i elogis entre els membres del mateix grup -que, sociològicament parlant, ajuda a cohesionar-lo i que és un mecanisme de control, en el fons- en lloc de cercar amb un cor net i alliberat de lligams allò que Déu vol, el seu elogi. Recordem que creure i actuar són el mateix!

Com ahir, ens podem quedar amb el fragment que més ens toqui, i si ens va bé, amb el contingut d'aquesta breu reflexió.

Bon dia! Com el Pare

Morgan Weistling, The Reflection of God

De l'Evangeli d'avui (Jn 5,18-30):

"Allò que el Pare fa, ho fa semblantment el Fill"

L'evangeli d'avui no ens narra fets, sinó que és pròpiament una catequesi sobre la identitat de Jesús, sobre la seva divinitat, expressada en la unió íntima amb el Pare. 

El primer verset en fa un resum: "Afirmava que Déu era el seu Pare en sentit propi, fent-se, doncs, igual a Déu". Aquesta és una de les raons per las que volen condemnar Jesús a mort. Ell, no solament se salta la Llei (violava el dissabte) sinó que, a més, per als qui l'escolten, blasfema.

Aquest discurs catequètic s'adreça a aquells que encara tenen dubtes sobre el seguiment de Jesús. Per això remarca qui és i, més endavant, en el mateix capítol, en quins testimonis es pot recolzar la seva fe en Ell.

Seria llarg explicar el text i no és l'objectiu primer d'aquest espai, dedicat a la pregària. Per això, us convido a llegir-lo lentament, a assaborir-lo, a quedar-vos una estona reposant en un verset que us toqui especialment i a dur-lo amb vosaltres al llarg del dia d'avui.

Desitjo que, com Jesús, aquest dia i tots els dies, busquem de fer, no allò que nosaltres vulguem, sinó el que vol Aquell mateix que ens ha enviat Jesús.

Déu i les nostres faltes

Bon dia! A la piscina

De l'Evangeli d'avui (Jn 5,1-3.5-16):

"És Jesús, el qui m'ha posat bo"

Avui és un bon dia per parlar amb el Senyor de les nostres malalties i els nostres estancaments. 

On estem malalts? Quins aspectes de la nostra vida no avancen? Quins passos som incapaços de donar? Podríem demanar-li ajuda, com a malalts i invàlids que som en algunes coses, perquè ens guareixi.

També podem mirar en quines qüestions estem encallats. Quant de temps fa que estem així? Potser seria adient una pregària humil i senzilla sobre la nostra incapacitat d'arribar enlloc.

I, fent una revisió ràpida de la nostra vida, podem reconèixer i agrair  les intervencions de Déu en ella, la història dels nostres guariments. Com també dedicar una estona de pregària a reviure algun que ens sigui especialment significatiu. I acabar afirmant, com l'invàlid: "Ets tu, Jesús, el qui m'ha posat bo".

Bona nit! Per a demà

De l'Evangeli (Jn 4,43-54):

"L'home es fià de la paraula que Jesús li havia dir, i es posà en camí"

Bon dissabte!

Bon dia! El "quid" de la qüestió

De l'Evangeli d'avui (Mc 12,28b-34):

"Estimaràs... Estimaràs"

Jesús es va trobar amb un escriba savi. No ho era perquè no estigués tan intrigat com altres escribes pel que Jesús deia i feia, ni perquè no necessités proves per estar ben segur d'Ell, sinó perquè, com ens diu l'Evangeli, era assenyat. I, per això, va voler anar al més fonamental. 

Així, la pregunta que li fa al Senyor no és tant de "catecisme" com de focus d'atenció: Quin ha de ser el centre de la nostra vida? I la resposta de Jesús és ben clara: estimar. Estimar Déu amb totes les capacitats i amb tota l'energia. Però, tot seguit, ben ràpidament, sense donar temps a l'altre a reaccionar, Jesús afegeix el segon: estimar també el proïsme com a un mateix. I ho arrodoneix: no hi ha cap altre manament més gran que aquests.

I és així, no hi pot haver més interès que aquests dos, que, per a nosaltres, són inseparables. I no hi ha cap altre manament que no els pressuposi. 

La Llei de Moisès, doncs, apuntava l'amor com a centre. I Jesús, no només ho ratifica sinó que Ell mateix expressa radicalment en la seva vida, des del principi fins al final, què és estimar, com estima Déu i com hem d'estimar nosaltres. "Tant ha estimat Déu al món que li ha donat el seu Fill únic" . "Ningú no té un amor més gran que aquest: posar la vida a disposició d'aquells que estima".

En aquest temps de camí vers la Pasqua ens és bo de recordar que, més enllà dels nostres compromisos quaresmals, més que "tots els sacrificis i tots els holocaustos", el que hem de fer és contemplar Jesús, captar els seus sentiments, tot allò que mou el seu cor i les seves accions, i anar aprenent a ser com Ell.

Bon dia! Més senyals?

Anèmona. Detall.

De l'Evangeli d'avui (Lc 11,14-23):

"El regnat de Déu us ha agafat per sorpresa"

Em poso avui a l'ordinador una mica tard perquè tinc operaris a casa, arreglant desperfectes a la façana de la finca. 

L'Evangeli d'avui ens ofereix un bon criteri de discerniment. Jesús acaba de fer un senyal, un miracle, i els fariseus li'n demanen un altre perquè demostri que ve de part de Déu i no de Satanàs (l'Enemic!). Estan jutjant Jesús, valorant el que fa. El posen en entredit, li paren trampes. L'observen. Necessiten estar segurs o, encara més, trobar manera de justificar el seu rebuig.

Jesús no fa cap senyal. Recordeu que el requeriment és la fe. I els deixa clar que quan un és de Déu, els fruits del que fa són de Déu. No podem saber si algú treballa per a Déu o per a l'Enemic si no mirem les seves accions i les seves conseqüències (no les seves paraules ni la seva aparença!). 

I ens hi hem de fixar amb una mirada neta, lliure de prejudicis, que no és precisament com ho fan aquests fariseus. Ells pressuposen que hi ha unes maneres concretes de comportar-se que els donen legitimitat. Els deixebles dels fariseus "expulsen dimonis" perquè segueixen els seus ensenyaments, pertanyen al seu grup i són fidels a la seva manera de fer.

Jesús, però, no és del seu grup, actua "des de fora". L'únic que el legitima és la seva relació íntima amb Déu, la seva pertinença absoluta a Ell, la seva adhesió total a la Seva voluntat. Amb Ell, el Regnat de Déu ja és aquí. I per això, també la manera de fer de Déu i les accions pròpies d'Ell. 

Per això, diu que el Regnat de Déu ha agafat a contrapeu als fariseus. Com podien acceptar ells que un "outsider" els trepitgés el seu terreny?

L'Evangeli ens deixa clar, una vegada més, que Jesús és l'únic Senyor, l'únic que té l'autoritat de Déu. I també que les estructures religioses es queden estretes i no allotgen la totalitat de l'acció de Déu.

Que el Senyor ens ajudi a entendre bé que el criteri fonamental per valorar l'actuació d'algú no és la pertinença al grup o a la tradició o el compliment de les normes, sinó si està arrelat en el Senyor o, més amplament, si treballa amb Ell, amb els Seus criteris, amb el Seu estil.