Per a viure les festes

Bon dia! Avui l'Església fa memòria de Sant Antoni Abat (s. III), fundador de la vida monacal.

L'Evangeli d'avui (Mc 2,23-28) és fonamental per conèixer Jesús.

El dissabte era inicialment un dia de descans i de dedicació a Déu. Un repòs, un minirecés, per al cos i l'ànima. El problema és que la norma, que era bona i positiva, s'havia desenvolupat en una sèrie de petites normes que prohibien accions concretes. El dissabte, bo per a les persones, havia esdevingut un corsè que impossibilitava moure's, fer la vida, amb una certa normalitat.

Per això, Jesús no va a anul·lar la llei del dissabte sinó que assenyala l'esperit de la norma, el seu objectiu final, que és beneficiar la persona concreta, donar-li descans després de sis dies de feina (pensem en les condicions de treball de l'antiguitat!), però no prohibir una labor concreta i puntual necessària per a la subsistència immediata (aquí, collir espigues).

Avui les persones que treballem tenin assenyalada una jornada concreta i uns dies de descans i vacances, quelcom que és força nou en la història de la humanitat, vista en conjunt. Tenim el perill de donar-ho tot per descomptat i rebaixar el seu valor. Fàcilment oblidem que tenir un dia de repòs o una jornada "humana" va costar la vida de persones als segles XIX i XX.

Valorar el repòs significa guardar-lo, donar-li sentit, no renunciar-hi si no hi ha causa justificada; omplir-lo de descans físic, d'activitats agradables o humanitzadores i espirituals (família, pregària, natura, art, esport, voluntariat, hobbies...).

Com són els nostres dies de festa? Com els valoraria Jesús? Com els podríem millorar?

Amb el Nuvi

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Mc 2,18-22) ens mostra l'estranyesa d'alguns davant la manera d'actuar de Jesús i els seus deixebles, diferent dels fariseus i els seguidors de Joan Baptista.

Jesús se sent lliure davant la Llei, els usos i els costums. No és un rebel ni un anarquista. No va a enfonsar el sistema. El que fa és posar davant de tot Déu i les persones. I tot el que fa, complint o no la Llei, té només aquests referents.

Els exemples que dóna, especialment al final del text són de la vida quotidiana i indiquen que Ell porta una novetat que no tothom pot suportar. Per estar amb Ell cal un canvi, una conversió, que consisteix en pensar i viure d'una manera nova.

La paraula "conversió" s'indica als evangelis amb la paraula grega "metanoia" (els evangelis estan escrits en grec, que era com l'anglès per a nosatres). "Metanoia" significa "ment nova", nova mentalitat.

Igual que en un ordinador dels anys 90 no podem instal·lar un Windows 10, perquè no el suporta, no podem seguir Jesús amb una mentalitat antiga. Ell ens convida a reiniciar-nos, a ampliar el nostre camp de visió i a incorporar una nova manera de pensar i de fer, la seva.

Sant Pau és encara més clar: Hem de tenir els mateixos sentiments del Senyor. Ja no pensar igual, sinó sentir, empatitzar, compartir sentiments, gustos, objectius. És una relació que va més enllà de la de mestre-deixeble i ens situa en l'àmbit de l'amistat.

Qui viu en amistat amb Ell, és com si estés de festa amb el nuvi. S'hi sent a gust, amb joia. Les dificultats no desapareixen (en poden ser més i tot!), però la vida és molt més plena.

Per viure en amistat amb Ell: conèixe'l millor, tractar-lo més, donar-li més espai o temps en la meva vida. Com ho faig?

Un invàlid

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Mc 2,1-12) ens convida a seguir acostant-nos al tema de l'autoritat de Jesús. Però és tan ric que apunta a altres temes, també molt interessants. Per això, us convido a llegir-lo amb calma i parar atenció a alguns punts:

- Jesús passa d'ensenyar a la sinagoga o a l'exterior a fer-ho en una casa particular (la seva, la de Simó? No especifica). La llar es converteix en lloc adequat per transmetre la paraula i guarir, per transmetre el Regne.

- La fe dels qui ajuden l'invàlid. Fan tot el possible per acostar-lo a Jesús, fins fer un forat al sostre!

- Les paraules de Jesús són una declaració. El subjecte no és el malalt ni (pròpiament) Jesús. La construcció apunta a l'acció de Déu.

- Pecats possibles d'un malalt: fer-se la víctima, no responsabilitzar-se del seu restabliment, deixar totes les preocupacions en mans d'altres, no voler col·laborar en res, culpabilitzar els altres dels propis mals, revoltar-se contra Déu i tots els qui estan al seu costat...

- Tota malaltia guarida ens deixa un senyal. Al cos, a l'ànima, als anticossos, a la biografia. Un cop superada, aquesta marca ens acompanya sempre i, de vegades, té un paper important en les nostres decisions. La llitera!

- Jesús es mostra com qui té capacitat de guarir i perdonar (=Déu). Això sorprèn i escandalitza. El que avui acaba en lloança, serà determinant, més endavant, en el seu judici.

Qualsevol d'aquests punts pot ser punt de partida per a una estona de pregària personal.

Un leprós

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Mc 1,40-45) té com a protagonista un leprós. Un malalt que pateix la soledat de manera especial, rebutjat i temut pels altres. La seva situació és, per entendre'ns, bastant semblant a la dels primers malalts de SIDA.

El malalt trenca la norma que l'obliga a separar-se de la gent i va a Jesús. Té molt clar el que vol: tornar a la vida normal. I creu de veritat que Jesús li ho pot concedir.

Jesús es commou. No pot evitar actuar per ajudar aquella persona. I també trenca la norma: el toca.

El que ve a continuació és paradoxal. Jesús demana silenci a qui ha curat però el seu cos guarit parla per ell mateix. Li diu que compleixi la Llei primer de tot, i l'altre ho escampa abans de res. Hi ha un element de tensió entre Jesús i el malalt que no queda reflectida en totes les traduccions (en l'original, Jesús el fa fora, v.41), potser perquè veu que la manera de fer de la  persona és anar per lliure. La consecuència és que, en saber-ho tothom, Jesús sí que haurà de complir la Llei i quedar-se fora de lloc habitat durant un temps (com una quarantena). Tot i això, la gent se li acosta igualment!

En el text notem que la missió de Jesús no és còmoda, que les persones no reaccionen sempre amb docilitat (encara que vagin de bona fe!), que hi ha una tensió gran entre els sentiments interns de Jesús (predicar, ajudar, guarir, una gran empatiacque el mou a actuar) i la realitat social i la Llei.

Finalment, notem que, malgrat tot, el guarit canvia visiblement i es converteix en missioner. De manera que els fets de Jesús s'expandeixen fins i tot de manera incontrolada. Si el Regne és visible en fets concrets, el guarit és, ell mateix, missatger i missatge.

Sóc capaç d'identificar el meu mal més important i demanar l'ajuda del Senyor amb tota confiança?

Natanael

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Jn 1,43-51) és continuació del d'ahir. Seguim veient com Jesús comença a crear el seu grup. A Felip el crida directament i aquest va a buscar Natanael.

La reacció de Natanael ens crida l'atenció. D'entrada, desprecia Jesús pel seu origen. Però almenys! no es tanca a conèixe'l. I el que troba és que Jesús el coneix profundament. Els comentaristes han especulat sobre el que feia Natanael sota la figuera. Realment no se sap. Però hauria de ser molt important perquè la seva resposta sigui tan plena de fe.

Com amb Simó, Jesús el veu i coneix fins el més íntim de la seva persona. Reconeix la seva essència. I l'estima. És així com ens veu Déu! I potser és aquest reconeixement i aquesta acollida el que va fer canviar l'actitud, i la vida, de Natanael.

Avui us recomano que llegiu la primera lectura (1Jn 3,11-21)

És vigília de Reis. Espero que demà no us trobeu gens de carbó! 😉

Creure

Bon dia! Avui, 4 de gener, és l'aniversari del traspàs de Francesc Darder (1731). Persona atenta a les necessitats dels més pobres, ell va escoltar la crida de Déu a dedicar-s'hi com a metge que era i a ajudar a néixer la congregació de les Germanes Darderes.

Fa dos dies celebràvem els 200 anys dels Germanets de Maria.

Dates per celebrar i adonar-nos que la fidelitat al Senyor d'una persona pot influir i fer bé a moltes altres, comtemporànies i futures.

L'Evangeli d'avui (Jn 1,35-42) és continuació del d'ahir. Ens parla del seguiment dels primers deixebles. I ho fa amb una concatenació de confiances.

Dos deixebles de Joan se'n refien del que diu de Jesús i el segueixen. I després van amb ell i conversen. I ho expliquen al primer que troben i també el porten a Jesús.

La fe és un do de Déu que, en la gran majoria dels casos, es transmet i es rep a través d'altres. Amb paraules senzilles, amb converses profundes, amb gestos plens de significat...

És relativament fàcil adonar-se de qui té fe i qui només parla o fa gestos externs. La fe "arriba" al primer que troba per poc obert que estigui. Es desplega en  matisos diferents, en entusiasme, en interès veritable pels altres, en delicadesa d'esperit, en paciència, en compromís, en devoció...

El millor és que, sense teories, els qui tenen un cor net, recte, "capten" que allà hi ha més del que es veu. Joan va veure "l'Anyell de Déu"; els deixebles, "el Rabí" i "el Messies".  I Jesús, que veu el profund de l'ànima, va veure en Simó a Quefes, "la Pedra".

Avui podem agrair l'obra de Déu en les persones que ens han precedit, especialment aquelles de qui hem rebut la fe.

Mireu!

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Jn 1,29-34) comença anb unes paraules que sentim sempre a la Missa: Mireu l'Anyell de Déu!

Mirar és quelcom diferent de veure. Quan mirem de veritat ens adonem dels detalls, copsem novetats. Joan diu que ell no coneixia qui estava esperant. Va fer el que se li demanava, batejar. I estar atent a un signe.

Si estem atents, en poden trobar molts, de senyals, al nostre camí. N'hi ha que ens indiquen el que hem de fer, altres ens urgeixen a actuar, uns altres ens parlen de la proximitat de Déu... Cal estar oberts a veure i escoltar novetats.

Joan veu en Jesús la presència de Déu, el seu ésser Fill de Déu, i la seva missió com a Anyell.

La imatge de l'Anyell ens situa en un context pasqual: l'Evangeli de Joan anota la coincidència de la mort de Jesús amb l'hora que estan degollant els anyells per celebrar la Pasqua. Que sigui l'Anyell de Déu indica la validesa eterna del seu sacrifici, que trobem expressada també, d'una altra manera, a la carta de Sant Pau als Hebreus.

Seria un bon propòsit per aquest any, si us en falten!, mirar de trobar cada dia un senyal. Com si féssiu un joc de pistes.

I, com a gràcia especial, demanar una mirada neta per veure i agrair els senyals de la presència i l'acció de Déu en aquells que ens envolten.