Bon dia! Em buscareu

De l'Evangeli d'avui (Jn 8, 21-30):

"Quan hagueu enlairat el Fill de l'home, llavors comprendreu que Jo sóc"

Els evangelis de Joan donen per a moltes reflexions. Avui només dos apunts:

1- L'evangeli d'avui no és gens amable. Jesús s'enfronta a la incredulitat i la burla. Els qui l'escolten es tenen ells mateixos com a creients i, per tant, ja directament salvats, amb Déu. 

Per això l'al·lusió al suïcidi no és gratuïta: El suïcida, per als jueus, comet el pitjor pecat i el seu destí és el més profund dels inferns, el lloc més allunyat de Déu.

Per tant, com ells ja estan en Déu i Jesús els diu que no poden anar amb Ell, el que li responen a Jesús és que és Ell qui deu estar allunyat de Déu. 

L'enrocament dels oients de Jesús és aquest: nosaltres ja estem salvats i no ens cal entendre res més. No els interessa gens saber qui és Jesús en realitat, ni volen entendre que a ells també els cal salvació.

2-  Jesús transparenta el Pare, però a Jesús no el podem conèixer del tot si no és contemplant-lo en la seva passió i resurrecció. Són dos enlairaments diferents, reals tots dos, íntimament lligats l'un amb l'altre. En tots dos se'ns manifesta la misericòrdia de Déu envers nosaltres.

Us deixo aquesta pregària de Thomas Merton, recollida avui a El Rincón del Anacoreta: 

Aquí estoy, solo ante ti,
y estoy encantado porque tú me ves aquí.
Pues aquí -eso creo- es donde quieres verme
y donde me ves.
Estar aquí es la respuesta que me has pedido
a algo que no he escuchado con claridad.
Pero he respondido...
Me has llamado aquí
para que una y otra vez nazca en el Espíritu como hijo tuyo.
Una y otra vez nazca a la luz,
al desconocimiento,
a la fe,
a la conciencia,
a la gratitud,
a la pobreza,
a la presencia
y a la alabanza.