diumenge, 31 de març del 2013

Bona Pasqua!


VERITABLEMENT CRIST HA RESSUSCITAT!

De debò és viu!

Certament, el Pare l'ha ressuscitat
i, així, el càstig de la creu
s'ha convertit en via de salvació.

A tots els qui us sentiu aclaparats, pecadors, tristos,
amb l'aigua al coll,
el Pare us diu: 

"No temis. 
Jesús ha estat ferit
i, per Ell, tu ets guarit.

Jo vaig enviar el meu Fill a salvar-te
i, per Ell, has estat rescatat per sempre més.

Ell ha estat mort i, per Ell, reps la meva vida.

Per la seva resurrecció,
viuràs plenament,
viuràs per sempre".

AL·LELUIA!

divendres, 29 de març del 2013

dijous, 28 de març del 2013

Dijous Sant

El Sopar Pasqual era compartit per les famílies senceres
AVUI (notícia amb video)

ROMEREPORTS.COM
28 de marzo, 2013

Hoy el papa Francisco ha celebrado la Misa en la cárcel de menores Casal del Marmo, cercana a Roma y ha lavado los pies a doce de los jóvenes que transcurren allí su condena. Según el Vaticano, no todos son católicos. Pertenecen a varias confesiones religiosas.

En la historia, entre las personas a las que el Papa ha lavado los pies había dos chicas, una italiana y otra serbia.

Lavando los pies, el Papa evoca el gesto que Jesús realizó con los doce apóstoles antes de la Última Cena.

Font: http://www.romereports.com/palio/papa-francisco-lava-los-pies-a-12-jovenes-entre-ellos-dos-chicas-de-la-carcel-de-menores-spanish-9606.html#.UVSWqJOQViM

dimecres, 27 de març del 2013

El cafè pendent


Rebut via Facebook

El café pendiente

"Entramos en un pequeño café, pedimos y nos sentamos en una mesa. Luego entran dos personas.:

- Cinco cafés. Dos son para nosotros y tres "pendientes".

Pagan los cinco cafés, beben sus dos cafés y se van. Pregunto:

- ¿Cuáles son esos “cafés pendientes"?

Me dicen:

- Espera y verás.

Luego vienen otras personas. Dos chicas piden dos cafés - pagan normalmente. Después de un tiempo, vienen tres abogados y piden siete cafés:

- Tres son para nosotros, y cuatro “pendientes”.

Pagan por siete, se toman los tres y se marchan. Después un joven pide dos cafés, bebe sólo uno, pero paga los dos.

Estamos sentados, hablamos y miramos a través de la puerta abierta la plaza iluminada por el sol delante de la cafetería. De repente, en la puerta aparece un hombre vestido muy pobre y pregunta en voz baja:

- ¿Tienen algún "café pendiente"?

Este tipo de caridad, por primera vez apareció en Nápoles. La gente paga anticipadamente el café a alguien que no puede permitirse el lujo de una taza de café caliente.

Allí dejaban en los establecimientos de esta manera no sólo el café, sino también comida.

Esa costumbre ya ha salido de las fronteras de Italia y se ha extendido a muchas ciudades de todo el mundo.

Hi haurà manera d'implantar un costum semblant a casa nostra? Imagineu-vos els rètols: "Tenim cafès pendents", "Tenim esmorzars pendents", "Tenim àpats pendents".

Si us agrada la idea, feu-la córrer. Si sabeu d'algun lloc on ja funciona o s'ho estiguin plantejant, us agrairia que ho comuniquéssiu.

Tota la Setmana Santa



Un any més podreu trobar a CatalunyaReligió.cat informació dels actes més rellevants de Setmana Santa a Catalunya. En diversos mapes recollim totes les representacions de la Passió a les poblacions catalanes i les principals processons que aquests dies sortiran al carrer. 

També un mapa recull les trobades de celebració de la Pasqua que organitzen diversos grups i moviments.

dilluns, 25 de març del 2013

Bon dia! Avui és Dilluns Sant

Estic de recés. Per tant, durant aquesta setmana no enviaré les pregàries matinals. Potser únicament algun breu escrit de reflexió.

Que, aquest dies sants, el Senyor ens regali el do de conèixer com n'és de gran el Seu amor, com Ell ens dóna la Vida, unint la Seva a la nostra.

divendres, 22 de març del 2013

Bon dia! Avui és 22 de març



De l'Evangeli: "L'Escriptura, que no pot fallar, anomena déus aquells a qui s'adreça la paraula de Déu".

De l'Ofici de Lectura: "Crist és,doncs, el qui, en ell tot sol, tenia el que sabia que era necessari per redimir-nos eficaçment: reunia en una sola persona el sacerdot i el sacrifici, en un a sola persona Déu i el temple. Ell és el sacerdot pel qual som reconciliats, el sacrifici que ens reconcilia, el temple on rebem la reconciliació, i el Déu amb qui ens reconciliem" (S. Fulgenci de Ruspe).

Pregària (de Vespres de Divendres V de Quaresma): Reconforteu amb la vostra gràcia els afligits, i feu-nos sol·lícits a consolar-los fraternalment.

Santoral

Sants Basili d'Ancira, màrtir, prevere; Benvingut Scotivoli, religiós, bisbe; Epafrodit de Filipos, company de sant Pau; Lea de Roma, viuda; Nicolau Owen, màrtir, religiós; Pau de Narbona, màrtir, bisbe; Deogràcies de Cartago, bisbe.

Beat Francesc Chartier, màrtir, prevere.

  • Dia internacional de l'aigua (ONU).

dijous, 21 de març del 2013

Bon dia! Avui és 21 de març

Yumiko Nishimoto, una dona de 59 anys, vol plantar
 al voltant de la planta nuclear de Fukushima 20.000 cirerers,
que al Japó són símbol de renaixement. Font: La Croix.

De l'Evangeli: "Abans que Abraham existís, Jo sóc".

De l'Ofici de Lectura: "Els qui creuen en Jesucrist, regenerats d'una llavor no pas corruptible, sinó incorruptible per la paraula del Déu viu, no pas de la carn, sinó de l'aigua i de l'Esperit Sant, esdevenen un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu; aquells que abans no eren cap poble i ara són el poble de Déu.

Aquest poble messiànic té per cap Jesucrist... Té per distintiu la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, en els cors dels quals l'Esperit Sant habita com en un temple. Té per Llei el manament nou d'estimar com Jesucrist mateix ens ha estimat. I té com a fi establir el Regne de Déu en aquest món... (Constitució Lumen Gentium, del Concili Vaticà II).

Pregària (de Vespres de Divendres V de Quaresma): Mestre bo, ensenyeu-vos d'estimar-vos en els germans, i de servir-vos en cadascun d'ells.

Santoral

Sants Agustí Zhao Rong, Màrtir, prevere; Endeu, abat; Jacob el Confessor, màrtir; Joan de Valence, abat, bisbe; Nicolau de Flue, anacoreta; Serapió l'Escolàstic, anacoreta; Enda d'Arranmore, abadessa; Justinià de València, bisbe; Fabiola de Roma, matrona, fundadora del primer hospital d'Itàlia; Beneta Cambiagio Frassinello, fundadora.

Beats Tomàs Pilchard, màrtir, prevere; Mateu Flathers, màrtir, prevere; Santuccia Terrebotti, fundadora.

  • Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial.
  • Dia mundial de la Poesia.

dimecres, 20 de març del 2013

Bon dia! Avui és 20 de març

Avui a les 12,02 h comença la primavera.
De l'Evangeli: "Si sou fidels a la meva paraula, sou de debò deixebles meus".

De l'Ofici de Lectura: "Déu no podia concedir un do més gran als homes que convertir el seu Verb, pel qual ho havia creat tot, en cap de la humanitat, tot unint així els homes a Crist com a membres, de manera que ell esdevingués Fill de Déu i Fill de l'home; fou u amb Déu Pare i u amb els homes. Quan preguem i parlem amb Déu, cal que no separem d'ell el seu Fill, i quan és el cos del Fill el que prega, cal que no se separi del seu cap. Així, nostre Senyor Jesucrist, el Fill de Déu, que és l'únic salvador del seu cos, prega per nosaltres, prega en nosaltres, i és pregat per nosaltres. Prega en nosaltres com a sacerdot nostre, prega en nosaltres com a cap nostre, i és pregat per nosaltres com a Déu nostre" (S. Agustí).

Pregària (de Laudes de Dimecres V de Quaresma): Feu-nos col·laboradors vostres per infondre al món el vostre Esperit, perquè els homes siguin com vós voleu, cada dia més justos, més pacífics i més caritatius.

Santoral

Sants Arquip de Colosses, company de sant Pau; Cutbert de LIndisfame, abat, bisbe; Maria Josefa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, fundadora, verge; Martí de Braga (de Dume), bisbe; Nicetes d'Apolònia, confessor, bisbe; Urbici de Metz, bisbe; Wolfram de Fontenelle, monjo, bisbe; Maurici d'Hongria, religiós; Joan Nepomucè, màrtir; Guillem de Peñacorada, eremita; Pau, Ciril, Eugeni i companys màrtirs, a Síria; Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, religiós, fundador, prevere.

Beats Ambròs Sansedonio, religiós, prevere; Baptista Sapgnoli, religiós, prevere; Ippolito Galantini, fundador; Josep Bilczewski, bisbe; Joana Véron, màrtir, verge; Ambròs de Siena, religiós.

dimarts, 19 de març del 2013

Bon dia! Avui és 19 de març

 

Solemnitat de Sant Josep, espòs de la Verge Maria 

De l'Evangeli: "Josep va fer el que li havia ordenat l'àngel del Senyor, i va acollir la seva esposa a casa seva"

De l'Ofici de Lectura: "Si compares Jesús amb tota l'Església de Crist, ¿no és aquest l'home especialment escollit per mitjà del qual i sota del qual Crist fou introduït ordenadament i honestament en aquest món? EN conseqüència, si tota la l'Església santa està endeutada amb la Verge Mare, ja que per ella va rebre Crist, així també, després d'ella, sant Josep és el més digne del nostre agraïment i reverència.

Perquè ell és el final de l'Antiga Aliança i en ell la dignitat dels patriarques i dels profetes ateny el fruit promès. El és l'únic que ha fruït de la presència física del que la bondat divina havia promès als altres" (S. Bernardí de Siena). 

Pregària (de Laudes de Sant Josep): Vós, que elegíreu sant Josep, l'home just, perquè pugés el vostre Fill en la infantesa i en l'adolescència, feu-nos servidors del Cos de Crist en els nostres germans.

Avui Francesc comença a ser oficialment Papa. Preguem per ell i demanem que, com sant Josep, sàpiga tenir cura de tots els fills i filles de Déu que li han estat confiats.

Santoral

Sants Josep, espòs de Maria (Patró de la família, de l'Església Universal, del treball i els obrers, dels fusters, dels seminaristes, d'Amèrica, Xina, Canadà, Corea, Mèxic, Àustria, Bèlgica, Bohèmia, Croàcia, Perú i Vietnam); Joan de Parrano, abat; Alcmund de Derby, religiós; Landoald de Haspengau, prevere.

Beats Marcel Callo, màrtir, laic; Joan de Parma Buralli, religiós, prevere; Marc de Marchi de Montegallo, religiós, prevere; Narcís Turche, màrtir, religiós, prevere; Sibil·lina Biscossi, reclosa, verge; Andreu Gallerani, fundador; Isnarde de Chiampo, religiós, prevere.

dilluns, 18 de març del 2013

Foto de família amb peluix


Bon dia! Avui és 18 de març

Camp de gira-sols. Argentina
De l'Evangeli: "Qui de vosaltres no té cap pecat?"

De l'Ofici de Lectura: "Jesucrist és el nostre pontífex, el seu cos preciós és el sacrifici nostre que ell va immolar a l'ara de la creu per a la salvació de tots els homes.

La sang vessada per a la nostra redempció no fou de vedells ni de bocs (com en la llei antiga), sinó la de l'anyell innocentíssim, Jesucrist Senyor nostre.

El temple en el qual el nostre pontífex celebrava no era fet de m'a d'home: l'havia bastit únicament la potència de Déu. Crist va vessar la seva sang a la vista de tot el món; i el món és, certament, el temple només edificat per la mà de Déu" (S. Joan Fisher).

Pregària (de Laudes de Dilluns V de Quaresma): Déu misericordiós, que pel baptisme ens donàreu una vida nova, feu que cada dia ens assemblem més a vós.

Santoral

Sants Alexandre de Jerusalem, màrtir, bisbe; Anselm de Màntua, bisbe; Ciril de Jerusalem, doctor de l'Església, bisbe; Eduard el Màrtir, rei; Fredià de Lucca, bisbe; Leobard, anacoreta; Salvador d'Horta Grionesos, religiós; Feliu de Girona, màrtir, diaca; Brauli de Saragossa, bisbe.

Beats Marta Le Bouteille, religiosa, Joan de Fiesole (Fra Angelico), pintor, religiós.

dijous, 14 de març del 2013

Demà és 15 de març

De l'Evangeli: "Guaiteu amb quina llibertat enraona"




Només un


papa bendecido por el pueblo

PADRE SOLO HAY UNO, PAPA TAMBIÉN
MARI PAZ LÓPEZ SANTOS - MADRID.

ECLESALIA, 14/03/13.- “No llaméis a nadie padre vuestro en la tierra, porque uno es vuestro Padre, el que está en los cielos” (Mt 23,9)… pero Papa, sí.

No pudimos participar en la elección, pero esperar, sí. Fumata blanca: habemus Papam. Y la oración sube como incienso en tu Presencia del corazón de millones de creyentes: habemus Papam.

No pudimos elegir, pero recibir, sí: tenemos Padre, que está en los cielos, y, de nuevo tenemos Papa, acá en la tierra. Se asomó a la ventana, imitando el abrazo de la columnata de Bernini, y presentó su rostro y su figura al mundo. Hubo sonrisas, aplausos, oraciones. Después, su primera despedida; la ventana se cerró y el Papa se adentró en la casa vaticana para iniciar su nueva vida al servicio del don que ha recibido.

¡No cierres la ventana! Deja que permanezca abierta. Di a los de la casa –los hermanos de la curia vaticana- que esa ventana se deja abierta. Al menos esa quede abierta para que el viento del Espíritu entre y ventile las estancias. Que sea tu primera acción y para ellos su primera obediencia. Más tarde, poco a poco, otras habrán de abrirse.

Asómate a esa ventana, siete veces al día, como el orante se asoma al corazón de Dios en el Oficio Divino, y mira al mundo con pasión y compasión. ¡Tantas veces tendrás que salir corriendo por la puerta de San Pedro y atravesar veloz la bella plaza, para salir al encuentro del hijo y de la hija que el mundo dejó sin dignidad; de la familia que ya no encuentra su sitio; del niño y de la niña que arrebataron su infancia, y lo harás profundamente conmovido, echándote al cuello, besando y abrazando (Lc 15,11-32)!

Algunos no estarán de acuerdo, en tu propia casa. Si alguien pretende cerrar la ventana… ¡ponle deberes!... que se asome también y ayude en la acogida, ocupándose de traer traje, anillo, sandalias, un buen plato en la mesa del banquete y música para el baile (Lc 1, 11-32).

Pero para correr hacia quien viene malherido y desprovisto de dignidad hay que soltar lastre. Los Jefes de los Estados no salen corriendo a la puerta de sus palacios o sedes institucionales, utilizan demasiada parafernalia protocolaria al recibir a quien llega.

¿Por dónde empezar en el Vaticano? Sin prisa pero con paso firme quizás fuera conveniente aplicar una buena terapia de sencillez en las formas exteriores y de simplificación en las normas. Pero ya sabemos que lo exterior siempre es fruto de lo interior y no se puede dar lo que no se vive por dentro.

Habrá que recorrer un serio camino de discernimiento eclesial para dejar de ser Estado, con todo lo que ello conlleva, y pasar a ser una Familia-Comunidad de hermanos a nivel universal. Y cuando digo “hermanos”, no lo digo en plan poético e idealista, lo digo reconociendo los dos prototipos de los hermanos de la parábola del Hijo Pródigo (Lc 15,11-32) que, ni uno ni otro eran un dechado de virtudes, más bien eran dos desastres, dos personas que no se reconocían a sí mismos, no sabían quienes eran. Cada uno a su desdichada manera, no se sabía hijo amado. Pero el Padre sí sabía quien era y se expresó con la libertad de quien ama, haciéndose ajeno a la conducta del mundo como decía S. Benito (RB IV, 20), “transgrediendo” las leyes mundanas con una de mayor calado: el Amor.

Al nuevo Papa se le pedirá mejorar la vida de la Iglesia. Seguramente en la mesa del que será su despacho, esperan ser abiertas muchas carpetas con diferentes rótulos, indicando temas pendientes, temas olvidados, temas traspapelados, temas que no se quieren tocar por unos y evitar por otros, temas que asustan, temas que disgustan, temas que preocupan, temas… infinidad de temas.

¿Por dónde empezar?: Encuentro con los POBRES

Ahí están esperando: los pobres, los que no tienen voz o son amenazados si se pronuncian (que le pregunten al obispo Pedro Casaldáliga, que a su edad y enfermo, sigue defendiendo lo que muchos quieren que no se defienda). Los que son invisibles para las sociedades ricas y los “nuevos pobres” de los países del “ex-estado del bienestar” que están sufriendo las consecuencias de un sistema económico deshumanizado, que olvida a la persona por el beneficio desmedido y repartido entre unos pocos.

Ponga la política vaticana en primera línea de actuación lo que ya dejó dicho el Concilio Vaticano II: “Demuestren (los obispos) en su enseñanza la preocupación maternal de la Iglesia para con todos los hombres, sean fieles o infieles, con especial amor a los pobres y débiles, a quienes les envió el Señor a evangelizar (“Christus Dominus”, 13).

Evangelizar con amor maternal significa que una madre y un padre (en este caso, la Iglesia) además de dar de comer, han de defender de la injusticia a sus hijos, por puro instinto natural y evangélico. La opción por los pobres permanece en estado de letargo desde arriba, pero desde abajo está viva en el recuerdo de quienes se comprometieron con ellos: Monseñor Romero, Ellacuría y sus compañeros, Elder Cámara, Samuel Ruiz y tantos otros.

Acercarse al pobre es muy bueno porque, a no ser que haya una huida para no ver esa realidad, te pone delante de todo lo que te sobra. Y aunque no sea de golpe, se puede ir avanzando hacia un despojamiento de carga innecesaria. Por eso, desde arriba de la Iglesia, sería muy beneficioso, casi un poco egoísta, pues tantos detalles de opulencia empezarían a caer a nivel ropajes, infraestructura, servicio, etc. y sería un primer signo sencillo y silencioso de que algo está cambiando.

¿Por dónde seguir?: Encuentro con los LAICOS

Llega la hora y, realmente, hace mucho que ha llegado, de que los laicos –hombres y mujeres- sean considerados “mayores de edad” en la vida de la Iglesia. No sólo por el trabajo que desempeñan y las tareas que sacan adelante, sino también en la toma de decisiones y responsabilidades.

Es un tema de concepto: ser considerados como iguales, ni más ni menos que un religioso o religiosa, un sacerdote, un obispo, un arzobispo, un cardenal, un monje o una monja… iguales. Eso significa hijos del mismo Dios con tareas diferentes por el Reino, dentro de la misma Iglesia.

¿Por dónde avanzar?: Encuentro con las MUJERES

No estoy abriendo la carpeta con el rótulo “Sacerdocio femenino”, no, todavía no. Eso vendrá después.

Millones de mujeres en el mundo desearían un cambio de mirada en la jerarquía de la Iglesia hacia ellas. Que desapareciera el miedo compulsivo a lo femenino. Jesús no infravaloró ni humilló a las mujeres. Jesús se encontró con ellas, no las obvió como si fueran seres de diferente categoría. Jesús las escuchó, empezando por su madre que fue la primera mujer en su vida y, como toda madre, le impulsó a dar el primer paso: de pequeño y en Caná; hasta la última, María Magdalena, primera en recibir el mensaje de su resurrección y enviada a comunicarlo. Jesús se interesó, ayudó, consoló y dio dignidad a las mujeres de su tiempo, y quedó escrito en las páginas del Evangelio. ¿Por qué todavía seguimos así?

El Padre de la parábola se hubiera conmovido igual si fuera una hija la que volvía a él, y animaría con la misma insistencia a la mayor, indignada por la presencia de su hermana.

Si el nuevo Papa empieza por los pobres va a encontrar por el camino a muchas mujeres, millones, pues en la precariedad, la pobreza, el abandono, la violencia y la injusticia, las mujeres se encuentran en primera línea, y además casi nunca van solas, llevan a su lado, entre las piernas, en el pecho, en los trabajos de campo a la espalda, a sus hijos, de todas las edades. Suelen estar solas o acompañándose unas y otras. Esto sucede en todas la latitudes.

Después, por supuesto, también habrá que hablar del sacerdocio femenino y de las diferencias en la vida religiosa, por ejemplo, de la clausura papala las monjas, y de tantos temas relacionados con lo femenino.

Para terminar, contaré lo que me animó a escribir sobre la llegada al Vaticano de un nuevo Papa. Es una sencilla historia que me contó una amiga.

Recogió a su nieta de nueve años del colegio y en el coche le preguntó qué tal le había ido en el colegio. La niña le dijo que le habían puesto buenas notas. Luego permaneció en silencio. Al poco le dice a su abuela:

- Abuela, te voy a poner un 10.

- ¿A mí por qué me vas a poner un 10?

- Por lo bien que me sabes escuchar y por las tortillas tan buenas que me haces.

ESCUCHA desde el corazón y los signos de los tiempos y ALIMENTO desde el Amor, estas son dos cosas que me atrevo a pedir al Papa Francisco.(Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

Para contactar, suscribirse/darse de baja: eclesalia@eclesalia.net

Tenim Francesc!


Gràcies a Déu, després d'esperar-ho molt, 
tenim un Papa que s'atreveix a dur el nom de Francesc. 
Serà un Papa "diferent"?
Deixem que els seus gestos parlin. 
Potser seran tan clars com el que ha captat aquesta foto.

Bon dia! Avui és 14 de març



De l'Evangeli: "Escorcolleu les Escriptures pensant que hi teniu vida eterna. També elles testimonien a favor meu. I no voleu venir a mi, en qui tindríeu la vida!"

De l'Ofici de Lectura: "Procurem que les activitats humanes no creïn en nosaltres o massa angoixa o massa vanitat, fins al punt d'impedir-nos la nostra configuració a Crist en la imitació dels seus exemples. Ell ho va fer i ho va patir tot, per tal que la virtut que ell, el nostre cap tenia, la tingués també tot el cos" (S. Lleó el Gran).  

Pregària: 

Preguem avui especialment pel nostre germà, el papa Francesc, perquè estigui sempre atent a les crides del Senyor, expressades de múltiples maneres, i tingui el coratge per fer en tot la Seva Voluntat.

Demanem al Senyor que, així com Francesc d'Assís va sentir la crida a reparar l'Església, vulgui demanar també al papa Francesc que la reconstrueixi, reformi i renovi perquè esdevinguem signe creïble de l'amor, la misericòrdia, l'acollida i el Sí total de Déu envers tota la humanitat, homes i dones. 

Demanem també el Senyor que, així com va conduir l'apassionat Francesc Xavier a les terres més remotes per portar-hi l'Evangeli, concedeixi també al papa Francesc un amor encès per dur la Bona Notícia i defensar els fills i filles de Déu fins als límits del món -els llocs de més pobresa i els llocs de més pecat- i allà on sigui posada en perill la dignitat humana, i sigui valent per escoltar i atendre tots els que es troben als llindars de la nostra Església.

Demanem, finalment, que el papa Francesc assumeixi amb obertura de ment i de cor la seva missió de ser signe d'unitat, establint ponts entre totes les sensibilitats eclesials; i trobant tot el que ens uneix als qui portem el nom del Crist en les diferents esglésies i comunitats cristianes, a fi que, tot i les nostres diferències, puguem celebrar plegats l'amor de Déu i treballar pel Regne units íntimament a Jesucrist, el nostre únic Cap.

I preguem per tots nosaltres, perquè l'Esperit Sant ens mogui a ser tot això en les nostres vides, segons les nostres possibilitats i capacitats, i siguem fidels a les Seves inspiracions.

Santoral

Sants Alexandre de Pidna, màrtir; Llàtzer de Milà, bisbe; Leobí de Chartres, bisbe; Matilde de Saxònia, reina, viuda; Paulina de Fulda, religiosa; Arnau de Pàdua, o de Cattanei, abat benedictí i màrtir; Florentina de Cartagena, religiosa.

Beats Plàcid Riccardi, monjo, prevere; Agnus de Saragossa, religiós, bisbe; Eva del Monte Corneli; Jacobo Cusmano, fundador, prevere.

Serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu.

dimecres, 13 de març del 2013

Reciclatge


Aprendre a reciclar és fonamentalment una qüestió de sentit pràctic i imaginació. 
Em faràs creure que un ocellet en té més que tu?

Bon dia! Avui és 13 de març


De l'Evangeli: "No busco fer el que jo vull, sinó el que vol Aquell que m'ha enviat"

De l'Ofici de Lectura: "No únicament va guarir per mitjà de miracles es nostres malalties, va carregar damunt seu la debilitat de les nostres passions, va redimir-nos per la mort, a la que es va voler subjectar, i ell, que no tenia pecat, va abonar el que devíem: unes acusacions innombrables i terribles; no solament això, sinó que va ensenyar-nos amb la seva doctrina a igualar-nos a ell per mitjà d'una actitud misericordiosa; vol decididament que el nostre amor al proïsme sigui perfecte" (S. Màxim Confessor).

Pregària ( de Laudes de dimarts IV de Quaresma): Feu que ens sapiguem privar de les coses supèrflues, perquè puguem socórrer els germans necessitats.

Santoral

Sants Ansoví, bisbe; Cristina de Pèrsia, màrtir; Eldrad de Novalesa, abat; Pientí, bisbe; Ramir i companys, màrtirs; Sabí d'Egipte, màrtir; Roderic i Salomó de Còrdova, màrtirs; Eufràsia de Constantinoble, verge; Nicèfor I de Constantinoble, bisbe.

Beats Agnelo de Pisa, religiós, prevere; Francesca Tréhet, màrtir, religiosa; Pere II, abat; Dulce de Souza Brito Lopes Pontes, fundadora, religiosa.

dimarts, 12 de març del 2013

I vosaltres, qui dieu que sou?



Y VOSOTROS, ¿QUIÉNES DECÍS QUE SOIS? 
MARÍA TERESA SÁNCHEZ CARMONA, SEVILLA.

ECLESALIA, 12/03/13

«Iglesia» [del griego ὲκκλησία; del latín ecclesia] significa “convocación”. Dios convoca a su Pueblo desde todos los confines de la tierra.

Místicos, ascetas y ermitaños, sacerdotes con sotana, religiosas de vida activa, curas obreros de barriadas que luchan por la solidaridad y la justicia. Misioneros de los cinco continentes, monjas y monjes que en su clausura escuchan el clamor del mundo y sin cesar oran por ello. Pobres y ricos que en todos los países hallan el mismo consuelo al escuchar las Bienaventuranzas; trabajadores del Reino ya sea en su casa y su barrio o en lugares que jamás pensaron visitar un día. Voluntarios en Haití, el Congo y la India, médicos que en África ofrecen unos brazos donde se acurrucan para morir tantos niños y niñas desnutridos, hijos del hambre y la miseria.

Están los que en el primer mundo conciencian para erradicar la pobreza. Los que hacen brotar sonrisas en basureros, guetos y favelas; los defensores de derechos humanos que anhelan abrir caminos para la paz ya sea en campos de refugiados o en mitad del desierto, en las grandes ciudades, los más altos cerros o en lo profundo de la selva. Quienes abogan en favor de la causa indígena, los que condenan la esclavitud y la explotación tercermundista; creyentes también los presos hacinados en cárceles de condiciones insalubres (ésos que esperan la libertad, ésos que no han de alcanzarla, ésos que aguardan su final en el corredor de la muerte). Hay gente que participa en cursillos prematrimoniales y gente que atiende a mujeres víctimas de violación y maltrato. Los que se dedican a la enseñanza y dan clase en universidades, escuelitas, centros privados.

Quienes trabajan con emigrantes y esperan a pie de playa la llegada de pateras (unas alcanzan su destino, otras jamás llegan a la costa y dejan tras de sí un rastro de sueños ahogados, una familia que aguarda noticias, papeles mojados). Los que trabajan con menores (niños soldado en Sierra Leona, niños de la calle que esnifan cola, obligados a trabajar y explotados, víctimas de vejaciones, alcohol, drogas); los que asisten a refugiados políticos, presos de guerra, enfermos de sida, moribundos, mujeres prostituidas. Están los que se involucran en ONG’s y hacen proyectos para construir escuelas, pozos y hospitales; recogen ropa, alimentos y medicinas, juguetes y libros, gestionan becas de estudio y operaciones médicas. Están los que adoptan, los que apadrinan, los que no tienen dinero pero dan amor a manos llenas, los que acogen el dolor de viudas y madres que pierden a maridos e hijos en absurdas guerras.

Hay creyentes de procesión e incienso, los que leen vidas de santos y los que el mes de mayo llevan flores a María. Unos escriben encíclicas, otros no saben qué es eso; están los supersticiosos que piden a San Antonio un novio o encontrar algún objeto; y los que en las bodas siempre leen 1Corintios13. Estudiosos de la ley, teólogos de la liberación y teólogas que reivindican la igualdad de la mujer dentro y fuera de la Iglesia. Laicos y laicas, comprometidos y alejados cuyas obras –sin pretenderlo– son rito y testimonio de un Dios que ama y acoge, perdona y sana. Gente de misa diaria, gente de fin de semana, de “comunión-boda-y-bautizo”. Los de “en la orilla he dejado mi barca”, del “J.C.” de Mecano, de música sacra, misa góspel, canto gregoriano.

Gente de ermita y de romería, nazarenos y costaleros, hermanos de cofradías. Los fervorosos, los del “quiero y no puedo” creer, los Manuel Bueno Mártir que pierden la fe y viven con el alma en eterna noche oscura. De rosario y letanías, Liturgia de las horas y oración establecida; los que toman “de acá y allá” y rezan según el espíritu inspira. Los habituales de Ejercicios y quienes no han hecho en su vida. Los que dan consuelo en hospitales y tanatorios. Quienes velan por los ancianos y les dan amor en sus últimos días; los de comedores sociales, quienes enfrentan la violencia y asesinatos de lugares como Ciudad Juárez. Los que ofrecen su trabajo para que la sociedad progrese. Familias numerosas, pequeñas familias; solteros y casados; creyentes “free-lance” y miembros de comunidades: los se reúnen abiertamente, quienes lo hacen a escondidas porque son perseguidos a causa de su fe (en países que no la aceptan) o por su orientación sexual, su identidad y su opción de vida incluso dentro de la Iglesia: divorciados, travestis, homosexuales que no dejan que ciertas críticas les separen de un Dios que –saben– les ama infinitamente.

Madres y padres que dan catequesis y enseñan a rezar a sus hijos. Gente que cree pese a la oposición de su familia. Abuelas que llevan en su parroquia toda la vida. Amanuenses, copistas, dibujantes de miniaturas, escritores y artistas portavoces de la causa de Jesús. Gente de Cáritas y personas que han perdido cuanto tenían. “Sin techo” que en el bolsillo llevan una estampita, y espontáneos que van a su encuentro y lo hacen “no por Dios sino porque me sale de dentro”. Los que participan en macro-reuniones con el Papa y quienes no pueden ni verlo… pero encuentran en Jesús un modelo de vida coherente. Acompañantes espirituales. Curas que hacen soñar y curas que dan sueño.

Santos en altares, gente de pueblo que no piensa en santidad pero le da un vuelco el corazón si ven a alguien que sufre. Los que twittean mensajes de Dios-2.0. y quienes dan buenas noticias sin notar que también eso es Evangelio. Los que están tristes y aguardan, los que están enfermos y confían, los que tienen más amor que esperanza y más esperanza que fe, los del “algo debe haber” y los que creen a pies juntillas. Quienes se visten “de domingo” y van a imponentes iglesias, y los que celebran a campo abierto bajo un techo de caña o un cielo estrellado. Están los que al rezar el Credo callan algunas partes porque no lo ven claro, y los que viven convencidos de que ese trozo de pan es Jesús-Eucaristía. Hay censores y hay censurados que al plantear su lectura de la Biblia dejan a un lado lo divino… y se centran en lo humano.

Están los que viven relajadamente su fe y los que se agobian con los “mandatos” de un Dios-Juez; quienes se sienten “hijos”, “peregrinos”, “legionarios”. Los que se mortifican, los que (se) abandonan, los anawim, bufones de Dios, gusanitos de Jacob. Viejitas que se reúnen para rezar juntas el breviario y jóvenes que les da sueño sólo de pensarlo. Hay monjas con velo y religiosas en vaqueros; niños que son niños y niños-marineros. Hay cristianos del pesebre y cristianos del madero, los “más papistas que el Papa” y los devotos de la Guadalupana. Hay creyentes pasotas, “sui generis”, de ayuno y voto de silencio, y otros que están tan hartos ya de algunos planteamientos que no dejan de alzar la voz para renovar la Iglesia desde dentro.

TODOS son Iglesia: los de infinitas dudas, los que lo tienen claro, los que han encontrado su sitio, los que siguen buscando, quienes aprenden de la vida y quienes van a seminarios, los que creen a su manera y los sin fe… que siguen esperando. Gente muy normalita con sus circunstancias, su idioma, su cultura, su vida... Iglesia que todo comprende (o debería), en la que todos tienen cabida. Piensen lo que piensen algunos, digan lo que digan, TODOS somos Iglesia: la de errores garrafales, la que nos duele y anima con un mismo Espíritu. Pueblo de Dios y pan de cada día, esta Iglesia nuestra: reunión de hermanos y familia tan extensa que… ¡ah sí!... también al Vaticano da cabida. 

(Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).
Para contactar, suscribirse/darse de baja: eclesalia@eclesalia.net

Bon dia! Avui és 12 de març


De l'Evangeli: "Et vols posar bo?"

De l'Ofici de Lectura: "Cal que també manifestem més liberalitat envers els pobres i els impedits per qualsevol xacra, perquè així siguin donades gràcies a Déu per les veus de molts, i els nostres dejunis serveixin per alleujar els necessitats. La devoció més plaent al Senyor és la que es lliura als pobres; Déu veu la imatge de la seva pietat allà on troba misericòrdia" (S. Lleó el Gran).

Pregària de Laudes de Dimarts IV de Quaresma: Purifiqueu i renoveu la vostra Església en aquests dies de salvació, perquè doni més i més testimoni de vós.

Santoral

Sants Elpegi, monjo, bisbe; Innocenci I, papa; Josep Zhang Dapeng, màrtir; Lluís Orione, fundador, prevere; Maximilià de Theveste, màrtir, soldat; Pau Aurelià, bisbe; Teòfanes el Cronista, màrtir, abat;

Beats Àngela Salawa, religiosa; Justina Francucci Bezzoli, religiosa; Fina de Sant Gimignano , nena; Jeroni Gherarducci, monjo, prevere.

    dilluns, 11 de març del 2013

    L'amic


    Bon dia! Avui és 11 de març



    De l'Evangeli: "L'home es fià de la paraula que Jesús li havia dit, i es posà en camí"

    De l'Ofici de Lectura: "Tu que has anat fins a Crist, que és el pontífex veritable, que amb la seva sang et va fer Déu propici i et va reconciliar amb el Pare, no et refiïs només de la sang carnal; aprèn més aviat la sang de Crist; escolta com et diu: Aquesta és la meva sang, que serà vessada per vosaltres en remissió dels pecats" (Orígens).

    Pregària: Perdoneu-nos per no haver reconegut la presència de Crist en els pobres, en els desgraciats, en els que ens molestaven, i de no haver-lo reverenciat en aquests germans nostres.

    Santoral

    Sants Àurea i Amúnia de Sant Millan, eremites; Benet de Milà, bisbe; Constantí d'Escòcia, màrtir; Domènec Cam, màrtir, prevere; Eulogi de Còrdova, màrtir, prevere; Oengo Cúldeo, monjo; Pioni, màrtir, prevere; Sofroni de Jerusalem, bisbe, monjo; Vidicià, bisbe; Alberta d'Agen, màrtir; Pere l'Hispànic, eremita; Vicenç de Lleó, màrtir,abat.

    Beats Tomàs Atkinson, màrtir, prevere; Joan Baptista de Fabriano Righi, religiós, prevere; Joan Kearney, màrtir, religiós, prevere.


    Nota: La setmana passada no vaig poder enviar les pregàries normalment perquè estava cuidant un nen malalt. A partir d'ara, si noteu que us les envio la nit anterior o només un breu resum, serà m'és impossible fer-ho al matí.

    dimecres, 6 de març del 2013

    Hola! Demà és 7 de març

    De l'Evangeli:

    "Exigien d'ell un senyal que l'acredités de part de Déu".

    "El qui no està amb mi, està contra mi, i el qui no aplega amb mi, dispersa".





    dimarts, 5 de març del 2013

    Hola! Demà és 6 de març

    De l'Evangeli:

    "No he vingut pas a anul·lar, sinó a donar sentit ple" 

    "El qui practiqui els manaments i els ensenyi, a aquest sí que el declararan important en el regne de Déu"


    dilluns, 4 de març del 2013

    Hola! Demà és 5 de març

    Demà no us podré enviar la pregària del matí. Us faig arribar el més important de l'evangeli  (Mt 18,21-35):

    El senyor va sentir llàstima d'aquell servent, i li va condonar el deute.

    No calia que també tu t'haguessis compadit del teu company com jo m'havia compadit de tu?

    Bon dia! Avui és 4 de març


    De l'Evangeli: "Cap profeta, ni un, no és ben acollit a la seva pàtria".

    De l'Ofici de Lectura: "Aquesta és la sublimitat de l'home, la seva glòria i grandesa: conèixer sense engany el que és gran, adherir-s'hi i cercar la glòria pròpia del Senyor" (S. Basili el Gran).

    Oració de Dilluns III de Quaresma: Que la vostra misericòrdia, Senyor, purifiqui i guardi constantment la vostra Església; i ja que sense vós no es podria salvar, governeu-la sempre amb la vostra gràcia.

    Santoral

    Sants Casimir de Polònia, príncep; Apià, monjo; Basin, abat, bisbe; Foci i companys, màrtirs; Pere de Cava, abat, bisbe; Luci I, papa.

    Beats Plàcida (Eulàlia) Viel, verge; Humbert, monjo, comte; Joan Antonio Farina, fundador, bisbe.

    Venerable Ramon Balcells i Masó, màrtir, fundador, prevere.

      divendres, 1 de març del 2013

      Bon dia! Avui és 1 de març

      Vinya, al Monestir de Les Avellanes

      De l'Evangeli: "Arrendarà la vinya a uns altres pagesos que li donaran la part dels fruits al seu temps"

      De l'Ofici de Lectura: "Tot allò que era signe d'esclavatge i profecia fou abolit amb la nova Aliança de la llibertat. En canvi, Déu va augmentar i eixamplar aquells preceptes que són conformes a la naturalesa humana, dignes d'homes lliures i aptes per a tothom. Se'ns va donar generosament el coneixement del Pare amb l'adopció de fills, la possibilitat d'estimar-lo amb tot el cor i la gràcia de seguir el Verb amb plena fidelitat" (S. Ireneu).

      Pregària (de Laudes de Divendres II de Quaresma): Vós, que pujàreu a Jerusalem a sofrir la passió i entrar així a la vostra glòria, conduïu a la vostra Església a la Pasqua eterna.

      Santoral

      Sants Albí d'Anjou, bisbe; David de Gal·les, bisbe; Feliu III, papa; Agnès Cao Kuiying, màrtir; Lleó Lucas, abat, ermità; Lleó de Vascònia, màrtir, bisbe; Rossend de Celanova, abat, bisbe; Siviard, abat; Suitbert, abat, bisbe.

      Beats Joana Maria Bonomo, abadessa; Cristòfor de Milà, religiós, prevere; George Herbert, prevere.