Plans trastocats

Podria dir que ha estat una setmana malbaratada en part, per culpa d'una grip inoportuna, que m'ha fet deixar a banda algun dels meus bons propòsits...

Oh! Esborreu això, si us plau. Oficialment, no he fet bons propòsits, sinó algunes resolucions senzilles que m'ajuden a configurar el Pla de Vida d'aquest any. Perquè, sobre els bons propòsits, cal tenir present  allò que diu un proverbi xinès: Dels bons propòsits que es fan en començar l'any, en acabar-lo, un terç es compleixen, un altre terç no es compleixen, i del  terç restant, ningú aconsegueix recorda-se'n.  Si no és xinès, tant és. Potser ja és hora d'afirmar que no és veritat allò de que tota saviesa ve d'Orient, ja que el sentit comú, tot i que no massa popular, està distribuït per tota la Terra. En tot cas, pocs propòsits, perquè, tant si els complim com si no, almenys aconseguirem recordar-los (potser) al final de l'any i no farem el ridícul!

Regals

"Avui el mag troba plorant en un bressol aquell que cercava fulgent entre els estels. Avui el mag admira resplendent entre bolquers aquell que, amagat, intentava descobrir feia temps en els astres. 

Avui el mag medita, amb un gran estupor, el que veu allà: el cel en la terra, la terra en el cel, l'home en Déu i Déu en l'home; veu reclòs en un cos petitíssim aquell que tots els segles no poden encabir. 

I, quan el veu, amb els dons mistics confessa sense discussions què creu: amb l'encens el creu Déu, amb l'or, rei, i, amb la mirra, home mortal. 

I resulta que el gentil, que era l'últim, ara és el primer, perquè la fe dels mags va consagrar la creença de les nacions." 
(Dels sermons de sant Pere Crisòleg).

"Jesús anà fins on era Joan i fou batejat per ell. Oh coses paradoxals! ¿Com va ser que el riu incircumscrit, que enjoia la ciutat de Déu, es rentés amb una mica d'aigua? La fons inaccessible, que engendra la vida de tots els homes i que no s'asseca mai fou recoberta d'unes aigües precàries i temporals." 
(D'un sermó atribuït a sant Hipòlit).

Totes dues cites pertanyent a l'Ofici dels dies 7 i 8 de gener. Les trobo precioses, com pràcticament tots els textos dels Pares de l'Església són bonics i profunds, perquè apel·len alhora el cor i la ment. Per això us comparteixo aquesta petita mostra.

Regals d'aquests dies? Ai, els Reis s'han portat molt bé... o jo he estat molt bona! 

Bellesa, art, indignació, rebel·lia i progrés

M'encanten les flors. Totes! Però aquestes fotos són variacions sobre un mateix paisatge florit. Tant de prop com de lluny, es manifesta la seva bellesa.

(de Banco de Imágenes Gratuitas)

Carta urgent

Benvolguts reis Melcior, Gaspar i Baltasar,

Com sabeu prou bé, fa molts anys que no us escric cap carta. Concretament, des de que vaig saber que els pares col·laboraven amb vosaltres i em vaig sentir massa gran com per escriure-us. Però avui mateix m'he adonat amb moltíssima claredat que necessito el vostre ajut per aconseguir uns regals que em seran absolutament imprescindibles aquest any i tots els que el seguiran.

Veureu, aquest any m'he fet alguns propòsits que són d'especial importància. No són tants com solia, però haig de posar-m'hi de veritat, i per complir-los em calen tres regals especials.

A tu, rei Melcior, et demano un regal que serà com or per a mi i convertirà en or tot allò que sóc i que faig: la Humilitat.

A tu, rei Gaspar, et demano un regal que se sembla molt a l'encens. Jo voldria pujar com l'encens fins a dalt del cel, i contemplar cada dia Déu, perquè entre nosaltres hi hagués la màxima sintonia. Voldria conèixer-lo sempre tal com és i saber sempre el que vol per poder-ho fer. Et demano, doncs, el regal de la Saviesa.

En el fons, la Paraula

Paraules que toquen el cor, ablanint-lo o ferint-lo,

paraules que donen vida o la lleven,

paraules que enforteixen o debiliten....

Infinitat de paraules que portem dintre

i construeixen la nostra història,

les múltiples històries que composen cada vida,

i que intentem sovint explicar

en una sola, lineal, definida

i ben argumentada narració.

Abans, però, una altra Paraula,

infinitament més suau i potent,

totalment creadora però sovint gens fàcil d'escoltar,

ens ha fet néixer a la nostra humanitat

i a la nostra filiació divina.

Paraula que ens impulsa,
ens fa créixer i ens repta,

i alhora desterra suposades fortaleses, virtuts...
mentides.

Paraula rebuda gratuïtament,

sorprenentment,

inesperadament,

gravada al cor, tant sí com no;

que ens obliga a rumiar-la i guardar-la

com un tresor preciós,

mentre s'imposa a les nostres històries personals,

movent-se per sota d'elles,

obligant-nos a rectificar ara i una mica després,

i més enllà encara,

fent i desfent recorreguts,

actuant sempre com un iman que atrau amb força,

i fins amb dolor,

i  moldeja la vida més íntima

tot configurant la nostra més real i misteriosa història.