Bon dia! Queda't

Crist a Emmaús, Carl Bloch

De l'Evangeli d'avui (Lc 24,13-35):

"Se'ls obriren els ulls i el van reconèixer"

"Queda't!". "Estigues amb nosaltres una estona més". És el que diem als altres quan ens sentim a gust amb ells, amb la seva presència i amb la seva conversa, i no volem deixar-los anar. No és estrany que els deixebles li diguessin això mateix al Senyor, que els havia donat l'oportunitat d'expressar el seu dolor i la seva decepció, i els havia consolat fent-los entendre el sentit veritable del que havia passat a Jerusalem. 

Jesús els obria els ulls de l'enteniment profund de las coses, la mirada de la fe, i els posava en sintonia amb la Seva missió. 

Però faltava encara retrobar-lo a Ell mateix, més enllà de les paraules. I fou en la taula compartida, en el pa beneït, partit i repartit. Allò mateix que Jesús havia dir que féssim en memòria Seva. 

L'espurna del record s'avivà, la memòria d'una vivència profunda. El cor s'encengué i cridà: és el Senyor! Com n'arriba a ser de savi, el cor! Cremava per dintre mentre parlaven, avisant-los de la Seva presència, però ells, centrats en els seu dolor, eren incapaços d'entendre'l. I va saltar de goig quan eren a taula, amb el cor en pau i confiats en Aquell que tant els havia alleujat.

Tant de bo que la nostra actitud davant les dificultats sigui aquesta (és un llistat, però en el fons és una):. 

- Llegir el que ens passa en companyia del Senyor, deixant-nos instruir i consolar per Ell. 

- Alimentar-nos amb el pa i el vi de l'Eucaristia, que és viure i compartir amb Ell el misteri de la Seva Mort i la Seva Resurrecció, duent al Seu costat la nostra pròpia creu i deixant que Ell ens enforteixi per portar-la.

-Obrir cada dia els nostres ulls amb fe i esperança, per descobrir-lo en cada cosa, gran o petita, extraordinària o habitual, i deixar que Ell se'ns acosti, ens parli, ens toqui, ens reconforti. 

- Anar allà on són els nostres germans per compartir les nostres vivències, les dificultats, la fe, les trobades amb el Senyor... i ajudar-nos mútuament amb els testimonis d'uns i altres.

En resum, viure que "realment ha ressuscitat el Senyor" i que, en les peripècies del viatge de la vida, Ell sempre és amb nosaltres.