divendres, 4 d’abril del 2014

Bon dia! A Jerusalem


De l'Evangeli d'avui (Jn 7,1-2.10.25-30):
"El qui busca la glòria d'Aquell qui l'ha enviat, 
aquest sí que és digne de crèdit"

L'Evangeli d'avui és una mica llarg, però us convido a allargar-lo una mica més encara i llegir el capítol sencer fins al verset 31. Es tracta d'un fragment molt viu que ens permet entendre l'ambient intern i extern de Jesús i la divisió dels jueus.

Un punt interessant és la progressió en l'actitud de Jesús. Al principi, decideix estar-se a Galilea perquè no el matin, després puja a Jerusalem d'amagat i acaba parlant públicament al Temple, arriscant-se.

Un altre punt és el que pensen els jueus d'Ell: bon home, desorientador, persona lliure.

I, finalment, el que diu Jesús mateix, que és continuació del que hem llegit els dos dies anteriors. Ell parla en nom del Pare, és el seu enviat, ve d'Ell. Alhora compara el seguiment de la Llei que fan els jueus i la seva actuació.

El verset 31, que no està inclòs en la lectura litúrgica ens dóna una clau important: Si ha de venir el Messies, podrà fer més senyals que Jesús? És una manera indirecta de dir que Jesús és el Messies. Perquè les paraules van acompanyades de les obres. No basta amb dur el missatge i que aquest sigui veraç, ni que un sigui missatger de Déu, el que importa és que el missatge arriba amb senyals. Posats al nostre nivell, no n'hi ha prou amb dur l'Evangeli, ni amb expressar-lo molt bé, sinó que el més important és tot allò que fem. Si les nostres accions són senyals del Regne o no. Només són capaços de fer-los els qui cerquen la glòria de Déu.

Aquests dies, la nostra pregària podria ser demanar al Senyor que el coneguem més profundament, més íntimament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada