Bon dia! Avui l'Església fa memòria de Sant Antoni Abat (s. III), fundador de la vida monacal.
L'Evangeli d'avui (Mc 2,23-28) és fonamental per conèixer Jesús.
El dissabte era inicialment un dia de descans i de dedicació a Déu. Un repòs, un minirecés, per al cos i l'ànima. El problema és que la norma, que era bona i positiva, s'havia desenvolupat en una sèrie de petites normes que prohibien accions concretes. El dissabte, bo per a les persones, havia esdevingut un corsè que impossibilitava moure's, fer la vida, amb una certa normalitat.
Per això, Jesús no va a anul·lar la llei del dissabte sinó que assenyala l'esperit de la norma, el seu objectiu final, que és beneficiar la persona concreta, donar-li descans després de sis dies de feina (pensem en les condicions de treball de l'antiguitat!), però no prohibir una labor concreta i puntual necessària per a la subsistència immediata (aquí, collir espigues).
Avui les persones que treballem tenin assenyalada una jornada concreta i uns dies de descans i vacances, quelcom que és força nou en la història de la humanitat, vista en conjunt. Tenim el perill de donar-ho tot per descomptat i rebaixar el seu valor. Fàcilment oblidem que tenir un dia de repòs o una jornada "humana" va costar la vida de persones als segles XIX i XX.
Valorar el repòs significa guardar-lo, donar-li sentit, no renunciar-hi si no hi ha causa justificada; omplir-lo de descans físic, d'activitats agradables o humanitzadores i espirituals (família, pregària, natura, art, esport, voluntariat, hobbies...).
Com són els nostres dies de festa? Com els valoraria Jesús? Com els podríem millorar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada