Feliç divendres! Moltes dones acompanyaven Jesús

"(Jesús) recorria ciutat per ciutat i poble per poble, proclamant i anunciant la Bona Nova del regnat de Déu, acompanyat dels Dotze i d'unes dones que havien estat guarides d'esperits dolents i de malalties: Maria, anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis; Joana, dona de Cuses, intendent d'Herodes, i moltes altres, que els assistien amb els propis béns" (Lc 1,1-13).

És interessant que el titolet (afegit per acompanyar i ajudar a la lectura del text) digui "Algunes dones acompanyaven Jesús", mentre que el text assenyala que eren moltes. Que això m'hagi cridat l'atenció avui, significa fins a quin punt la lectura personal dels textos passa per aquests titolets afegits i per la transmissió acrítica d'aquest missatge no original, que ens fa desviar la mirada del que l'Evangeli diu en realitat.

Els acompanyants de Jesús, segons el text, eren els Dotze i moltes dones, doncs. No es parla d'altres homes, cosa que crida l'atenció, perquè culturalment qui es compta és l'home, no la dona.

D'aquestes dones, se n'assenyalen dues que devien ser conegudes per la comunitat: Maria Magdalena i Joana. No se les coneixeria només pel tracte o per ser persones socialment reconegudes, sinó perquè segurament tenien algun tipus d'ascendent en el grup, ja que havien format part del cercle íntim del Senyor. (Creure que els íntims del Senyor eren només els Dotze, després d'aquest "petit" descobriment i coneixent el Seu tarannà, em sembla del tot fora de lloc).

Molts dones acompanyaven Jesús i "els assistien amb els propis béns". Moltes altres dones de les quals aquí no se'ns dóna el nom. Però, sí, moltes, que anaven amb Ell i, a més, finançaven les activitats del grup. Per tant, pertanyents al migrat grup de dones amb recursos econòmics propis i llibertat de moviments que hi podia haver a Israel. Segurament, benestants. I segurament, cultes. I segurament, m'atreveixo a dir, fartes d'un món i d'una religió que les excloïa per ser dones. Tot el contrari que Jesús.

Avui, amb algunes paraules del Papa encara fresques, m'atreveixo a demanar que l'Església recuperi d'alguna manera el grup original de Jesús: el grupet dels Dotze (o més, però no massa més), format per homes que tinguin una veritable relació íntima amb el Senyor i es mullin en tots els sentits pel seu Evangeli, i un nombrós grup de dones que també en siguin íntimes amigues, també cultes i amb prou experiència, per formar plegats una mena de "nucli fort" des d'on renovar l'Església.

I avui no em dedicaré a demanar el sacerdoci per a la dona. Primer, perquè sé que arribarà; i segon, perquè - si voleu dir-li al Papa-, puc presentar-li unes quantes dones prevereses que no són gens "masclistes amb faldilles" i que ja actuen amb les seves comunitats com ell està demanant als seus preveres. De fet, els únics casos que conec a l'Església de "masclistes amb faldilles" són diaques, preveres, bisbes i papes... i estan en procés de transformació.