Pau per Nadal

Bon Nadal, de Christian Carion (2008), fragment

Si no el veus, clica aquí

Amb el desig que la pau del Nadal entri en totes les vides i hi resti sempre.

Per obrir un camí

De l'evangeli d'aquest diumenge, 2n d'Advent (Mc 1,1-8):

"En el profeta Isaïes hi ha escrit això:

 «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. 

Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». 

Complint això, Joan començà a batejar en el desert".

Obrir una ruta al Senyor?

Potser la nostra vida ja ens sembla un caos. Pot ser que ho siguin de debò! I, a més, ens hem de preocupar de "fer lloc" perquè hi passi el Senyor?

Ens sembla una tasca més, una labor impossible d'inserir en la nostra atapeïda agenda. Ens la mirem per davant i per darrere i pensem: i on hi poso jo l'espai per al Senyor?

Cada vegada que algú ens en parla, ens sembla que ens llença al damunt un motiu més per estar estressats. Perquè:com hem de dir-li a Déu que ja no ens queda temps per a Ell? No li podem dir allò de "ens truquem i quedem"!

A molts els sembla que la vida del creient hauria de ser més relaxada, plena d'estones de silenci i pregària i no tan plena de presses. Una vida gairebé monacal. La veritat és que els creients vivim en aquest món. I això vol dir que hem d'atendre a les persones del nostre entorn i que tenim ocupacions on se'ns demana que donem al màxim. I ,sovint, pel fet de ser creients ens comprometem a col·laboracions i voluntariats on hi deixem temps i energia. Així que quasi tothom se sent saturat al final del dia, i amb poques ganes de fer res més.

Llavors, on posem el temps per "obrir camí" al Senyor?

Ho podem fer així:

1) Recordem que Déu és Senyor del temps i de l'espai i també el nostre Senyor. Tot allò que fem al llarg del nostre dia, ho fem en Ell, ja que la nostra vida transcorre en l'espai i el temps. Siguem-ne conscients.

2) Pot ser bo demanar-li quan ens llevem, ni que sigui breument, que ens guiï i ens ajudi a portar-nos com veritables fills i filles seus, perquè estiguem sempre amb Ell.

I fer-ne memòria al llarg del dia, en les petites aturades que tenim entre tasca i tasca.

Això no requereix gens de temps ni cansa, i ens ajudarà a estar centrats en el més important: que en tot allò que fem estem col·laborant amb Déu. I ens motivarà a fer-ho bé.

3)  Acabar el dia fent un repàs breu de com ha anat. Només donant-hi un cop d'ull per agrair tot el que ha anat bé, els dons que hem rebut; adonar-nos del que ha anat malament i mirar si ho podem solucionar; demanar perdó i, segurs del Seu amor, preparar-nos per dormir molt bé!

4) Buscar un signe que ens acompanyi i ens recordi el nostre vincle amb Jesús. No cal ni que sigui visible ni que es tracti d'un objecte estrictament religiós. Només cal que sigui significatiu per a nosaltres.

4) Si en algun moment, del matí o el vespre, o al migdia, voleu fer una pregària més "normal", podeu resar un Parenostre lentament.

Pregunta: Amb això obrirem una ruta al Senyor?

Resposta: Depèn. Alguns obriran una escletxeta, altres un caminet i altres una autopista. L'important és que anar trobant una manera personal de fer lloc al Senyor, de comunicar-nos amb Ell, perquè la relació esdevingui cada vegada més directa i fluïda. Així, serà fàcil que Ell entri suaument a la nostra vida sense que ens atabalem. Perquè no es tracta d'una obligació més, sinó de conrear la Seva amistat.