A Canà i a casa nostra

Icona copta

"En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea...". 

Amor que creix. En els casaments, tot es desbordant perquè el que se celebra, l'amor, ho és per ell mateix. Per això, no ens ha d'estranyar gens que, a Canà, Jesús acabi fent un miracle d'abundància. Molt de vi, i a més de qualitat, per significar un amor que, amb l'ajuda de Déu, ha de durar molt més enllà del moment del casament, i que ha de prendre, any rera any, més aroma i més sabor. Vi de qualitat capaç de donar sentit a tota la vida i que es reconeix com a tal al cap dels anys. Un do propi del matrimoni, que trobem en tota vocació viscuda en plenitud.

L'alegria en la vida quotidiana. Sovint veiem matrimonis que no paren un moment. La majoria van de bòlit, sobretot si tenen criatures petites. Des de fora pot semblar que la seva vida no té "gràcia": han de fer gairebé sempre la mateixa rutina -casa, treball, col·legi, i poca cosa més-. A penes tenen temps per a ells. La "gràcia" és saber fer, d'això que, per a molts és una vida insípida com l'aigua, una font d'alegria per a ells i per als fills, i per a les persones amb qui es relacionen. En les cases on hi ha amor, es nota perquè hi ha alegria. Aquest és el vi nascut de l'aigua corrent que caldria trobar en tota casa cristiana.

Compromís amb els altres. Maria demana a Jesús un miracle per a bé dels nuvis i els seus convidats. I no és res del que anomenaríem "essencial". En criteris d'utilitat, es tracta de quelcom banal: només és una festa. En criteris d'humanitat, significa, però, posar-se en la pell d'uns nuvis que han de poder oferir una celebració "com cal", ja que la festa dura mentre hi ha vi. Sembla que Maria ha de "forçar" una mica Jesús perquè que respongui, i ho fa posant-lo en una situació de la que no es pot desentendre fàcilment, cridant l'atenció d'altres persones. Quantes vegades no tenim altre remei que punxar una mica perquè les coses es facin, a casa i a fora! 

De Maria, tots podríem aprendre a pregar pels altres sempre, no només quan tenen necessitats importants, sinó també quan passen per dificultats que nosaltres jutgem com petites però potser són grans per a ells. I a fer-nos responsables de les situacions i actuar, per tal que les nostres oracions prenguin cos i vida.  

Comptem avui amb Jesús i Maria per dur endavant una vida plena, realitzada, feliç i compromesa amb la felicitat dels altres.

CARTA ALS SAVIS DE L’ORIENT

Benvolguts savis Melcior, Gaspar i Baltasar,

Fa anys em vau venir a veure. Jo acabava de néixer en un lloc remot que no apareixia als mapes, però vau ser arriscats i us vau refiar tant de la vostra intuïció que, per a vosaltres, el meu Pare la va convertir en una preciosa estrella que us seduïa amb la seva llarga cua. I us vau alegrar molt quan em vau veure. Vau trobar un nounat, molt petitet i amb molta, molta son. Però els pares sempre me n’han parlat molt dels tres savis i dels seus presents –or, encens i mirra-, tan estranys com valuosos per a la gent pobra com nosaltres.

Ara, que ja han passat uns quants anys, us escric per demanar-vos que m’ajudeu en la meva missió, tenint en compte els vostres coneixements i l’abast de la vostra saviesa.

A tu, Melcior, que ets un savi capaç de governar i de crear riquesa, et demano que actuïs com un rei de veritat, i que pensis com podem fer perquè tot el que hi ha al món serveixi perquè les persones visquin bé. De moment, podries començar per compartir l’or que acumules, que és molt, i així podries millorar la vida de la gent del teu voltant.

A tu, Gaspar, que ets un savi cercador dels béns espirituals, i sempre fas olor d’encens, et demano que actuïs com un sacerdot, donant un culte veritable. A més de pregar, vetlla perquè tothom se senti fill de Déu i sigui conscient de la seva dignitat. Tracta tothom amb respecte i reverència, com si fossin Déu mateix. Llavors el teu encens i les teves pregàries pujaran ben rectes cap al cel.

I tu, Baltasar, que ets un savi dedicat a posar remei als mals del món, ja ets prou conscient que amb tota la teva mirra no podràs guarir mai les ferides més profundes de les persones. A tu et demano que facis un pas endavant i et converteixis en profeta i sanador. Posa apòsits i embena les ferides, però mira d’anar a les seves causes. Recorda sempre quina és la voluntat de Déu: que tothom visqui plenament, amb pau i amb alegria. Sigues tu el bàlsam que faci bé a les persones. Així, contribuiràs amb Déu a donar-los un cor nou i un esperit nou.

Estimats savis, el que us demano potser és diferent del que esperàveu. Però és el mateix que demano a tots els meus amics: Que, en la mesura de les seves capacitats, mirin pel bé dels altres, en tots els sentits. I que posin a la disposició de tothom les magnífiques capacitats que el meu Pare els ha donat.

Compto amb vosaltres!

Signat: Jesús, fill de Maria

(Cada any, a la feina, celebrem la festa de Reis i l'inici consisteix en la lectura de l'Evangeli i una petita "homilia". Aquest any, he escrit aquesta carta d'un Jesús ja gran que s'adreça als savis del món, personificats en els Tres Mags, que també corresponen a tipus de persones i de compromisos amb els altres.

... Us desitjo que no us portin gens de carbó!).