Bon dia! Portats per l'Esperit

De l'Evangeli d'avui ((Jn 3,5a,7b-15) 3,16-21):

"qui actua d'acord amb la veritat... 

les seves obres responen a la voluntat de Déu"

La nomenclatura de l'Evangeli d'avui sembla una operació d'àlgebra, però no us espanteu. Com ahir era la festa de Santa Caterina de Siena, la lectura proposada era una altra i, avui, per a no perdre el fil de les lectures anteriors, se'ns suggereix d'unir les lectures dels dos dies. Així, el que està entre dos parèntesis és l'Evangeli d'ahir i el següent, el d'avui.

Dit això, jo crec que cal llegir-los junts perquè la clau del segon és en el primer.

Jesús ens ho diu: Ens cal tornar a néixer, començar des del principi. Això és la conversió. Però no des del mateix principi. Ningú té la potestat de néixer una altra vegada per refer la seva vida, per canviar les seves circumstàncies o per respondre de maneres diferents a allò que s'ha anat trobant en el seu camí. Això és humanament impossible.

En canvi, sí que podem, si ho volem, renéixer en Déu. Néixer d'aigua i d'Esperit és néixer a la vida del Crist. És el que se'ns ha donat en el Baptisme: ser un amb el Crist, tenir la Seva Vida, el Seu Esperit.

L'Esperit condueix la vida de qui es dóna de veritat, sense recança, al Senyor. Des de fora, es pot percebre que passa quelcom en el seu interior, però només l'Esperit sap on el porta. Qui ha nascut de l'Esperit, respon a la voluntat de Déu amb diligència, sense càlculs, actuant d'acord amb la veritat que troba en el seu interior, la més profunda veritat.

Això pressuposa haver acollit totalment la Paraula de Déu, el Senyor Jesús, i haver-se deixat tocar per la seva Llum, que il·lumina i esborra tota ombra interior, i ens permet actuar amb un cor net i recte, i també totalment sa. 

Avui, acabats de celebrar la Resurrecció de Jesús, Ell ens proposa que acollim del tot la Seva vida en nosaltres. Demanem-li, doncs, que acollim el Seu Esperit i ens deixem portar per Ell.

Bon dia! Jesús és el nostre descans

De l'Evangeli d'avui (Mt 11,25-30):

"Veniu a mi tots els cansats i aclaparats, i jo us faré reposar"

Quin màrqueting més extraordinari, aquest del Senyor! No usa els recursos fàcils dels publicistes. Res de plaers immediats, de perspectives que inflen l'ego, res de sentir-nos extraordinaris i diferents... El que ens ofereix és tenir-lo a Ell mateix perquè tinguem repòs, descans, pau. 

Jesús no pretén, com tants d'altres, que ens obliden una estona de les dificultats de la vida mitjançant el recurs de la compra. Ell no ens allunya de la realitat. Al contrari, és allà, amb nosaltres, compartint les nostres lluites i la nostra alegria. I, així, la seguretat que ens ofereix és la de comptar amb un Déu que és "suau i humil de cor". Ben diferent de la duresa i l'orgull del déu-Diner! 

Avui, demanem-li de ser deixebles seus i experimentar que la senzillesa que Ell ens proposa alleugereix realment la nostra vida i que la Seva amistat ens permet caminar amb alegria i confiança.

Bon dia! Beneïda

De l'Evangeli d'avui (Lc 1,39-47):

"Maria se n'anà decididament a la muntanya"

Per raons litúrgiques, celebrem avui la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. 

La Maria que ens mostra l'evangeli de Lluc és una dona plena del que avui diem "energia positiva". Es la Maria que es posa en camí i puja a la muntanya per ajudar Elisabet, que fa saltar de goig el nadó que espera, que és  beneïda entre totes les dones -i entre tot el gènere humà-. Maria és feliç, benaurada, perquè ha cregut. Quin contrast amb l'evangeli d'ahir, per cert, que ens mostrava els dubtes i la necessitat de comprovar "abans de res" de Tomàs!

En ple temps pasqual, demanem al Senyor que ens doni l'esperit de fe de Maria. Que sapiguem, com ella, escoltar, respondre i posar-nos en camí "decididament". I que, com ella, també celebrem amb goig cada dia el Déu que ens salva. 

Preparant-se per aterrar

Bon dia! Vora el llac

De l'Evangeli d'avui (Jn 21,1-14):

"És el Senyor!"

L'Evangeli d'avui dóna per a molta reflexió teològica. Però jo aniré al vessant més pràctic.

Els deixebles s'han tornat a Galilea, a casa, com els havia dit Jesús que fessin i com manava el sentit comú. Què haguessin fet, si no, a Jerusalem? Al cap i a la fi, a Galilea hi tenien la família, la feina, tot allò que coneixien. Pere decideix tornar a fer de pescador, i també altres que són amb ell. 

I quan troben el Senyor és quan han passat tota la nit a la barca sense pescar res. Com ens passa tantes vegades, que ens fatiguem en un munt de feina i els resultats són zero. Zero per a nosaltres, perquè per a Déu tot allò que fem sí que té valor. I ens el retorna. Per als deixebles, el retorn és una xarxa plena, tot un regal, i, sobretot, trobar el Senyor Ressuscitat.

I això és l'experiència de la Resurrecció del Senyor que nosaltres podem fer ara i aquí. Ell és on usualment no l'esperaríem, en la vida quotidiana, en totes les coses i circumstàncies. Potser, per saber que hi és, no ens cal tant tenir una bona pesca sorpresa com una mirada ben clara per reconèixer la Seva presència en allò que ens envol i en el que fem. 

I si avui miréssim de trobar-lo i compartir amb Ell la nostra feina, les nostres tasques? 

Bon dia! Queda't

Crist a Emmaús, Carl Bloch

De l'Evangeli d'avui (Lc 24,13-35):

"Se'ls obriren els ulls i el van reconèixer"

"Queda't!". "Estigues amb nosaltres una estona més". És el que diem als altres quan ens sentim a gust amb ells, amb la seva presència i amb la seva conversa, i no volem deixar-los anar. No és estrany que els deixebles li diguessin això mateix al Senyor, que els havia donat l'oportunitat d'expressar el seu dolor i la seva decepció, i els havia consolat fent-los entendre el sentit veritable del que havia passat a Jerusalem. 

Jesús els obria els ulls de l'enteniment profund de las coses, la mirada de la fe, i els posava en sintonia amb la Seva missió. 

Però faltava encara retrobar-lo a Ell mateix, més enllà de les paraules. I fou en la taula compartida, en el pa beneït, partit i repartit. Allò mateix que Jesús havia dir que féssim en memòria Seva. 

L'espurna del record s'avivà, la memòria d'una vivència profunda. El cor s'encengué i cridà: és el Senyor! Com n'arriba a ser de savi, el cor! Cremava per dintre mentre parlaven, avisant-los de la Seva presència, però ells, centrats en els seu dolor, eren incapaços d'entendre'l. I va saltar de goig quan eren a taula, amb el cor en pau i confiats en Aquell que tant els havia alleujat.

Tant de bo que la nostra actitud davant les dificultats sigui aquesta (és un llistat, però en el fons és una):. 

- Llegir el que ens passa en companyia del Senyor, deixant-nos instruir i consolar per Ell. 

- Alimentar-nos amb el pa i el vi de l'Eucaristia, que és viure i compartir amb Ell el misteri de la Seva Mort i la Seva Resurrecció, duent al Seu costat la nostra pròpia creu i deixant que Ell ens enforteixi per portar-la.

-Obrir cada dia els nostres ulls amb fe i esperança, per descobrir-lo en cada cosa, gran o petita, extraordinària o habitual, i deixar que Ell se'ns acosti, ens parli, ens toqui, ens reconforti. 

- Anar allà on són els nostres germans per compartir les nostres vivències, les dificultats, la fe, les trobades amb el Senyor... i ajudar-nos mútuament amb els testimonis d'uns i altres.

En resum, viure que "realment ha ressuscitat el Senyor" i que, en les peripècies del viatge de la vida, Ell sempre és amb nosaltres.

Bon dia! Per què plores?

De l'Evangeli d'avui (Jn 20,11-18):

"Maria!"

Aquest és un bon dia per apropar-nos a l'ofici de consolar del Senyor (S. Ignasi, Exercicis Espirituals, 224). 

Maria està en un desconsol total. És incapaç de captar el que els àngels li estan dient en forma de pregunta: "Per què plores?". No n'hi ha de motiu, per plorar. Però ella no ho veu. 

Tampoc no és capaç de notar la presència de Jesús al seu costat. El pren per un altre, un desconegut. 

El que ho canvia tot és escoltar el seu nom de llavis del Senyor ressuscitat. El nom de cadascú, recordem, és, per als antics, la seva essència. Ser anomenat per Ell equival a ser recreat, a viure d'una manera nova. 

Jesús, només cridant-la pel seu nom, li neteja les llàgrimes, li fa oblidar el dolor, l'omple d'alegria, li explica quin és el Seu destí i li dóna una missió. La consola i la renova.

La pregària més adequada per avui potser seria aquesta, tan senzilla: Senyor, digueu-me només una paraula!

Tant de bo que el Senyor ens cridi pel nostre nom, per aquell que és únic per a nosaltres, el que Ell ens ha donat des de sempre. 

Que Ell ens consoli i ens guiï per una vida renovada en Ell.   

Bon dia! Cap a Galilea

De l'Evangeli d'avui (Mt 28,8-15): 

"Aneu a comunicar als meus germans que se'n vagin a Galilea. Allí em veuran"

La promesa dels àngels i de Jesús mateix és aquesta: al Senyor el veurem en la vida ordinària, en les coses grans i petites de cada dia. 

Aquest és el fruit de la Resurrecció i també la fe veritable: Jesús no se'ns apareix de manera espectacular, sinó que és "en totes les coses". En "totes". 

En elles, se'ns manifesta, ens parla, ens interpel·la i ens convida a ser com Ell, per tal que també nosaltres siguem manifestacions de la seva Resurrecció per als nostres germans.

Que així sigui!

Bona Pasqua!

"Allegory of the Resurrection of Jesus Christ" (Patrick Devonas)

Oh nit benaurada!

Només tu vas saber l'hora

en què Crist ressuscità d'entre els morts.

(De l'Anunci de la Pasqua, Vetlla Pasqual) 

Bon dia! Per a viure la Setmana Santa

De l'Evangeli d'avui (Jn 10,31-42):

"L'Escriptura... anomena déus aquells a qui s'adreça la paraula de Déu. 

Doncs, com dieu que blasfemo, perquè he dit que sóc Fill de Déu?"

Aquesta és, doncs, la raó final de la seva mort: Jesús és el Fill de Déu i molesta els creients, especialment els qui interpreten la voluntat de Déu i governen els altres. Aquells que no volen que les persones es reconeguin com a "déus". Els qui prefereixen tenir un Déu ben conegut i ben lligat i empresonat en les seves estructures teològiques, morals i psicològiques. O, si voleu, aquells que actuen com si ells fossin Déu i, així, sotmeten els altres a la seva voluntat. 

Una manera de fer ben diferent de la del Fill de Déu, que estima i allibera les persones fins i tot saltant-se la Llei... fins i tot donant la vida. 

-------

A punt de començar la Setmana Santa, proposo que ens activem el "mode contemplatiu".

Això és, llegim i escoltem amb atenció les Escriptures d'aquests dies, mirem de participar en els Oficis, portem al llarg del dia amb nosaltres aquell fragment de la Paraula de Déu que més ens hagi tocat. 

En general, i encara més en la nostra pregària personal:

- Acostem-nos a Jesús amb tots els sentits externs i interns ben oberts. Que no se'ns escapi detall. 

- Estiguem molt disposats a deixar-nos afectar (sí, sí, afectar, tocar a fons) pel que Jesús viu, pel que diu, pel que fa, pel que pateix per fora i encara més per dintre. Fem-nos empàtics amb Jesús. I osmòtics: que ens travessi la pell la seva vida i el seu patiment. I la seva resurrecció!

- Parlem amb Ell de tot això. Demanem-li humilment que aquesta experiència i aquest coneixement tan vital d'Ell ens porti a estimar-lo més. Perquè aquest amor ens transformi i ens faci més semblants a Ell, més fills de Déu.

- Parlem-li també dels nostres germans i germanes, especialment dels qui pateixen i dels qui estan allunyats d'Ell. Hi ha alguna persona o algun grup per qui ens sentim mogut a pregar especialment? Fem-ho. Demanem al Senyor que ens faci veure si hi podem fer alguna cosa al respecte i què. 

- I, finalment, agraïm tot el que ha fet i fa per nosaltres i el temps que hem pogut estar amb Ell en la pregària o en l'Ofici.

- Podem concloure la pregària personal amb un Parenostre, unint les nostres mans i la nostra veu a les mans i la veu de Jesús.

Bon dia! D'abans d'Abraham

De l'Evangeli d'avui (Jn 8,51-59):

"Si algú guarda la meva paraula, segur que no veurà mai la mort"

El fragment de l'Evangeli d'avui ens ofereix la identitat de Jesús: l'únic capaç de donar la vida, qui sotmet la mort, qui és abans d'Abraham, el "Jo sóc", Déu.

Aquesta afirmació causa de la mort de Jesús, com la seva confessió és causa de vida per als creients.

Avui ens enfrontem amb la profunditat de la nostra fe. Creiem realment que Jesús és Déu? Tant, com perquè la nostra vida prengui sentit en Ell? Percebem la vida com a finita i mortal o creiem que Ell ens l'ha donat per sempre? 

Preguntes que no són metafísiques i que no es poden respondre amb el cap, amb raonaments; sinó veritablement experiencials, contestades amb  les actituds que manifestem totes les hores del dia, especialment amb l'esperança ferma. el compromís sense por i la llibertat amb què, com Jesús, som capaços de lliurar la nostra vida a la causa del Regne.   

Potser la pregària més adient per avui la trobem en altres versets dels evangelis: "Crec, Senyor, però augmenta la meva fe".

Bon dia! Coneixereu la veritat

De l'Evangeli d'avui (Jn 8,31-42):

"Si el Fill us fa fills, sereu realment persones lliures"

Avui Jesús ens parla de dues qüestions importants: la nostra filiació i la veritat. 

Ja no diu només que Ell és el Fill, sinó que també nosaltres podem ser-ho, que Ell ens en pot fer. Qui escolta Jesús (escoltar-creure-actuar és un continuum), esdevé fill de Déu.

La veritat és Ell mateix, és Déu, i també és el més íntim de nosaltres mateixos. Coneixent-lo a Ell, ens coneixem nosaltres. I aquest coneixement profund ens dóna la mesura del que som davant de Déu, de la nostra més profunda veritat. 

Un coneixement que ens duu a la llibertat si l'assumim amb humilitat i senzillesa, perquè, una vegada acceptat, ens mou a actuar tal com som essencialment, sense ficcions ni teatres, sense necessitar l'assentiment i l'aplaudiment dels altres. 

Un coneixement que, com a fills de Déu, també ens demana remoure tot allò que impedeix la transparència. Perquè també nosaltres, com Jesús, hauríem de ser de tal netedat que qui ens veiés, veiés el Pare.

Avui demanem coneixement del Senyor, el Fill-model del que hem de ser, i demanem també que ens faci cada dia més fills de Déu, més germans seus.

Bon dia! Em buscareu

De l'Evangeli d'avui (Jn 8, 21-30):

"Quan hagueu enlairat el Fill de l'home, llavors comprendreu que Jo sóc"

Els evangelis de Joan donen per a moltes reflexions. Avui només dos apunts:

1- L'evangeli d'avui no és gens amable. Jesús s'enfronta a la incredulitat i la burla. Els qui l'escolten es tenen ells mateixos com a creients i, per tant, ja directament salvats, amb Déu. 

Per això l'al·lusió al suïcidi no és gratuïta: El suïcida, per als jueus, comet el pitjor pecat i el seu destí és el més profund dels inferns, el lloc més allunyat de Déu.

Per tant, com ells ja estan en Déu i Jesús els diu que no poden anar amb Ell, el que li responen a Jesús és que és Ell qui deu estar allunyat de Déu. 

L'enrocament dels oients de Jesús és aquest: nosaltres ja estem salvats i no ens cal entendre res més. No els interessa gens saber qui és Jesús en realitat, ni volen entendre que a ells també els cal salvació.

2-  Jesús transparenta el Pare, però a Jesús no el podem conèixer del tot si no és contemplant-lo en la seva passió i resurrecció. Són dos enlairaments diferents, reals tots dos, íntimament lligats l'un amb l'altre. En tots dos se'ns manifesta la misericòrdia de Déu envers nosaltres.

Us deixo aquesta pregària de Thomas Merton, recollida avui a El Rincón del Anacoreta: 

Aquí estoy, solo ante ti,
y estoy encantado porque tú me ves aquí.
Pues aquí -eso creo- es donde quieres verme
y donde me ves.
Estar aquí es la respuesta que me has pedido
a algo que no he escuchado con claridad.
Pero he respondido...
Me has llamado aquí
para que una y otra vez nazca en el Espíritu como hijo tuyo.
Una y otra vez nazca a la luz,
al desconocimiento,
a la fe,
a la conciencia,
a la gratitud,
a la pobreza,
a la presencia
y a la alabanza.   

Bon dia! Sense condemnes

Cranach el Vell, Jesús i l'adúltera

De l'Evangeli d'avui (Jn 8,1-11):

"Qui de vosaltres no té pecat?"

No calen grans comentaris. Jesús no ha vingut per condemnar ningú sinó per a salvar. I en aquesta salvació hi entrem tots, perquè tots som pecadors. Tant si es nota molt com si no es nota, ho som. Per tant, abans de mirar enfora i condemnar els altres, millor que fem una mirada atenta a la nostra vida. 

Hi ha pecats cridaners i vistosos, i pecats subtils, silenciosos i camuflables fins i tot com a virtut davant dels altres i, tristament, davant d'un mateix. Podeu imaginar quin tipus de pecat és més perillós! Un adulteri era un pecat greu. Però els pensaments torts i l'odi dels escribes i fariseus que duia al punt de voler condemnar a mort una dona per posar a prova Jesús, ho era més encara. 

Siguem conscients, a l'hora de fer el nostre examen, dels nostres pecats. Sí, però més encara, a ser possible, d'aquelles actituds que sense ser oficialment "pecat", poden contaminar tot allò que fem, que pensem i que som. 

Com a creients, mirem que tot el que es mou en nosaltres sigui net i transparent. Que no esborronem el nom de "fills de Déu" que hem rebut en el baptisme. I que actuem sempre com Jesús: sense judicis, salvant sempre l'altre.

Nota

He escollit el quadre de Cranach per il·lustrar aquest evangeli pels seus detalls. Fixeu-vos com Jesús defensa clarament la dona, com la manté dempeus (sempre la representen tirada per terra, lluny de l'acció), com l'assenyala amb dos dits estesos (no l'acusa)  i com l'agafa del canell! A més, són ells dos els protagonistes: el centre de l'escena i on cau la llum.

Amics de veritat

Bon dia! A Jerusalem

De l'Evangeli d'avui (Jn 7,1-2.10.25-30):

"El qui busca la glòria d'Aquell qui l'ha enviat, 

aquest sí que és digne de crèdit"

L'Evangeli d'avui és una mica llarg, però us convido a allargar-lo una mica més encara i llegir el capítol sencer fins al verset 31. Es tracta d'un fragment molt viu que ens permet entendre l'ambient intern i extern de Jesús i la divisió dels jueus.

Un punt interessant és la progressió en l'actitud de Jesús. Al principi, decideix estar-se a Galilea perquè no el matin, després puja a Jerusalem d'amagat i acaba parlant públicament al Temple, arriscant-se.

Un altre punt és el que pensen els jueus d'Ell: bon home, desorientador, persona lliure.

I, finalment, el que diu Jesús mateix, que és continuació del que hem llegit els dos dies anteriors. Ell parla en nom del Pare, és el seu enviat, ve d'Ell. Alhora compara el seguiment de la Llei que fan els jueus i la seva actuació.

El verset 31, que no està inclòs en la lectura litúrgica ens dóna una clau important: Si ha de venir el Messies, podrà fer més senyals que Jesús? És una manera indirecta de dir que Jesús és el Messies. Perquè les paraules van acompanyades de les obres. No basta amb dur el missatge i que aquest sigui veraç, ni que un sigui missatger de Déu, el que importa és que el missatge arriba amb senyals. Posats al nostre nivell, no n'hi ha prou amb dur l'Evangeli, ni amb expressar-lo molt bé, sinó que el més important és tot allò que fem. Si les nostres accions són senyals del Regne o no. Només són capaços de fer-los els qui cerquen la glòria de Déu.

Aquests dies, la nostra pregària podria ser demanar al Senyor que el coneguem més profundament, més íntimament.

Bon dia! Avalat pel Pare

De l'Evangeli d'avui (Jn 5,31-47):

"Com podeu creure si aneu percaçant elogis mutus, 

i en canvi no cerqueu l'elogi que prové de l'únic Déu?"

L'Evangeli d'avui segueix el discurs d'ahir. Val la pena llegir-lo amb tranquil·litat. 

Jesús és avalat pel Pare i per les Escriptures, però no tothom pot accedir al coneixement de la seva identitat.

El verset que he assenyalat ens diu un dels impediments importants per arribar a la fe autèntica en Jesús: El costum de cercar i de donar honors i elogis entre els membres del mateix grup -que, sociològicament parlant, ajuda a cohesionar-lo i que és un mecanisme de control, en el fons- en lloc de cercar amb un cor net i alliberat de lligams allò que Déu vol, el seu elogi. Recordem que creure i actuar són el mateix!

Com ahir, ens podem quedar amb el fragment que més ens toqui, i si ens va bé, amb el contingut d'aquesta breu reflexió.

Bon dia! Com el Pare

Morgan Weistling, The Reflection of God

De l'Evangeli d'avui (Jn 5,18-30):

"Allò que el Pare fa, ho fa semblantment el Fill"

L'evangeli d'avui no ens narra fets, sinó que és pròpiament una catequesi sobre la identitat de Jesús, sobre la seva divinitat, expressada en la unió íntima amb el Pare. 

El primer verset en fa un resum: "Afirmava que Déu era el seu Pare en sentit propi, fent-se, doncs, igual a Déu". Aquesta és una de les raons per las que volen condemnar Jesús a mort. Ell, no solament se salta la Llei (violava el dissabte) sinó que, a més, per als qui l'escolten, blasfema.

Aquest discurs catequètic s'adreça a aquells que encara tenen dubtes sobre el seguiment de Jesús. Per això remarca qui és i, més endavant, en el mateix capítol, en quins testimonis es pot recolzar la seva fe en Ell.

Seria llarg explicar el text i no és l'objectiu primer d'aquest espai, dedicat a la pregària. Per això, us convido a llegir-lo lentament, a assaborir-lo, a quedar-vos una estona reposant en un verset que us toqui especialment i a dur-lo amb vosaltres al llarg del dia d'avui.

Desitjo que, com Jesús, aquest dia i tots els dies, busquem de fer, no allò que nosaltres vulguem, sinó el que vol Aquell mateix que ens ha enviat Jesús.

Déu i les nostres faltes

Bon dia! A la piscina

De l'Evangeli d'avui (Jn 5,1-3.5-16):

"És Jesús, el qui m'ha posat bo"

Avui és un bon dia per parlar amb el Senyor de les nostres malalties i els nostres estancaments. 

On estem malalts? Quins aspectes de la nostra vida no avancen? Quins passos som incapaços de donar? Podríem demanar-li ajuda, com a malalts i invàlids que som en algunes coses, perquè ens guareixi.

També podem mirar en quines qüestions estem encallats. Quant de temps fa que estem així? Potser seria adient una pregària humil i senzilla sobre la nostra incapacitat d'arribar enlloc.

I, fent una revisió ràpida de la nostra vida, podem reconèixer i agrair  les intervencions de Déu en ella, la història dels nostres guariments. Com també dedicar una estona de pregària a reviure algun que ens sigui especialment significatiu. I acabar afirmant, com l'invàlid: "Ets tu, Jesús, el qui m'ha posat bo".