Primer Diumege de Quaresma

Temptat al desert

Abaixem les defenses!

Comencem de nou la Quaresma. I segur que ja estem pensant en tot allò que any rera any ens expliquen o llegim. Ens ho sabem de memòria! Per això, avui, quan pensava com prepararia la motivació per a aquest blog, he agraït immensament que m'enviessin aquesta fotografia, que representa un dels extrems de la Gran Muralla xinesa. Quants de quilòmetres i, al final, s'acaba abruptament uns quants metres mar endins. I això és tot? Doncs sí, fins aquí arriba la Gran Muralla.

També és una mica així en nosaltres. Sovint sembla que som molt forts i, en un moment donat, la fortalesa s'acaba de cop. O som durs i un dia ens trenquem. O som molt coneguts i, tot d'una, desapareixem del mapa. O sembla que la nostra bona vida, o l'èxit, o la riquesa, o (poseu-hi e que vulgueu) no s'acabarà mai.I, ai, quin desastre!, tot desapareix. 

Tot desapareix? Segur? No, de cap manera. El que queda, el que no se'n va, és el que realment som. Persones amb molts valors (no poques vegades desconeguts per nosaltres mateixos), però també molt i molt febles. En tantes coses! Per això, se m'acut avui que un signe de veritable fortalesa, de consistència, de saviesa... seria acceptar humilment allò que som. Que no vol dir humiliar-nos ni fer-nos mal, sinó reconèixer qui som de veritat. En el millor sentit. Deia Santa Teresa de Jesús que "la humilitat és la veritat". Doncs, primer de tot, trobar aquesta veritat. Després, acceptar-la, amb tot el que ens mostra: fortaleses, debilitats, virtuts, vicis,... No voler presentar-nos davant de nosaltres mateixos ni davant dels altres com quelcom diferent del que som. Posar-nos senzillament davant de Déu presentant-li amb les mans obertes la nostra més profunda veritat. Ell la coneix més encara que nosaltres, i ens estima! I abaixar totes les defenses que creem perquè ningú, de vegades tampoc Ell, trobin l'escletxa per entrar al nostre interior.

Així doncs, potser un lema d'aquesta Quaresma seria aquest: Abaixem les nostres defenses.

Si ho fem, ens podrem preparar bé per a la Pasqua, perquè quina manera millor podem trobar que caminar en senzillesa i acompanyar humilment al Senyor? 

Aquest és el programa per a aquests quaranta dies de gràcia. Ser amb Ell, caminar al ser costat, coneixe'l més profundament, compartir els seus sentiments, aprendre la seva manera d'actuar, esdevenir amics seus. Camí d'unió, camí vers la Pasqua!

Avui és Dimecres de Cendra. Germans, germanes: Abaixem les nostres defenses! Elevem els nostres cors!