Nova etapa, nou repte

I comencem de nou...

Novembre és un mes estrany. Apunta a qüestions transcendents, als Novíssims, com deia el catecisme. Tot just començar, topem amb el misteri de la Mort. I , en celebrar Tots Sants, no podem més que pensar que d'alguna manera s'ha fet el Judici o valoració de la seva vida. I que Algú l'ha fet, amb una Justícia que depassa els Codis, les Constitucions i fins la Declaració dels Drets Humans.

Celebrar Tots Sants ens recorda aquells que ja han arribat al final de la cursa i ens fa pensar en la nostra situació de "sants en camí", cridats a participar en la santedat del Crist, i acompanyats d'una multitud de sants, invisibles i visibles (i, entre aquests últims, alguns ben carregats de limitacions i manies, com nosaltres mateixos). 

El mes de novembre té, per a mi, un altre significat, unit a aquests anteriors. És el temps que, en Exercicis, s'adiu per preparar allò que, enigmàticament, anomenem "el Principi i Fonament" i que té a veure amb com ens situem actualment, com a creients, davant de Déu, de la realitat del món, quines són les nostres expectatives i desitjos profunds,...

Tal com la foscor creixent i la baixada de temperatures ens mou a tancar-nos a casa, el Principi i Fonament ens obliga a anar al nucli de la raó de la nostra existència, al sentit últim que, com a cristians, hi hem de donar.

Tot un repte, aquest d'afrontar les qüestions fonamentals. És una feina que hem de fer de tant en tant. Per no oblidar qui som, on som i conèixer què ens mou l'Esperit de Déu a ser.