En la recta final del curs

Benvolguts, benvolgudes, arribem a final del curs. I, això, a nivell pràctic, significa que aquesta servidora disminuirà la freqüència de les entrades a aquest blog d'ara fins a finals de juny.

Us recomano llegir cada dia l'evangeli i, si podeu, fer-ho en dues parts. Una primera lectura a la nit, l'última cosa que feu abans de ficar-vos al llit i apagar el llum. Si sou dels que llegiu al llit, doncs que sigui l'últim llibre que agafeu. I una altra lectura, més reposada al matí. Això, perquè la Paraula de Déu vagi treballant dintre vostre mentre dormiu i vagi entrant fins al moll d'os. I perquè al matí la pugueu retrobar amb un esperit més vital.

Ens anirem trobant de tant en tant. Sigueu bons i bones!

Bon dia! Per a fer memòria

De l'Evangeli (Jn 15,21-26):

"El Paràclit, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, Ell serà el vostre mestre en tot"

El comentari d'avui no és meu, sinó del blog Mensaje a los amigos

El evangelio del Reino no es como un estanque de aguas retenidas.
El Evangelio del Reino es como un río que corre como una larga serpiente por valles y hondonadas.
El río es el mismo desde el comienzo hasta que desemboca en el mar, donde sus aguas se funden con las del mar.
Pero sus aguas son cada momento nuevas.
Mientras contemplas el río siente que todo forma una unidad.
Pero en cada instante las aguas que ves son distintas.
El río es la historia de las aguas que no se detienen y tampoco rompen su historia.

Esa es la realidad del Reino de Dios.
Esa es la realidad de la Iglesia.
La Iglesia es el cauce.
Las aguas son la acción del Espíritu Santo que crea vida en cada instante.

Esa es la misión que Jesús le asigna al Espíritu Santo que “el Padre enviará en su nombre”.
Recordarnos todo lo que Jesús nos ha dicho.
Enseñarnos lo que cada día tenemos que aprender.

Recordarnos el pasado, porque sin pasado no puede existir el hoy.
Recordarnos el pasado, porque es ahí donde hunde sus raíces el ser cristiano.
Sin Jesús no hay Iglesia.
Sin Jesús no hay vida hoy.
Sin su Palabra no hay mensaje para hoy.
Sin su Evangelio no hay Buena Noticia hoy.
Sin la vida de Jesús no tenemos camino hoy.
Sin la Muerte y Resurrección de Jesús no hay salvación hoy.

Y esta es la misión del Espíritu Santo.
Recordarnos todo ese pasado, haciéndolo contemporáneo hoy.
Recordarnos todo ese pasado, aconteciendo y sucediendo hoy.
Recordarnos todo ese pasado, haciéndose vida hoy.
El Espíritu Santo es la “memoria de la Iglesia”.
El Espíritu Santo es la “memoria de cada creyente”.
Sin el Espíritu Santo el Evangelio sería un libro de Biblioteca.
Sin el Espíritu Santo Jesús quedaría perdido entre los personajes de la historia.

Enseñárnoslo todo:
Enseñarnos haciéndonos comprender todo que significa el pasado de Jesús.
Enseñarnos todo lo nuevo que va brotando de ese pasado.
Porque el pasado de Jesús no es un embalse que retiene las aguas.
Porque el pasado de Jesús es también río que sigue corriendo hoy.
Porque el pasado de Jesús es también río que hace brotar árboles y naturaleza nueva.
Porque el pasado de Jesús no son solo aquellos enfermos que curaba, sino los enfermos de hoy que tienen que descubrir el sentido de su sufrimiento hoy.
Porque el pasado de Jesús no son solo las multitudes hambrientas a las que dio de comer, sino las actuales a las que es preciso alimentar.

La misión del Espíritu Santo es ser “memoria actulizante”.
La misión del Espíritu Santo es enseñarnos a hacer realidad hoy, lo que él vivió entonces.
La misión del Espíritu Santo es convertir la vida de Jesús en manantial y a la Iglesia en río.
La misión del Espíritu Santo recordar el pasado de una manera viva y no disecada.
La misión del Espíritu Santo es enseñarnos cómo hacer que el pasado pueda encarnarse en el presente.

Sin el Espíritu Santo la Iglesia terminaría siendo como esos campos secos por falta de lluvia y de riego.
Sin el Espíritu Santo la Iglesia sería repetidora del pasado, pero no creadora del presente.

Señor: “Envíanos tu Espíritu Santo, para que tú seas alguien vivo hoy, y nosotros sepamos hacerte vida en la historia de hoy”. “Ven, Espíritu Santo, Señor y dador de vida”

Clemente Sobrado C. P .

Bon dia! Camí de Casa

De l'Evangeli d'avui (Jn 14,1-6):

"Ningú no arriba al Pare si no hi va per mi"

Avui no tinc temps d'escriure. Només, doncs un apunt breu.

Un Camí que és sempre el mateix i, en canvi, és únic per a cadascú. 

Una Casa sola, amb estances per a tots.

Un Camí: Jesús.

Una Casa: Déu.

Ens movem en Ell i reposem en Ell. Tots de manera diferent. 

Creativitat de Déu i respecte envers la nostra individualitat.

Que sapiguem transitar per la vida, posant encertadament els peus en el nostre propi camí. 

Bon dia! Com Ell

De l'Evangeli d'avui (Jn 13,16-20):

"Un criat no és pas més que el seu senyor"

Només una breu reflexió: Si algú creu o espera que, actuant a l'estil del Senyor, l'han de tractar bé, no ha entès res. 

Si algú, especialment els qui tenen alguna responsabilitat dintre de les comunitats, no té cap problema pel fet de seguir Jesús i actuar com Ell, servint a tots, llavors segurament haurà de revisar si és veritablement fidel a l'Evangeli. I dic "problema", en general. Tant pot venir de dintre com de fora. 

Per suposat, no ens hem de confondre amb les dificultats que puguin explicar-se per altres raons, com, de vegades, la poca capacitat de diàleg, el tancament, els prejudicis. Em refereixo, no a les paraules, sinó a les actuacions.

Demanem avui el desig de caminar sempre fidelment al costat de Jesús i d'assumir com a conseqüència necessària la creu que es deriva del seu seguiment, com Ell ha assumit la Seva creu per amor i fidelitat al Pare i a tots nosaltres.

Bon dia! El camí de l'alegria perfecta

De l'Evangeli d'avui (Jn 15,9-17): 

"A vosaltres us he declarat amics"

L'Evangeli d'avui és com per aprendre'l de memòria. I anar-lo recordant tant en les èpoques bones com quan les coses no ens vagin bé. Perquè són unes paraules de Jesús plenes de bona notícia.

Tot aquest fragment està centrat en l'amor: l'amor entre el Pare i el Fill (v.9); l'amor del Fill envers nosaltres (v.9); la fidelitat envers aquest amor, que significa estimar-nos entre nosaltres i posar-nos a disposició els uns dels altres (donar la vida) (v.10.12-13); la crida a ser amics del Senyor (v.14-15).

Jesús també ens diu per què ens fa tota aquesta declaració d'amor: Perquè participem del seu goig, que és ple, total (v.11), perquè la nostra vida sigui fecunda i rica (v.16) i perquè el Pare escolti allò que li demanarem units a Ell (v.16). Es pot demanar més?

Avui, donem gràcies per tant d'amor com Déu ens dóna i  per tot el que està decidit a fer en nosaltres. I demanem-li ser amics de veritat de Jesús perquè gaudim amb Ell de l'alegria perfecta, rodona, que ens vol regalar.

Bon dia! No ens podem perdre

De l'Evangeli d'avui (Jn 10,22-30 (12,44-50)):

"Ningú podrà arrencar-les (les meves ovelles) de la meva mà"

Nota: L'evangeli entre dos parèntesis correspondrien a demà, però es poden llegir avui. perquè demà celebrem la festa de S. Maties apòstol, que té lectures pròpies. Avui es pot celebrar també la memòria de la Mare de Déu de Fàtima.

Seguim amb l'argumentació dels dies anteriors. Jesús és el Bon Pastor. Només els qui són seus el reconeixen i el segueixen. Tots nosaltres som seus a través de la Seva Mort i Resurrecció, a través del nostre Baptisme. La seva promesa respecte dels qui el seguim és gaudir de la vida de Déu i "no perdre'ns per sempre".

Podem estar un temps (o molt de temps!) separats d'Ell, però els que li pertanyem no restarem sempre perduts perquè ningú ens pot separar completament del Senyor. Podem fer un llistat com el de sant Pau quan preguntava: "Qui ens separarà de l'amor del Crist?" Res ni ningú no té poder per fer-ho, i menys absolutament. Podem confiar en Ell, que com a Bon Pastor que és, ens ve a buscar cada vegada que errem el camí, quan ens despistem o quan anem a buscar prats aparentment més saborosos.

La vida que ens ha donat el Senyor és la Seva pròpia Vida, i la unió que se'n segueix és tan íntima que som part del Seu Cos. Així que, de cap manera, podrà ningú arrabassar-li el que és Seu d'una manera tan profunda. Seu i del Pare, perquè són u.

Aquesta unió del Pare i el Fill ens col·loca a nosaltres, a través del Fill, en el si de la Trinitat, de manera que la nostra vida està participant de la vida de Déu ja des d'ara. Amb tot el que significa d'accés a la veritable alegria, a la plenitud, a la pau.

Si som amb el Bon Pastor, no només no hem de patir quan passem per valls tenebroses, sinó que també podem viure confiats en què ens pararà la taula i ens alimentarà. És això el que fa en l'Eucaristia: donar-nos l'aliment que ens cal per caminar amb Ell, el que ens permet unir-nos-hi i semblar-nos-hi cada dia una mica més.

Units al Senyor, units a Déu, no només no ens podem perdre sinó que ens acompanyaran la seva bondat i el seu amor tots els dies de la nostra vida, ara i sempre.

Bon dia! Ho dóna tot

Rubens, detall de "Encàrrec de Crist a Pere"

De l'Evangeli d'avui (Jn 10, 11-18):

"Ningú no em lleva la vida, sóc jo qui la dono de bon grat"

Avui la lectura de l'evangeli és prou rica com perquè la llegim tranquil·lament, meditant-la i deixant-nos tocar. Segur que algunes paraules tenen molt de ressò dintre nostre!

Un punt especial per als qui tenen persones al seu càrrec: Què estem disposats a fer per elles? Fins on les estimem? 

I un parell per a tots: 

- Conec la Seva Veu? Què faig per escoltar-la i discernir-la? 

- Agraeixo tot el que el Senyor ha fet i fa per mi?

Bon dia! Viurem per Ell

De l'Evangeli d'avui (Jn 6, 52-59): 

"El qui menja la meva carn i beu la meva sang viu en mi i jo en ell"

L'Evangeli d'avui és per llegir lentament i assaborir-lo. 

Jesús ens promet una nova manera de viure: la unió íntima amb Ell i, en Ell, amb el Pare. Així, el Senyor ens vol fer entrar en la vida mateixa de Déu i participar de la seva "qualitat". Una vida que és, per a nosaltres, ressuscitada des d'ara mateix, plena i eterna; i alhora en evolució a una major plenitud a mesura que ens acostem al Pare, que és la seva font. 

Aquest apropament l'anem fent cada dia quan caminem amb Jesús, quan deixem que ens modeli, quan ens fem pa i vi, és a dir, nodriment, per als nostres germans. A semblança d'Ell, que s'ha fet aliment i beguda per a cadascun de nosaltres.

La proposta d'avui seria acostar-nos a l'Eucaristia i demanar al Senyor que no posem impediment a allò que vol fer en nosaltres.

Bon dia! Atrets pel Pare

Très Riches Heures du Duc de Berry, s. XV. 

Musée Condé de Chantilly 

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,44-51):

"El pa que jo donaré per la vida del món, és la meva carn"

Seguim encara al capítol 6. Avui hi trobem dues dades noves:

- És el Pare qui ens atreu cap al Fill, qui ens dóna l'instint de buscar-lo, qui ens ensenya com hi hem d'anar. 

- El Pa que dóna la vida per sempre, és Jesús mateix.  

Si ens fixem bé, tenim representades aquí les dues parts de la celebració eucarística: L'ensenyament i el Pa que es dóna per la vida del món. 

També tenim una al·lusió no completa a la Trinitat. Nosaltres diríem més aviat que el Pare ens atreu cap al Fill mitjançant l'Esperit Sant. Però és ben clar que, sense Ell no seríem capaços d'escoltar-lo bé ni d'entendre'l, ni d'aprendre res de Jesús.

Ser atret, escoltar, aprendre, anar a Jesús, alimentar-se d'Ell i tenir vida eterna són passos que el creient realitza una vegada i una altra en un continuum que no s'acaba mai perquè sempre estem necessitats de ser atrets cap a Jesús, d'escoltar-lo bé i d'aprendre el que ens diu i d'alimentar-nos d'Ell. 

D'aquesta manera participem en la seva vida d'una manera cada vegada més íntima. Perquè, al final, som cridats a ser u amb el Senyor, de la mateixa manera que Ell i el Pare són u. 

Així, som convidats pel Pare a participar en la vida eterna i plena de Déu a través de la nostra unió amb el Senyor Jesús. Aquest és el nostre destí.

Que siguem ben dòcils a la invitació de Déu.

Bon dia! Pa de Déu

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,30-35):

"Qui ve amb mi, segur que no passarà fam,

qui creu en mi, segur que no tindrà mai més set"

Seguim en el mateix capítol que en dies anteriors. Avui comença la polèmica. La gent que anava a buscar Jesús comença a plantar-li cara. Ells volien el menjar gratis. El discurs de Jesús va contra els seus interessos. Ara, a més, el posen en qüestió, tot i el que han viscut: "quin signe extraordinari fas tu...?" 

Com si no haguessin vist res anteriorment, es refugien en el recurs fàcil del que ja tenen après: el que va passar al desert en temps de Moisès. Llavors els queia el menjar del cel!

Però el mannà era un aliment perible. Es feia malbé. Era menjar d'un dia. Com tantes coses que, en teoria, ens han de garantir la vida o ens han d'ajudar a ser més! 

En contrast, Jesús es presenta com l'únic aliment capaç de donar vida autèntica, de garantir-la i fer-la créixer. Ell és el Pa de Déu. I no ho és per a un dia, sinó per sempre! 

Ara bé, per poder-lo tenir, ens calen dues condicions: creure en Ell i fer camí amb Ell. 

D'aquesta manera, tindrem sempre per a nosaltres l'Aliment veritable, aquell que ve de Déu i és capaç de saciar-nos sempre: Jesús, que és Pa i és Vida, a més de Veritat i Camí.

Demanem a Déu que estiguem en disposició d'acollir Jesús. Avui i cada dia. 

Bon dia! Un altre aliment

Parada de fruites a Mèxic D.F.

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,22-29):

"Treballeu... pel nodriment que es conserva fins a la vida eterna"

Aquest fragment es continuació del que vam comentar la setmana passada. Aquí Jesús comença a explicar-nos que no ens hem de quedar en el signe sensible d'aquell menjar abundant, ni tan sols amb l'àpat eucarístic, sinó que hem d'anar una mica més enllà.

L'inici és ben curiós. Tenim unes persones que tornen al dia següent al lloc dels fets, que remen per tornar a trobar Jesús fins allà i, després, fins a Cafarnaüm. Que van fer l'esforç físic per repetir el que havien viscut la jornada anterior. Molta feina per no res!

La trobada amb Jesús no és pas amable. Ells, segurament, esperen poder menjar un altre dia sense treballar. Treure'n profit del Senyor sense aportar res o quasi res: "Em cerqueu perquè heu menjat pa fins a atipar-vos".

El que Ell vol és que anem una mica més enllà: no basta el menjar material, com no basta només l'esforç que tingui com a perspectiva només la manutenció. Cal treballar per aconseguir un altre tipus d'aliment, l'aliment que ens dóna la mateixa vida que Jesús.

I quin és l'aliment de Jesús? Ens ho diu Ell mateix en un altre lloc: El meu aliment és fer la voluntat del Pare (cf. Jn 4,34).

Per això aclareix: Per actuar com Déu vol, cregueu en el seu Enviat. Només escoltant-lo i fent com Ell, tenim garantit aliment més essencial, aquell que ens dóna la vida veritable.

Demanem al Senyor Ressuscitat que ens doni el Seu Esperit i que ens trobi ben disposats a treballar per conèixer i realitzar la voluntat de Déu en les nostres vides.  

Bon dia! Dues aproximacions a l'Església

"Christ walking on water". Sculpture by Angela Johnson

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,1-15 (16-21)):

"No tingueu por"

La lectura de l'Evangeli d'avui i la de demà (entre dos parèntesis), que serà impedida per la lectura pròpia de la festa de S. Felip i S. Jaume, ens donen dues imatges del que ha de ser l'Església. 

La lectura d'avui fa referència clara a l'aliment. El material i l'eucarístic. Un i altre van junts. Dies enrere, la primera lectura ens recordava l'ideal de compartició de béns a la primera comunitat eclesial. Avui, l'Evangeli ho expressa d'una altra manera. Per acostar-nos a l'Eucaristia, perquè n'hi hagi veritablement, hem d'estar disposats a posar a disposició de Déu i dels altres allò que tenim i allò que som. Llavors el Senyor ho pren, ho beneeix... i ens beneeix. Potser en el redactat del text pot semblar que només es fa referència al menjar, però pensem també en altres accepcions semblants: quedar-nos saciats, tenir en abundància, assolir la plenitud.

La segon fragment (el que haguéssim llegit demà) ens parla també de l'Església, de totes les situacions que la fan trontollar. I en com canvia la situació quan mirem Jesús. És el que ha passat en totes les èpoques. L'Església sempre s'enfronta a perills, tant és si es tracta de persecucions com de manques de fidelitat a l'Esperit, com de qualsevol altra cosa. L'important és que, enmig de tot això, no deixi de mirar el Crist. És Ell qui ens dóna confiança i fa que ni ens enfonsem ni ens estavellem. Al final, Ell redreça la situació i ens porta allà on hem de ser.

Doncs bé, avui demanem al Senyor que ens mogui a compartir de veritat, del tot, i que guiï l'Església malgrat els trontolls i totes les amenaces. També és un bon dia per agrair els dons de l'Eucaristia i de la comunitat. I combregar, si es pot.

Bon dia! L'Esperit ens fa testimonis

De l'Evangeli d'avui (Jo 3,31-36):

"Déu no dóna pas el seu Esperit amb comptagotes"

Potser us xocarà això del "comptagotes". La veritat és que la traducció (no litúrgica) del Nou Testament de l'Editorial Claret, conté perles com aquesta. En el millor sentit de la paraula, perquè ens permeten accedir a una visió més clara i més viva del que ens diuen les Escriptures. En aquest cas, la imatge que se'ns transmet és molt més il·lustrativa que el "sense límits" que apareix en altres versions.

Déu no ens dóna l'Esperit amb recança, calculant quant en posa a cadascú. Ell és absolutament generós i desbordant, i per això vessa abundosament l'Esperit en nosaltres per fer-nos fills en el Fill i donar-nos una vida diferent, plena i eterna.

Si som u amb el Fill, el que fem i el nostre llenguatge, tant l'extern com l'intern, deixa d'ajustar-se als gustos i als interessos terrenals i es transforma centrant-se cada vegada més en Déu, en la causa del Regne i en l'estil de Jesús. És d'aquesta manera com donem testimoni de la nostra fe. 

Posem-nos-hi, doncs, amb tot el cor, i no pas amb comptagotes!