Camí d'escales cap al Cel.
Universitat de Tsukuba, Japó
En la festa d'avui, el Senyor Jesús, Rei de l'Univers, ens ha fet conèixer quins són els seus interessos i com vol que sigui la nostra vida (Mt 25, 31-46).
Per al Senyor, només n'hi ha un de camí que sigui vàlid per estar a bones amb Ell: aquell que ens fa transitar per la vida estimant i atenent els altres.
El que ens proposa el Senyor no és ben bé un camí recte ni fàcil.
És ple d'aturades per retornar mirades, per agafar mans esteses, per realitzar serveis que fonen el nostre temps.
O de revolts. Perquè passem llargues estones, dies sencers, anys, de converses sense fi, fins que apareix la llum. I això no sempre passa i sembla que tot plegat ha estat temps perdut.
Camí pla alguns cops, inclinat altres i de tant en tant empinat.
Un camí a voltes ample, on podem respirar a gust i fer una mica la nostra.
Un camí estret tot sovint, empesos per totes bandes pels qui ens demanen una mica d'atenció,
Camí fàcil, camí difícil.
Camí suau o aspre.
Camí de riures i d'abraçades. I de llàgrimes.
Camí que, a mesura que el fem, esdevé sòlid com la roca.
Camí que ens porta al Cel.
