dimarts, 30 d’abril del 2013

Bon dia! Avui és 30 d'abril



De l'Evangeli: "Us deixo la pau, us dono la meva pau. La meva manera de donar no és com el món dóna" 

De l'Ofici de Lectura: "Sigues sacrifici, sigues sacerdot de Déu, no perdis el que t'ha donat la bondat divina: revesteix-te amb l'estola de la santedat, cenyeix-te amb el cinyell de la castedat; que Crist sigui el vel de la teva testa, que la creu perseveri com a defensa del teu front; endinsa en el teu pit el misteri de la saviesa divina, fes cremar sempre l'encens flairós de la teva oració; empunya l'espasa de l'Esperit, disposa el teu cor com un altar, i així, segur de Déu, atansa el teu cos al sacrifici. Déu busca  la fe, no la mort; vol l'abnegació, i no sang; s'aplaca per la bona voluntat, i no per mort violenta (S. Pere Crisòleg).

Pregària (de Dimarts V del Temps Pasqual): Que puguem passar el dia lliures d'enveges i de discòrdies i atents als nostres germans necessitats.

Santoral

Sants Adiutor, penitent; Aule de Vivièrs, bisbe; Donat d'Evorea, bisbe; Erconvald, abat, bisbe; Eutropi de Saintes, bisbe; Gualfard de Verona, monjo; Josep Benet Cottolengo, fundador, prevere, Llorenç de Novara, màrtir, prevere; Mercurial de Forlí, bisbe; Pius V, papa, religiós; Pomponi de Nàpols, bisbe; Quirí de Roma, màrtir, governant; Amador, Pere i Lluís de Còrdova, màrtirs.

Beats Benet d'Urbino, religiós, prevere; Paulina von Mallinckrod, fundadora, religiosa; Pere, diaca; Maria de l'Encarnació Guyart Martin, missionera, religiosa, viuda, mare; Guillem Southern, màrtir, prevere.

A l'Església Melquita: Simeó bar Sabas, màrtir.

dilluns, 29 d’abril del 2013

Infecció?

¿Infectadas por un feminismo radical? 
¿No será, más bien, viviendo el evangelio? 
de Joan Chittister Via eukleria

“Me llamó la BBC, lo que indica la importancia de la situación. Es un momento extraño de la historia pues de repente todo el mundo que quiere saber lo que sucede con las religiosas, y lo que van a hacer “de inmediato”. Ese inmediato tiene que ver con su respuesta ya que el Vaticano cuestiona su inteligencia y su fe. Indudablemente ningún periodista quiere perderse la historia.

Tras más de dos mil años de dar su trabajo a la Iglesia sirviendo a la pobreza, construyendo sus escuelas, sus orfanatos, sus hospitales, sus misiones, sus comedores, sus casas para indigentes, sus centros de catequesis, se les dice a las religiosas que el problema no es su trabajo sino que éste se ha visto infectado ¿por un feminismo radical? Una apreciación hecha por un grupo de varones cuyas posibilidades de saber lo que es un feminismo radical está cerca del cero.

¿Qué está sucediendo?¿ Especialmente ahora, que parece que se abre un gran cambio en la Iglesia de los autócratas y los soberanos, en la Iglesia de Jesús que anduvo en medio de la gente amándola? Lo primero que está pasando es lo que ha sucedido hace más de 1500 años: monjas por todas partes trabajando para la gente, escuchando sus historias, tratando de satisfacer sus necesidades haciéndose presente en sus vidas, tratando simplemente de ser la cara misericordiosa de la Iglesia, en el medio de la confusión. No dogmatizan, ni juzgan, sólo quieren ser la presencia del amor incondicional de Dios.

En otro nivel, está funcionado un misterioso trabajo que se conoce como la “evaluación” de la vida de las religiosas y de su LCWR en los Estados Unidos y que empezó antes que este papado, a quién le puede costar remar contra corriente. Le puede resultar difícil parar el proceso por razones políticas y por miedo a que viejas heridas vuelvan a emerger sin anuncio ni advertencia. Hay que esperar a que los esfuerzos sean beneficiosos y sin condenas, fortalecidos por un mayor entendimiento cuyo primer signo sería “Estas son mis queridas hijas en las que me complazco”, una afirmación que las religiosas no han escuchado desde el Concilio Vaticano II.

El reciente anuncio tiene algunas dimensiones preocupantes. No habla de “completar la evaluación” ni de “continuar el diálogo” sino que dice que el papa ha revisado y aprobado el actual plan de reforma, un plan que convierte a las religiosas en momias y que deja su organización compuesta por 57.000 monjas, dirigida por tres varones. Caso cerrado, criminalidad espiritual confirmada, miembros sin voto, cuerpo una mera extensión de Roma, creatividad anulada, persianas cerradas, nuevas ideas monitorizadas, voces para los pobres calladas y dependiendo de las agendas de tres varones. ¿Para qué sirve estar en la frontera si la Iglesia no está interesada en conocer las necesidades de la gente? Si algo han sido las religiosas en las décadas del pos concilio es un puente entre la calle y la sacristía.

¿La razón para ese control de la LCWR? Que su trabajo se ha visto infectado por el feminismo radical. Si trabajar para elevar el rol y status de las mujeres en el mundo es infección, no cabe duda que somos culpables. Las monjas hemos sido las primeras que hemos abierto escuelas para educar a las niñas católicas y no lo hacemos porque estamos infectadas por un feminismo radical, sino porque está en el centro del evangelio. Seguimos el modelo de Jesús que anduvo con mujeres, salvó a la acusada de adulterio, curó a la canaanita y resucitó a una niña. Le devolvió la vida cuando ser mujer no tenía ningún valor en la sociedad y todavía no lo tiene en muchos países ¿Qué mejor manera de demostrar el valor de una mujer que resucitarla a pesar del desprecio por su vida? Y cuando este tipo de trabajo resulta inaceptable en la Iglesia ¿por qué seguir haciéndolo?

El periodista de la BBC me preguntó si albergaba alguna esperanza y contesté que sí. ¿Y en qué te basas? Siguió diciendo. Porque ahora la Iglesia ha encontrado su modelo, un hombre entregado a los pobres. Y eso ¿qué tiene que ver con esta situación? Todo, porque ¿quiénes son los pobres? Es imposible estar entregado a los hombres e ignorar que los dos tercios de los hambrientos son mujeres, a las que solo les llegan los restos después que sus maridos e hijos han comido; dos tercios de los analfabetos son mujeres esclavizadas, por su falta de educación, como ganado para los varones; dos tercios de los más pobres son mujeres según las estadísticas de la ONU.

Todas ellas son ignoradas, rechazadas y olvidadas incluso dentro del lenguaje y la teología de la Iglesia. No importa la vida; no importa el bautismo. Pero es imposible estar realmente entregado a los pobres si no se intenta cambiar el rol y el status de la mujer en el mundo. El Shriver Report, que saldrá en enero del 2014, demuestra con gran claridad que invertir en las mujeres es potenciar a sus maridos e hijos, sus familias y naciones, su nivel económico y social, sus instituciones y sus contribuciones intelectuales al mundo entero.

Si mi postura, es estar infectada por un feminismo radical, dejemos que al final, final, empiece de nuevo el evangelio en toda la Iglesia”.

Bon dia! Avui es 29 d'abril


Festa de Santa Caterina de Siena, verge i doctora de l'Església. Patrona d'Europa

De l'Evangeli: "Ningú no coneix íntimament el Pare, sinó el Fill, i aquell a qui el Fill l'hi vulgui revelar"

De l'Ofici de Lectura: "Vós, oh Trinitat eterna, sou el creador i jo la criatura, per això, il·luminant-me vós en la segona creació que de mi féreu per la sang del vostre Fill unigènit, he conegut com la formosor de la vostra criatura ha captivat el vostre amor" (Sta. Caterina de Siena).

Antífones de Laudes i Vespres:

- La verge santa Caterina no parava de demanar a Déu que tornés la pau a la seva Església santa.
- Caterina sempre buscava Déu pertot, el trobava i el posseïa amb una unió d'amor mai no interrompuda.

Pregària: Fes, Senyor que també nosaltres, moguts pel teu amor i actuant sempre en la teva presència, posem la nostra energia en la reconstrucció i renovació de la comunitat cristiana.

Santoral

Sants Caterina de Siena, religiosa, doctora de l'Església; Germà d'Alexandria, bisbe; Germà de Nicomèdia màrtir; Sever de Nàpols, bisbe; Hug de Cluny, abat.

Esglésies ortodoxes: sant Basili d'Ostrog, metropolità.

    dissabte, 27 d’abril del 2013

    Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya


    Tot i que una mica tard, us desitjo una molt bona diada! 
    Felicitats a tothom qui porta aquest nom de la Mare de Déu.
    Que Ella sigui amb tots nosaltres i ens ajudi a seguir Jesús de ben a prop.

    divendres, 26 d’abril del 2013

    Les hores


    Saps dir l'hora en català?

    Apa, repassa la il·lustració i avalua el teu nivell.

    Bon dia! Avui és 26 d'abril


    Festa de Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església

    De l'Evangeli: "Que la vostra llum resplendeixi"

    De l'Ofici de Lectura: "El llenguatge del bisbe ha de ser net, senzill, obert, ponderat i correcte, dolç i suau. El seu deure principal és l'estudi de la Santa Bíblia, el repàs dels cànons,la imitació dels sants; ha de dormir moderadament, ha de menjar poc i de pregar molt, ha de ser home de pau per als germans, no menystenir ningú, no condemnar ningú sense raó, no excomunicar més que els incorregibles" (S. Isidor).

    Pregària: Fes, Senyor, que estimem la veritat i la busquem; i que a través d'ella, et trobem.

    Santoral

    Sants Isidor de Sevilla, doctor de l'Església, bisbe; Basili d'Amàsia, màrtir, bisbe; Clet, màrtir, papa; Esteve de Moscou, bisbe; Guillem de Foggia, ermità; Pascasi Radbert, abat, bisbe; Pelegrí, ermità; Primitiu de Gabi, màrtir; Sant Ricari de Celles, prevere; Marcel·lí I papa; Pere Ermengol, màrtir, religiós; Rafael Arnáiz Baró, monjo.

    Beats Domènec i Gregori d'Aragó, religiosos, preveres, ; Juli Junyer Padern, màrtir, religiós, prevere.

    dijous, 25 d’abril del 2013

    Bon dia! Avui és 25 d'abril


    Festa de Sant Marc, evangelista

    De l'Evangeli:  "Aneu per tot el món i proclameu a tothom la Bona Nova"

    De l'Ofici de Lectura: "Des que va rebre aquesta predicació i aquesta fe..., l'Església, escampada ja per tot el món, la custodia amb diligència, com si visqués en una sola casa; i, semblantment, creu tot això, com si tingués una sola ànima i un sol cor, i, consegüentment,ho predica, ho ensenya i ho transmet com posseint una sola boca. Perquè encara que en el món es parlin moltes llengües, la força de la tradició és una i idèntica... I ni aquell que és molt eloqüent, entre els qui governen les Esglésies, no us dirà res divers de tot allò (perquè ningú és més que el mestre), ni el qui no és tan eloqüent disminuirà en res la tradició. Perquè essent la fe una i la mateixa, ni aquell que en sap dir moltes coses l'eixampla, ni el qui en diu poques la disminueix" (S. Ireneu).

    Oració (pròpia de Sant Marc): Senyor, vós heu enaltit sant Marc amb el carisma d'evangelista. Feu que progressem amb el seu ensenyament i seguin fidelment les petjades de Crist.

    Santoral

    Sants Marc, evangelista; Anià d'Alexandria, bisbe; Clarenci, bisbe; Hermini, abat, bisbe; Esteve d'Antioquia, màrtir, bisbe; Febadi d'Agen, bisbe; Franca, abadessa; Pasícrates, màrtir; Pere de Betancur, fundador, religiós.

    Beats Robert Anderton, màrtir, prevere; Bonifaci Valperga, bisbe; Joan Piamarta, fundador, prevere; Guillem Marsden, màrtir, prevere; Andreu Solà i Molist, màrtir, religiós, prevere.

    Venerable Jean de la Barrière, monjo i reformador, fundador.
    • Diada del 25 d'abril, al País Valencià commemorant la Batalla d'Almansa.

    dimecres, 24 d’abril del 2013

    Bona nit! La pregària de demà

    La Vall d'Aran. Paisatges de Catalunya
    Demà em serà impossible enviar-vos la pregària. Aquí teniu un fragment de l'Evangeli que té prou substància com per dedicar-li una bona estona.

    De l'Evangeli:

    "Jo no condemno a qui escolta les meves paraules i no les guarda. No. Perquè si jo he vingut al món, no és per condemnar-lo, sinó per salvar-lo"

    dimarts, 23 d’abril del 2013

    Als qui em segueixen

    Un petó ple d'afecte!!

    "Saludeu-vos els uns als altres fent-vos el petó, signe de l'amor fratern" (1Pe 5,14), 
    traducció del Nou Testament de l'Ed. Claret.

    Bon dia! Avui és Sant Jordi


    Solemnitat de Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya

    De l'Evangeli: "Si vosaltres us manteniu en mi i les meves paraules arrelen en vosaltres, demaneu el que vulgueu i sereu atesos. És glòria del Pare que doneu fruit abundant i sigueu deixebles meus"

    De l'Ofici de Lectura: "El nostre sant fou traslladat de milícia a milícia, perquè va canviar l'ofici que tenia d'oficial de soldats a la terra per la professió de la milícia cristiana, i, soldat de debò valent com era, primer va repartir entre els pobres tot el que posseïa, va llençar l'embalum de les propietats terrenes, i així, lliure i disposat, rodejat de la cuirassa de la fe, es va endinsar, soldat fervent de Crist, a la fila on la lluita era més aferrissada.

    Amb això se'ns ensenya ben clarament que són incapaços de combatre amb fortalesa i aptitud els qui encara tenen por de veure's desposseïts de les riqueses humanes" (S. Pere Damià, sermó sobre S. Jordi).

    Pregària (de Vespres del dia de S. Jordi): Vós voleu que, quan les contrarietats ens envolten per tot arreu, no quedem del tot encerclats; ensenyeu-nos a vèncer en la lluita contra tots els enemics.

    Santoral

    Sants Jordi, màrtir, militar; Adalbert de Praga, màrtir, bisbe; Eulogi, bisbe; Gerard de Toul, bisbe; Marole de Milà, bisbe.

    Beats Teresa Maria de la Creu Menetti, fundadora, verge; Egidi d'Assís, religiós; Elena Valentini, viuda; Maria Gabriela Sagheddu, verge.

    Sant Jordi és patró de Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Rússia, Anglaterra, Lituània, Geòrgia (EUA), Geòrgia; Grècia, Palestina, Alcoi, Banyeres de Mariola (l'Alcoià), Reggio de Calàbria, Moscou, Estambul, Bolonya, Friburg de Brisgòvia, Gènova, Milà, Londres, Mont-réal...

    Dia del Llibre (UNESCO).

    dilluns, 22 d’abril del 2013

    Com el sucre...


    Bon dia! Avui és 22 d'abril


    De l'Evangeli: "Jo he vingut perquè tinguin vida i en tinguin a dojo"

    De l'Ofici de Lectura: "El Senyor, en disposar-nos per a la vida que ve de la resurrecció, ens proposa una forma de viure totalment evangèlica. Vol que no ens aïrem, que tinguem paciència en les contrarietats, que ens mantinguem nets de les satisfaccions perverses i que visquem alliberats de les cobejances del diner; de tal manera que ara ja visquem, per les disposicions de la nostra ànima, el que és connatural a la vida futura" (S. Basili el Gran).

    Oració pròpia de Dilluns IV del Temps Pasqual: Oh Déu, per l'abaixament del vostre Fill heu aixecat el món, caigut en el mal. Concediu als vostres fidels l'alegria santa de la Pasqua i, ja que ens heu alliberat de l'esclavatge del pecat, doneu-nos la felicitat que mai no s'acaba.

    Santoral

    Santa Maria Verge, Mare de la Companyia de Jesús. Festa de la Companyia de Jesús.

    Sants Acèpsimes, bisbe; Agapit I, papa; Soter, màrtir, papa; Caius (o Gai) de Dalmàcia, confessor, papa Aitala, màrtir, prevere; Bicor, màrtir, bisbe; ; Crisòtel, màrtir, prevere; Elímenes, prevere; Epipodi de Lió i companys, màrtirs; Lleó de Sens, bisbe; Leònides d'Alexandria, màrtir, pare; Maryahb, màrtir, bisbe; Milers, màrtir, bisbe; Oportuna, abadessa; Parmeni, màrtir, prevere; Senorina de Basto, abadessa; Teodor de Siceone, abat, bisbe.

    Beat Francesc Venimbeni, religiós, prevere.

    divendres, 19 d’abril del 2013

    Bon dia! Avui és 19 d'abril

    Embassament dels Terradets, Pallars Jussà, Catalunya

    De l'Evangeli: "Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell"

    De l'Ofici de Lectura: "El Senyor nostre fou maltractat per la mort, però s'hi ha tornat: l'ha trepitjada com si fos un camí. Ell s'ha subjectat a la mort, l'ha tolerada voluntàriament, però per destrossar-la a despit d'ella. Perquè nostre Senyor va sortir portant la creu, cosa que la mort volia. Però Crist, des de la creu, va cridar i va fer sortir els morts de llurs sepulcres, i la mort ja no volia això.

    La mort va matar al Senyor el cos que ell tenia, però el Senyor va triomfar de la mort amb les mateixes armes. La divinitat es va amagar darrera de la humanitat, i aquesta fou accessible a la mort que, certament, va matar-la, però alhora també va morir-hi. La mort va matar la vida natural, però ella fou morta, al seu torn, per la vida sobrenatural" (S. Efrem).

    Pregària (de Vespres de Divendres III del Temps Pasqual): Us preguem pels nostres governants, perquè exerceixin el càrrec amb justícia i amb bondat, i regni la concòrdia i la pau en tots els pobles.

    Santoral

    Sants Elfigi de Canterbury, màrtir, bisbe; Expedit, màrtir, militar; Gerold d'Einsiedeln, ermità; Jordi d'Antioquia, bisbe; Lleó IX, papa; Mapàlic, màrtir; Marta, màrtir, verge.

    Beats Bernat de Saint-Bertin, penitent; Jaume Duckett, màrtir.

    dijous, 18 d’abril del 2013

    Bon dia! Avui és 18 d'abril


    De l'Evangeli: "Ningú pot venir a mi si el Pare, que m'ha enviat, no l'atreu".

    De l'Ofici de Lectura: "Si el calze que ha estat mesclat i el pa que ha estat pastat reben la paraula de Déu i es converteixen en l'eucaristia, és a dir, en el cos i la sang de Crist, i si per això es fortifica i referma la substància de la nostra carn, ¿com poden pretendre alguns que la carn és incapaç de rebre el do de Déu que és la vida eterna, quan aquesta vida és nodrida per la sang i pel cos de Crist i és membre d'ell? (S. Ireneu).

    Pregària (de Vespres de Dijous III del Temps Pasqual): Alleugereu i envigoriu els malalts, deslliureu-los de tots els seus sofriments.

    Santoral

    Sants Antusa, verge; Atanàsia, viuda; Elpidi, màrtir; Eusebi de Fano, confessor, bisbe; Galdí, bisbe; Hermògens, màrtir; Joan Isauro, monjo; Molasi, abat; Perfecte de Côrdova, màrtir, prevere; Pusici, màrtir; Ursmar, abat, bisbe; Eleuteri d'Il·líria, màrtir, bisbe, i Àntia de Roma, la seva mare; Anastàsia d'Egina, abadessa.

    Beats Andreu Hibernon, religiós; Andreu de Montereale, monjo, prevere; Roman Archutowski, màrtir, prevere; Sabina Petrilli, fundadora, verge; Maria de l'Encarnació Avrillot, fundadora, religiosa, viuda; Idesbald de Bruges, abat, vidu; Josep Moreau, màrtir, prevere.

    Servent de Déu Claudi López i Bru, laic, mecenes i benefactor.

    dimecres, 17 d’abril del 2013

    Xat d'alta qualitat


    Bon dia! Avui és 17 d'abril

    Llac McDonald, EUA

    De l'Evangeli: "El designi de qui m'ha enviat és que no en perdi cap dels qui m'ha donat"

    De l'Ofici de Lectura: "No hi ha ningú capaç de'aplicar un nom al Déu inexplicable, i si algú gosés d'aplicar-n'hi un, seria un boig rematat" (S. Justí).

    Pregària (de Vespres de Dimecres III del Temps de Pasqua): Beneïu els nostres temps i santifiqueu-nos, doneu fertilitat a la terra perquè s'alleugin els indigents.

    Santoral

    Sants Acaci de Melitene, confessor, bisbe; Anicet I, màrtir, papa; Donnan, abat, i companys, màrtirs, monjos; Innocenci de Tortona, bisbe; Pantagat de Vienne, bisbe; Robert de Chaise-Dieu, abad, anacoreta; Robert de Molesmes, abat, fundador; Ustazades i companys, màrtirs; Elies, Pau i Isidor de Còrdova, monjos i màrtirs; Arnoald de Metz, bisbe; Catarina Tekawitha, religiosa, verge.

    Beats Clara Gambacorti, viuda, fundadora, abadessa; Jacobo de Cerqueto, monjo, religiós, prevere; Mariana de Jesús Navarro de Guevara, religiosa, verge; Enric Heath, màrtir, religiós, prevere.

    Ortodoxa Grega: Simeó bar Sabas, màrtir.

      dimarts, 16 d’abril del 2013

      Bon dia! Avui és 16 d'abril

      Holanda

      De l'Evangeli: "El pa de Déu és el qui baixa del cel i dóna la vida al món"

      De l'Ofici de Lectura: "Canteu amb la veu, canteu amb el cor, amb la boca, amb els costums... Voleu dirigir lloances a Déu? Sigueu vosaltres mateixos la lloança que digueu. Sou lloança de Déu, si viviu santament" (S. Agustí).

      Pregària (de Laudes de Dimarts III del Temps Pasqual): Vós, que prometéreu que us quedaríeu amb els vostres deixebles fins a la fi del temps, quedeu-vos avui amb nosaltres i assistiu-nos sempre.

      Santoral

      Sants Benet Josep Labre, pelegrí; Bernardeta Soubirous, religiosa; Contard de Brona, pelegrí; Drogó de Sebourg, pastor eremita; Engràcia de Saragossa, màrtir, verge; Fructuós de Braga, abat, bisbe; Leònides, Carissa, Galina, Teodora, Nica, Nunencia, Callis i Basilisa, màrtirs; Magnus de les Òrcades, màrtir, príncep; Optat i companys, màrtirs; Toribi de Liébana, bisbe; Toribi d'Astorga, bisbe.

      Beat Joaquim de Siena, religiós.

      Servent de Déu Ramon Strauch i Vidal, religiós, bisbe.

      divendres, 12 d’abril del 2013

      Una nova relació


      Mujeres y hombres en la iglesia en busca de una nueva relación

      Crismhon, via Redes Cristianas

      Esta charla titulada “Mujeres y hombres en la iglesia en busca de una nueva relación”, sobre el papel de la mujer en la iglesia, tuvo lugar el sábado 6 de abril de 2013 a las 20h en Barbieri 18. Fue impartida por Dolores Aleixandre Parra, teóloga y profesora muchos años antes de su jubilación de la Universidad Pontificia Comillas. Dolores, que conoce de primera mano este tema, se describe a sí misma de esta forma: Jubilada feliz. Encajando el envejecer con cierto garbo (de momento).

      Convencida de la fuerza de la Palabra y de la bondad última de las personas. Adicta a la Biblia y a contársela a otros. Agradecida a la vida, al cariño de tantos amigos y al sentido del humor. Aficionada al cine, a la música polifónica y a Gomaespuma. Lectora desordenada y escritora de vuelo corto. Tratando de callarme más, rezar más y vivir más atenta al latido del corazón de Dios en el corazón del mundo. Para escuchar y bajar el registro de audio de esta charla, pulsa el siguiente enlace.

      MUJERES Y HOMBRES EN LA IGLESIA EN BUSCA DE UNA NUEVA RELACIÓN

      1. CON UN CANDIL, como el de la mujer que perdió el dracma (Lc 15):
      Llevar luz para ver la “marginación invisible” de las mujeres en una Iglesia “católica” (universal) pero excluyente.

      - Una Iglesia que ha decidido vivir con la mitad de sus células. Y eso repercute en la teología, la espiritualidad, la liturgia, la pastoral … pasivo y ejecutivo. La teología, la tradición, la predicación, el lenguaje de la Iglesia siguen siendo percibidos, centrados y dominados por los hombres.
      -Una Iglesia que sigue reforzando los mecanismos culturales de un discurso que nos magnifica como esposas, madres o vírgenes y nos sigue envolviendo en imágenes de nupcialidad, fidelidad, amor, don, silencio y sacrificio.

      Ver cómo el tema no nos afecta sólo a las mujeres, sino a todos los convocados por el proyecto utópico del Reino:
      - que desestabiliza los estereotipos y modelos mundanos,
      - que supone la inclusión de todo lo marginal,
      - que descalifica cualquier pretensión de dominio.

      2. CON UN CÁNTARO, como el de Raquel o la samaritana.
      Lavar y limpiar algunos hábitos malsanos: los feminismos mesiánicos, las mayúsculas de exaltación, la herencia mal repartida, las lecturas interesadas, la clarividencia infusa de algunos y la paternidad confusa de otros, la automarginación de las mujeres …

      3. CON UN ASIENTO, como el de Raquel sentada sobre los ídolos (Gen 31,33ss).
      “Sentarnos” sobre palabras-ídolo: “Deseo de poder”, “neutralidad”, “objetividad”, “justo medio” …

      4. CON UN TAMBOR, como el de Miryam, la hermana de Moisés (Ex 15).
      Celebrar la alegría de los pequeños pasos que se van dando en dirección hacia una Iglesia en la que el acento no esté puesto en la dualidad clérigos/laicos, hombres/mujeres, gobernantes/gobernados …, sino en la comunión que nace de integrar la diversidad en la unidad y la creatividad en la solidaridad. Apoyar y unir fuerzas allí donde algo se está moviendo en favor de la mujer y en esa tarea, combinar la prudencia y la audacia, sin separar la esperanza de la astucia ni la radicalidad de la flexibilidad.

      5 . CON UN TELAR, como el de la mujer de Pr 30 …
      Diseñar un nuevo tejido relacional entre hombres y mujeres en la vida cotidiana. Se trata de hacer experimentar cómo buena y deseable es esa manera de relación que hoy aparece como nueva y emergente, pero a la que no accederemos sin que otros nos hayan mostrado su valor. Emprender creativamente nuevos caminos relacionales, promover espacios de encuentro y conocimiento mutuo en los que se pueda reflexionar serenamente, tejer solidaridades, proyectar y emprender acciones juntos.

      Cuando, según el Deuteronomio, Moisés envió a doce del pueblo para explorar la tierra, ellos volvieron diciendo: “Es buena la tierra que el Señor nuestro Dios va a darnos” (Dt 1,22-25). Empleando la misma imagen, si llegamos a hacer la experiencia de un modo diferente de relacionarnos, podremos dar testimonio de que vale la pena el esfuerzo de caminar en esa dirección.

      1. Hacer posible que cada uno posea una autonomía tal que le permita respetar al otro en la alegría, la ternura, el amor, la reciprocidad y establecer una forma de relación en la que desaparezcan los recelos y las descalificaciones, los prejuicios, los complejos y las falsas paternidades y filiaciones que van siendo sustituidas por el reconocimiento mutuo, el trato cordial y fraterno, el respeto hacia lo diferente.

      2. Promover la plena participación de las mujeres en la vida de la Iglesia y de la comunidad, su compromiso por la justicia, la paz y la salvaguarda de la creación, su participación en la teología, la liturgia, la catequesis y la comunicación espiritual.

      3. Soñar con las consecuencias que tendría para la evangelización el reconocimiento (efectivo, no teórico), de que todo miembro de la Iglesia es responsable de la misión evangelizadora y que todos, mujeres y hombres, hemos sido con-vocados comunitariamente para cumplir la misión que Jesús Resucitado ha confiado a sus discípulos.

      4. Cultivar un modo relacional de conocer, valorando lo experiencial por encima de lo puramente conceptual e interesándose por todo lo humano, sin alejare de lo concreto. Preferir una forma de expresión accesible y sencilla y cultivar un talante de autocrítica que aleje las suficiencias y rivalidades.

      5. Cultivar el convencimiento de que vale más ganar terreno lentamente, que agotarse en discutir temas teóricos o de competencias.

      6. Discurrir estrategias de sensibilización cultural y de educación no sexista y pequeñas plataformas de encuentro e intercambio de experiencias. Reconocer los dones y capacidades allá donde se encuentren sin repartirlas según los sexos. Promover el único modo de relación que es verdaderamente humano: el del respeto mutuo, la colaboración, el diálogo, el don y la acogida. Y del auténticamente cristiano que es un proyecto fraterno de hermanos y hermanas, compañeros igualitarios en un recorrido de fe en el que nos ayudamos unos a otros a caminar.

      Dolores Aleixandre RSCJ

      En línia

      "La línia entre el fracàs i l'èxit és tan prima… que sovint som a la mateixa línia i no ho sabem " (Elbert Hubbard).

      Bon dia! Avui és 12 d'abril



      De l'Evangeli: "Recolliu-ne els bocins sobrers, que no se'n perdi cap!"

      De l'Ofici de Lectura: "(La creu) és un arbre que vivifica i que no mata, que fa llum i no tenebres, que ens introdueix a l'Edèn, no que ens en treu; és aquell arbre en el qual Crist va pujar com un rei en el seu carro triomfal, per anihilar el diable, que posseïa la força de la mort, i per deslliurar el llinatge humà d'aquella tirànica esclavitud.

      És aquell arbre en el qual el Senyor, com un gran lluitador ferit de mans i peus, ferit en el diví costat en la guerra, ens va guarir la ferida del pecat que havia malmès la nostra naturalesa per obra de la serp maligna.

      Si per un arbre vam morir, ara també per un arbre hem trobat la immortalitat; abans vam ser enganyats en un arbre, ara per un arbre hem rebutjat la serp mentidera. Oh admirables mutacions! En comptes de la mort, la vida, en comptes de la vergonya, la glòria!" (S. Teodor Estudita).

      Pregària (de Laudes de Divendres II del Temps Pasqual): Que avui el nostre cor i els nostres ulls s'obrin als germans, perquè ens estimem i ens servim mútuament.

      Santoral

      Sants Alferi de Cava, abat; Basili de Paria, confessor, bisbe; Constantí, bisbe; Damià de Pavia, bisbe; David Uribe, màrtir, prevere; Erkembodone, abat, bisbe; Josep Moscati, metge, laic; Juli I, papa; Saba el Got, màrtir; Sofia i Visia de Fermo, màrtirs, verges; Zenó de Verona, bisbe; Víctor de Braga, màrtir; Teresa de Jesús Fernández Solar (Teresa de los Andes), religiosa.

      Beat Llorenç de Lisboa, monjo, prevere

      Al luteranisme: Vaudès de Lió, reformador i fundador de l'Església Valdesa.

      dijous, 11 d’abril del 2013

      Bon dia! Avui és 11 d'abril


      Memòria obligatòria de Sant Estanislau, bisbe i màrtir

      De l'Evangeli: "El qui creu en el Fill té vida eterna"

      De l'Ofici de Lectura: "Portem amb fortalesa l'escut de la fe, perquè amb la seva protecció no ens fereixin els dards de l'adversari" (S. Cebrià).

      Pregària (del Comú dels Pastors): Crist, present, com a metge del cos i de l'ànima, en els vostres sants, guies dels pobles, no estronqueu aquest ministeri de vida i de santedat a favor nostre.

      Santoral

      Sants Estanislau de Cracòvia, màrtir, bisbe; Antipes, màrtir; Barsanufi i Joan de Gaza, anacoretes; Domnió de Salona, ​​màrtir, bisbe; Felip de Gortina, bisbe; Gemma Galgani, verge; Isaac de Spoleto, monjo.

      Beats Jordi Gervase, màrtir, monjo; Lanuí, religiós; Sança de Portugal i de Barcelona, abadessa; Sempronià Duckie, màrtir, religiós; Àngel de Clavasio Carletti, religiós, prevere; Elena Guerra, fundadora.

      dimecres, 10 d’abril del 2013

      Bon dia! Avui és 10 d'abril

      Hokkaido, Japó

      De l'Evangeli: "El qui actua com cal -d'acord amb la veritat- s'acosta a la llum, perquè es vegi clar que les seves obres responen a la voluntat de Déu"

      De l'Ofici de Lectura: "Encara que no sigui propi d'aquesta vida, sinó de l'eterna, que Déu sigui tot en tots, no obstant això, és un hoste que no se separa del seu temple, que és l'Església; ell mateix va prometre-ho dient: Jo estaré amb vosaltres fins a la fi del món.

      Per tant, tot el que el Fill de Déu féu i ensenyà per reconciliar el món, no ho coneixem només per la història passada, sinó que ho sentim per la força de les obres actuals" (S: Lleó el Gran).

      Pregària (de Laudes de Dimecres II del Temps Pasqual): Purifiqueu i consolideu amb el poder de l'Esperit Sant els esforços dels homes que volen fer més humana la seva vida.

      Santoral

      Sants Apoloni d'Alexandria, màrtir, prevere; Beda el Jove, monjo; Ezequiel, màrtir, profeta; Fulbert de Chartres, bisbe; Macari de Gant, monjo; Magdalena de Canossa, fundadora, verge; Miquel dels Sants, religiós, prevere; Paladi d'Auxerre, abat, bisbe; Terenci de Pesaro, màrtir.

      Beats Antonio Neyrot, màrtir, religiós, prevere; Marc de Bolonya Fantuzzi, religiós, prevere; Bonifaci Zukowski, màrtir, religiós, prevere;

      Només a l'anglicanisme: Guillem d'Occam, frare, filòsof i teòleg.

      dimarts, 9 d’abril del 2013

      Bon dia! Avui és 9 d'abril


      De l'Evangeli: "Parlem d'allò que coneixem bé i afirmem allò que hem vist"

      De l'Ofici de Lectura: "La traducció del mot "pasqua" és "trànsit" o "pas", ja que l'exterminador que matava els primogènits passà de llarg davant de les cases dels hebreus. I és ben veritat que passa de llarg l'exterminador davant nostre, perquè a casa nostra no s'hi atura i perdona els qui hem ressuscitat per Crist a la vida eterna" (D'una homilia pasqual d'un autor antic).

      Pregària (de Vespres de Dimarts II del Temps Pasqual): Vós, que per la creu reconcilieu tots els homes en el vostre cos, concediu la unitat i la pau a tots els pobles.

      Santoral

      Sants Maria de Cleofàs, seguidora de Jesús; Acaci de Mesopotàmia, bisbe; Aldegundis, abadessa; Casilda de Toledo, ermitana, verge; Demetri de Tessalònica, màrtir; Eupsiqui, màrtir; Gauqueri d'Aurèlh, religiós, prevere; Huc de Rouen, abat, bisbe; Libori de Le Mans, bisbe; Màxim d'Alexandria, confessor, bisbe; Valdetrudis, mare.

      Beats Antonio Pavoni, màrtir, religiós, prevere; Tomàs de Tolentino, màrtir, religiós, prevere; Ubald Adimari, religiós, prevere; Celestina Faron, màrtir.

      A l'anglicanisme i el luteranisme: Dietrich Bonhoeffer, màrtir, prevere.

        dissabte, 6 d’abril del 2013

        L'Església de Corea del Nord demana la nostra pregària

        La iglesia perseguida de Corea del Norte pide oración ante un “ambiente prebélico”
        Cristianos huidos de Corea del Norte en una iglesia
        en la ciudad china de Yanji.
        UrbanChristianNews

        05 DE ABRIL DE 2013, CALIFORNIA

        La organización misionera Puertas Abiertas ha tenido contactos estos días con los líderes de la iglesia norcoreana, perseguida contundentemente por el régimen, pero que se calcula que está formada por unas 400.000 personas que actúan en la clandestinidad.

        Según ha podido saber Puertas Abiertas por una fuente directa, la población norcoreana vive una situación prebélica excepcional. “Tenemos que cumplir con la batalla decisiva con una pistola en una mano y un martillo en la otra”, resumió un líder cristiano acerca del mensaje transmitido a la población por un “alto mando” del régimen.

        PREPARADOS PARA EL COMBATE
        “El ejército militar, la marina de guerra, las tropas de la fuerza aérea, las tropas estratégicas de cohetes, los guardias rojos y los guardias rojos juveniles ya están en modo de combate. Hay reuniones urgentes que se están llevando a cabo en todas partes, sin importar si es de día o de noche. En estas reuniones, los funcionarios deciden qué habrá que hacer en caso de que estalle la guerra y todos, incluidas las mujeres, tienen que estar listos para el combate”, explica un cristiano que debe guardar su anonimato.

        Según estas fuentes, muchos coches en las carreteras están cubiertos ya con redes de camuflaje, de igual manera que los soldados, que acarrean armas y material de camuflaje.

        El líder norcoreano, Kim Jong-Un emitió un comunicado a su pueblo, diciendo que “si estalla la guerra, será debido a las acciones de los EE.UU. y el comportamiento imperdonable de Corea del Sur, su títere, que terminará con una caída vergonzosa, y nuestro pueblo le dará la bienvenida al nuevo día brillante de la reunificación. Ha llegado el día de mostrar el poder militar de nuestra gran nación del mundo entero”, decía el presidente de la República norcoreana.

        TEMOR POR LAS CONSECUENCIAS
        Los cristianos y otros ciudadanos norcoreanos, sin embargo, temen las consecuencias de un posible enfrentamiento. “Mucha gente tiene prisa para comprar suministros de emergencia de alimentos y bienes de consumo diario, por si acaso. Los precios de los productos, incluidos los alimentos, están por las nubes”, dice un creyente en Corea del Norte.

        Este líder de la iglesia norcoreana agradeció a los creyentes de todo el mundo por sus oraciones. “Me gustaría dar las gracias a los muchos hermanos y hermanas en todo el mundo por su continuo amor y apoyo”, dice. “Sabemos que el camino no será fácil, pero estamos seguros de que nuestra fe, esperanza y amor, traerá algún día muchos frutos. No importa lo difícil que es para nosotros esta situación, nunca culpamos o nos quejamos de nuestras circunstancias. Dios nos ha prometido en la Biblia que si buscamos Su Reino en primer lugar, todo lo demás se nos dará añadido. Por favor, oren por nosotros”

        PERSECUCIÓN ABSOLUTA A LOS CRISTIANOS
        Ted Blake, Presidente de Puertas Abiertas en España, analiza el último informe de 2013 sobre libertad religiosa en el mundo, destacando Corea del Norte como primer país de persecución a cristianos por cuarto año consecutivo. 

        Jerry Dykstra, portavoz de Puertas Abiertas en Estados Unidos, cuenta que “detrás de la retórica de la guerra y el posible lanzamiento de misiles nucleares está el sufrimiento y la persecución de los aproximadamente 200.000 a 400.000 cristianos en Corea del Norte”. Además, se estima que entre 60.000 y 80.000 cristianos están en campos de prisioneros.

        Corea del Norte es el país que más persigue a los cristianos, señalado de esta forma durante 11 años consecutivos en la lista de Vigilancia Mundial de libertad religiosa elaborada por la organización.

        Fuentes: Puertas Abiertas

        Editado por: Protestante Digital 2013

        divendres, 5 d’abril del 2013

        Què llegueix el Papa

        Qué hay en la biblioteca de Francisco. Las pistas que dejan los libros que el nuevo pontífice recomienda a sus interlocutores

        En sus tiempos de arzobispo, Jorge Bergoglio tenía un conjunto de libros de cabecera que pueden dar una pista de las predilecciones del Papa. Desde luego, no agotan las lecturas del papa Francisco, más variadas y caudalosas. Pero son los textos que él suele recomendar a las personas que se ponen bajo su guía espiritual:
        El libro que tal vez más entusiasme al nuevo pontífice es El Señor, del célebre teólogo e historiador Romano Guardini.

        Otra autora predilecta es la española Dolores Aleixandre. Es una monja del Sagrado Corazón de Jesús y teóloga de la Universidad de Comillas. Los títulos más divulgados por Bergoglio son Bautizados con fuego y Contar a Jesús.

        El cardenal François-Xavier Nguyen van Thuan, que pasó 13 años en las cárceles del régimen vietnamita y es, como él, devoto ferviente de Santa Teresita de Lisieux, es otro de los preferidos. Sobre todo por Testigos de esperanza, los ejercicios espirituales predicados a Juan Pablo II.

        El célebre cardenal Carlo María Martini, jesuita como él y fallecido el año pasado, figura con los comentarios bíblicos de Palabras para vivir y con Effatá, dedicado a la comunicación social.

        Otro favorito de Francisco es el holandés Henri Nouwen, capellán de la Fundación El Arca y autor de El regreso del hijo pródigo.

        Caminos de libertad, un libro fronterizo con la autoayuda, es otro de los recomendados de Bergoglio. Su autor es el benedictino Anselm Grün, un monje experto en finanzas y administración de empresas.

        El cura español José Luis Martín Descalzo, fallecido en 1991, figura por su libro Testamento del pájaro solitario.

        Al final, Ethel Mannin, autora de Tarde he llegado a amarte, anarquista pacifista inglesa que tuvo un conocido romance con Bertrand Russell, uno de los maestros del ateísmo..

        Font: La Nación

        Carta a Francesc

        Carta a Francisco, Obispo de Roma

        Hermano Francisco: nunca pensé que me dirigiría así a un Papa, pero como en tu saludo inicial no nos llamaste “hijos e hijas” sino “hermanos y hermanas”, siento que tengo permiso para hacerlo. Y me sale también un tú, aunque llenísimo de respeto, porque no me imagino llamando de usted a un hermano de verdad y el vos argentino no me va a salir.

        En el diario “La Nación” del 14 de Marzo he leído que tu elección “ha resultado balsámica” y me ha parecido un adjetivo perfecto para calificar lo que nos está pasando desde que nos saludaste desde el balcón, con aquel tono en el que se mezclaban la timidez y la confianza. Primer efecto balsámico: te vemos distendido y hasta bromista (¡qué maravilla, un papa con sentido del humor…!), sin dar en ningún momento la impresión de estar abrumado por el peso de esa responsabilidad agobiante y desmesurada que los Papas se han ido echando sobre los hombros, como si les tocara a ellos solos encargarse de toda la Iglesia universal. Como si no existieran los otros Pastores, como si el pueblo de Dios fuera un fardo con el que cargar y no una comunidad de hombres y mujeres capaces de iniciativa y con deseos de participar y de colaborar, como soñamos con el Concilio.

        Tú, en cambio, estás consiguiendo comunicarnos la convicción de que ese camino que comienzas lo vas a hacer acompañado por todos nosotros. Qué manera tan franciscana por lo sencilla y tan ignaciana por su lucidez de señalar un nuevo estilo eclesial. Porque si lo que deseas es que se nos reconozca por la fraternidad, el amor y la confianza, empiezan a sobrar y a estorbar (hace tiempo que a bastantes ya nos estaban sobrando y estorbando…) tantas conductas, prácticas y costumbres en las que se han ido confundiendo la dignidad con la magnificencia y lo solemne con lo suntuoso. Resulta una sorpresa balsámica sentir que ahora te tenemos como cómplice en el deseo de ir cambiando esas usanzas e inercias que nadie se decidía a declarar obsoletas y ante cuya incongruencia habían dejado de dispararse las alarmas. No son cuestiones irrelevantes, son indicadores que revelan una preocupante atrofia de los sensores que tendrían que haber puesto alerta, hace mucho, de que estaban en contradicción con los usos de Jesús. Así que bienvenida sea esa tarea que emprendes de volver a la frescura del Evangelio y a la radicalidad de sus palabras: ya nos estamos dando cuenta de que, en lo que toca a los pobres, no vas a darnos tregua.

        Comienzas tu camino en momentos de extrema debilidad de la Iglesia: lo mismo que aquel joven que huyó desnudo en el huerto, a ella le han sido arrancadas las vestiduras con las que se protegía: secretismo, hermetismo, ocultamiento, negación de lo evidente. Pero es precisamente ahora, cuando aparece desnuda y despojada ante la mirada enjuiciadora del mundo, cuando se le presenta inesperadamente una ocasión maravillosa: la de revestirse por fin, únicamente, del manto de la gloria de su Señor. 

        Vas a encontrar muchas piedras en ese camino: críticas, resistencias y hasta zancadillas así que, siguiendo la recomendación de tu preciosa homilía el día de San José, trata de custodiarte un poco a ti mismo. Y por si no aciertas del todo, que se ocupen de ello las santas de la Iglesia de Roma: Cecilia, Inés, Domitila, Tatiana, Agripina, Demetria, Martina, Basilisa, Melania, Anastasia, Digna, Emérita, Martina, Sabina.

        Han ido a buscarte casi hasta el fin del mundo y ha sido un acierto: gracias por haber aceptado quedarte, sin poder volver a recoger tus cosas. Menos mal que los zapatos que llevas parecen cómodos. Muchos nos sentimos ahora responsables de rezar por ti, aunque no seamos de tu diócesis y nos alegra saber que estás también encargado de velar por la Iglesia universal. De pronto, está recobrando sentido llamar Papa al Obispo de Roma.

        Que el Señor te bendiga, te guarde y derrame sobre ti el bálsamo de su paz.

        Dolores Aleixandre RSCJ+

        Bon dia! Avui és 5 d'abril


        De l'Evangeli: "Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, sabent com sabien que era el Senyor"

        De l'Ofici de Lectura: "Batejats en Crist, revestits de Crist, ara estem configurats al Fill de Déu. Déu ens havia escollit per adoptar-nos, i per això ens va fer semblants al cos gloriós de Crist. Participeu de Crist i és amb raó que porteu el seu nom, que vol dir "ungit"; de vosaltres Déu ha dit: No toqueu els meus ungits.

        Sou "crists" perquè heu  rebut la figura de Crist, que és l'Esperit Sant; tot ha succeït en vosaltres figuradament, perquè sou imatges de Crist. Ell va rentar-se en el riu Jordà, va comunicar a les aigües la fragància de la seva divinitat, i va sortir d'elles; aleshores davallà realment sobre d'ell l'Esperit Sant, que reposa en aquell que li era igual...

        (El crisma) et dóna Crist i l'Esperit Sant, et dóna eficaçment la presència de la divinitat. T'ungeix sacramentalment el front i els sentits. I quan el cos és ungit amb aquest oli visible l'ànima és ensems santificada per l'Esperit Sant vivificador" (Catequesis de Jerusalem).

        Pregària (de Laudes de Divendres dins l'Octava de Pasqua): Purifiqueu-nos amb l'esplendor de la vostra veritat i feu que caminem en puresa de cor, perquè obrem el que és just i plaent a vós.

        Santoral

        Sants Vicent Ferrer, religiós, prevere; Albert de Montecorvino, bisbe; Catarina Tomàs, religiosa; Ferbuta i acompanyant, màrtirs; Gerald de Grande-Sauve, abat; Irene, Àgape i Quiònia de Tessalònica, màrtirs; Juliana de Mont-Cornillon, religiosa; Eutiqui de Constantinoble, bisbe.

        Beats Maria Crescència Höss, religiosa; Antoni Fuster, religiós (un dels primers deixebles de Vicent Ferrer, no ha estat beatificat oficialment i se'n permet el culte a l'Orde de Sant Domènec).

          dijous, 4 d’abril del 2013

          Un viratge


          De Diálogo


          Un viraje significativo en el debate del sacerdocio femenino

          Si las mujeres pueden, o no, participar del poder jerárquico de la Iglesia es una cuestión que, a partir de mediados del siglo XX, y en lo que va del actual, ha experimentado en forma progresiva un giro positivamente favorable. (Por lo menos en lo que atañe a la razonabilidad del concepto, aunque no todavía en las con-secuencias prácticas).

          ¡Qué distinto es hoy el enfoque de este tema respecto de épocas pasadas!... Antes, imperaba la uniforme mentalidad de que el género femenino debía permanecer ajeno al orden sagrado, que era un sacramento “reservado en exclusividad a los varones”. Las mujeres, por serlo, quedaban excluidas del mismo...

          Pero, tras los avances de los estudios investigativos, se ha logrado esclarecer la verdad acerca de este y de muchos otros asuntos. Merced a la versación y a la tesonera labor de numerosos especialistas en el campo teológico, bíblico e histórico, se ha proyectado una nueva y meridiana luz sobre datos y testimonios de la Sagrada Escritura y de la Tradición patrística, que, hasta hace unas décadas permanecían como disimulados o tal vez olvidados. Pues bien, esos datos y testimonios han sido “redescubiertos”, para expresarlo de algún modo, por hermeneutas y teólogos cristianos, los cuales, en el ejercicio de su rol tan meritorio, casi insustituible, nos muestran con suficiente claridad un hecho inocultable como el siguiente:

          Las mujeres, en la Iglesia primitiva –matriz original de la verdadera Iglesia–, no sólo descollaron (tal cual ha sucedido siempre hasta nuestros días) por su fe y devoción, por su constancia en el trabajo y en el sacrificio, sino que, además, muchas entre ellas, sin ningún tipo de impedimento en razón del género, fueron dotadas de “poderes sagrados” junto con los ministros varones. Dentro de una extensa lista, nos permitimos mencionar por lo menos a Evodia y Síntique (Filipenses 4, 2-3); a Prisca, esposa de Áquila (Romanos 16, 3); a la “hermana” Apia (encabezamiento de Filemón); a Febe, investida del diaconado (Romanos 16, 1)

          Pero el caso más notable y definitorio es el de una mujer (JUNIA), perfecta-mente identificada, la cual, sin lugar a dudas, fue nada menos que apóstol, a la par de los varones, y apóstol de “diez puntos”. A eso equivale la calificación que le asignan san Pablo en Romanos 16, 7 y después de él san Juan Crisóstomo, en un encomiástico sermón en su sede episcopal de Constantinopla (sobre el particular volvemos más adelante).

          Está claro que la inclusión de mujeres, junto con los varones, en el nivel jerárquico, representa para el observador imparcial un rasgo objetivo de la Iglesia primitiva –auténtica raíz de la Iglesia pensada y querida por Cristo y los apóstoles–. Y según todos los indicios, esa fue la realidad en la conducción eclesial hasta mediados del siglo II cuando, por razones desconocidas, tal vez de orden práctico o disciplinario, las mujeres quedaron “de facto” excluidas del grupo jerárquico en significativas zonas, aunque en otras se mantuvieron hasta el siglo XIV. Desde entonces –lo que parece increíble–, ellas siguen ausentes del ministerio sacro, víctimas de la inercia y los prejuicios.

          No se puede ocultar que, durante las recientes décadas, se ha producido dentro del debate sobre el sacerdocio de las mujeres un giro de ciento ochenta grados, el cual nos está mostrando un antes y un después, diametralmente opuestos. En épocas anteriores, sustentar la tesis a favor de la ordenación de las mujeres equivalía en el ambiente oficial de la Iglesia a una postura francamente errónea (e incluso no faltaría quien la tildase de conducta “próxima a la herejía”)... En la actualidad, en cambio, según el criterio de los entendidos en la materia, son cada vez más gravitantes y decisivas las razones que nos liberan de la herencia de temores y prejuicios y nos permiten reconocer que Dios puede depositar la semilla de la vocación al orden sagrado no sólo en los varones sino también en las mujeres.

          Mantengamos abierto nuestro espíritu a los mensajes que el Señor nos hace llegar por medio de la Sagrada Escritura y de la auténtica tradición. Así, por ejemplo, si el Apóstol de los gentiles menciona a Febe (que era mujer) y le reconoce el título de diácono como a los diáconos varones (que ejercían funciones jerárquicas), y si, por añadidura, Pablo asevera que en el numeroso grupo de apóstoles (que eran, por supuesto, muchos más de doce), al lado de los varones, ostentaba idéntico título y rol de apóstol una mujer llamada JUNIA, ¿qué margen le queda entonces a un católico, razonablemente informado, para aceptar la enseñanza según la cual, por voluntad divina, las mujeres, por serlo, no pueden acceder al sacramento del orden? ¿Concuerda tal idea con el hecho de que ellas recibieron y ejercieron los “poderes sagrados” en las dos primeras centurias, tan importantes por la cercanía cronológica y doctrinal respecto del divino Fundador, y por la presencia rectora de los apóstoles y sucesores inmediatos, diligentes custodios de la enseñanza y de las órdenes y deseos del Divino Maestro?

          A propósito de Junia, la mujer apóstol, no sólo nos instruye la Biblia mediante las palabras de Pablo, sino que también reafirman sus realidades numerosas y calificadas referentes de la tradición patrística. Estos no se detienen en disquisiciones abstractas o teóricas sobre la posibilidad, o no, del caso, pues con toda lógica piensan que “contra el hecho no hay argumento que valga, por más contundente que pretenda ser”.

          En las líneas anteriores aludimos al entusiasmo de san Juan Crisóstomo, el gran patriarca del Oriente quien, al referirse a Junia, expresa: “Ser apóstol, es algo grande. Pero ‘ser ensalzada’ entre los apóstoles, ¡qué extraordinaria alabanza significa eso! ¡Cáspita! ¡Aquella mujer debió haber tenido una gran personalidad para merecer el título de apóstol!” (Cfr. Ariel Álvarez Valdés, Enigmas de la vida de san Pablo, p. 101, editorial San Pablo). El Crisóstomo está acompañado por la inmensa mayoría de los Padres de la Iglesia y de los autores de la antigüedad en los comentarios a la Carta a los Romanos. Unánimemente y con total convicción reafirman, primero, que Junia es una mujer y, segundo, que esa mujer es auténticamente apóstol como los otros.

          Si una mujer, en el plano de los dones sobrenaturales y de los poderes sagrados, puede recibir lo más: “ser apóstol”, ¿qué sentido tiene enseñar que a la mujer, por ser mujer, le está vedado acceder al sacramento del orden?

          Abrigamos la esperanza de que se produzcan en la Iglesia gestos de positiva apertura en este aspecto, como signo de reparación histórica y presagio de copiosos bienes.

          Por Rodolfo A. Canitano

          Bon dia! Avui és 4 d'abril


          De l'Evangeli: "No acabaven de creure-s'ho, del goig que en tenien"

          De l'Ofici de Lectura: "Oh cosa estranya i paradoxal! Nosaltres no ens hem mort, no ens han enterrat, no ens han crucificat i no hem ressuscitat, però hem imitat tot això sacramentalment, i en la seva realitat espiritual hem trobat la salvació...

          Que ningú no es cregui que el baptisme serveix només per esborrar els pecats i per donar-nos la gràcia de l'adopció, tal com era el baptisme de Joan, que només conferia la remissió dels pecats. Sabeu exactament que el baptisme, tal com és purificació dels pecats i tal com atorga el do de l'Esperit Sant, també és, de la mateixa manera, figura i signe de la passió del Senyor" (De les Catequesis de Jerusalem).

          Pregària (de Laudes de Dijous dins l'Octava de Pasqua): Vós, l'únic capaç de renovar i de reconciliar els homes, socorreu el nostre món tan disgregat.

          Santoral

          Sants Agatòpod, màrtir; Benet de Palerm, religiós; Pere de Poitiers, bisbe; Plató de Sakkudion, abat; Teòdul, màrtir; Isidor de Sevilla, bisbe; Alethe (Adele, Aliette), mare de Sant Bernat.

          Beats Gaietà Catana, fundador, prevere; Francesc Marto, infant; Guillem Cuffitelli, ermità; Josep Benet Dusmet, monjo, bisbe;

          A l'anglicanisme i el luteranisme, Martin Luther King.

          dimecres, 3 d’abril del 2013

          Bo per al cor


          Bon dia! Avui és 3 d'abril


          De l'Evangeli: "Oi que el nostre cor ens cremava?"

          De l'Ofici de Lectura: "Aquesta és la gràcia dels misteris celestials, aquest és el do de la Pasqua, aquesta és la festivitat que tot l'any desitgem, és el principi de les coses futures. En aquesta festa, les neòfits neixen amb la purificació vital de l'Església santa, reneixen amb la senzillesa dels infants i comencen a parlar amb la veu de llur consciència innocent" (Homilia pasqual d'un autor antic).

          Pregària (de Vespres de Dimecres dins l'Octava de Pasqua): Infoneu als governants l'esperit de justícia i de pau, perquè la humanitat pugui viure en concòrdia.

          Santoral

          Sants Cresto de Tomis, màrtir; Josep Himnògraf, monjo, prevere; Joan de Nàpols, bisbe; Lluís Scrosoppi, prevere; Nicetas de Bitínia, abat; Papo de Tomis, màrtir; Ricard de Chichester, bisbe; Ulpià de Tir, màrtir, infant; Fara de Faremoutiers, abadessa.

          Beats Gandulf de Binasco Sacchi, religiós, prevere; Turstà Hunt, màrtir, prevere; Robert Middleton, màrtir, religiós, prevere; Pere Eduard Dankowski, màrtir, prevere; Joan de Penna, religiós, prevere; Luigi Scrosoppi, fundador, prevere; Guiomar de Lorvão, religiosa; Sixt I, papa.

          Venerable Dorotea de Chopitea, mecenes i fundadora d'obres de beneficència, laica.

          Servent de Dëu Josep Maria Vilaseca i Aguilera, fundador, prevere.

          dimarts, 2 d’abril del 2013

          Bon dia! Avui és 2 d'abril


          De l'Evangeli: "Rabuni!"

          De l'Ofici de Lectura: "La glòria de l'Unigènit, fora de la qual Crist passà un breu temps per amor de nosaltres, li ha estat restituïda per mitjà de la creu en la carn que ell assumí" (S. Anastasi d'Antioquia).

          Pregària (de Laudes de Dimarts dins l'Octava de Pasqua): Crist Salvador, que portàreu a les santes dones i als apòstols el goig de la vostra resurrecció, i salvàreu l'univers, convertiu-nos en els vostres testimonis.

          Santoral

          Sants Abundi, bisbe; Affià, màrtir; Dídac Lluís de Sant Vítores, màrtir, religiós, prevere; Domènec Tuoc, màrtir, prevere; Eustasi de Luxeuil, abat; Francesc de Paula, ermità, fundador, religiós; Joan Payne, màrtir, prevere; Maria Egipcíaca; Nicet de Lió, bisbe; Teodora de Tir, màrtir; Víctor, bisbe.

          Beats Francesc Coll i Guitart, fundador, prevere; Nicolau Carneckyj, bisbe; Leopold de Gaiche, religiós, prevere; Mare Maria de Sant Josep, fundadora, religiosa; Guillem Aportació, màrtir, bisbe; Isabel Vendramini, fundadora; Ivan Ziatyk, màrtir, religiós, prevere.

          Venerable Jean-Jacques Olier, fundador, prevere.

          Serventa de Déu Isabel Ventosa i Roig, fundadora, religiosa.