Bon dissabte!

Bon dia! Fixeu-vos

De l'Evangeli d'avui (Lc 21,29-33):

"Sapigueu que Déu es disposa a regnar"

En la línia de les lectures dels dies anteriors, podem demanar al Senyor que sapiguem veure que les seves paraules es compleixen sempre i que trobem els signes del seu Regne en la nostra vida.

Bon dia! El poder és d'Ell

De l'Evangeli d'avui (Lc 21,20-28):

"Poseu-vos drets i alceu el cap ben alt"

Davant tants esdeveniments que sembla que porten a la destrucció, al caos, a la infelicitat, el Senyor ens convida a veure en tots ells la llavor de quelcom de nou. Els creients saben que el Senyor sosté el món i totes les coses en la seva essència. També a nosaltres. Per molts canvis que visquem.

Per tant, en lloc de baixar el cap i els braços i formular els típics discursos de por, de desconfiança, de "fi del món", Jesús ens demana que, ben al contrari, ens posem drets, alerta, amb el cap alt i plens de confiança.

Perquè tots els temps són temps de Déu i perquè Ell ens allibera ara i aquí, sempre i en tot moment,... encara que sembli que el món s'enfonsa!

Tinguem esperança i ajudem a que els altres també en tinguin!

Bon dia! Exactament on hem de ser

De l'Evangeli d'avui:

"Bona oportunitat de donar testimoni!"

Demanem al Senyor que, passi el que passi al món i a les nostres vides, tot sigui ocasió de confiar en Ell i de donar testimoni d'Ell i del Regne.

Que tot allò que vivim sigui moment oportú, moment de gràcia, perquè sigui així.

Bon dia! Signes i més signes

De l'Evangeli d'avui (Lc 21,5-11):

"Tot serà destruït"

L'Evangeli d'avui és molt semblant a un altre de dies passats. Es bo de llegir fins al final del capítol per treure'n l'entrallat.

Crida l'atenció tanta insistència en la destrucció. Quantes coses i quanta gent ha desaparegut del món en tota la seva història! Quants sismes, tifons i altres desastres naturals! Quants incendis i quantes inundacions! Eres glacials i desertificació!

Però oi que tampoc no cal que passin grans catàstrofes per adonar-nos de la caducitat del món, dels pobles, de les persones, de les idees, dels estris?

I quants de dolors i petites morts al llarg de la nostra història personal!

Tot serà destruït, diu Jesús. Totes les coses estan abocades al canvi, a la mort,...

Només Déu és immutable i només els qui són d'Ell poden trobar-lo -enmig de tantes coses com ens fan patir, d'esdeveniments que atemoreixen tants- present i encara revelant-se com a Senyor nostre i de tota la creació.

Així que, passi el que passi, mantinguem-nos drets, amb el cap ben alt (v. 28) i plens d'esperança, treballant pel Regne.

25N: No és un dia qualsevol

Dia Mundial contra la Violència de Gènere

NO ES UN DÍA CUALQUIERA… 25 DE NOVIEMBRE

Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer
MAMEN HERNÁNDEZ COBOS, currocorre@yahoo.es
MADRID.

ECLESALIA, 25/11/13.- «Libre te quiero, como arroyo que brinca de peña en peña. Pero no mía. Grande te quiero, como monte preñado de primavera. Pero no mía. Buena te quiero, como pan que no sabe su masa buena. Pero no mía. Alta te quiero, como chopo que en el cielo se despereza. Pero no mía. Blanca te quiero, como flor de azahares sobre la tierra. Pero no mía». García Calvo, en este poema, refleja como nadie el buen querer, ese querer que necesariamente se ha de vivir en y desde la libertad, construyendo relaciones igualitarias, lejos de toda opresión y violencia.

No puede ser de otra forma, es imposible mirar hacia otro lado; libertad frente a dominación, rebeldía frente a sumisión, autonomía frente a dependencia, valor frente a miedo, ruido frente a silencio, denuncia frente a encubrimiento; Hay que prevenir, educar, y la Iglesia debe estar a la altura y ser agente de cambio, visualizadora, implacable, contundente, garante. No hay resquicios, ni atajos, ni rendijas; No, No, No a la violencia ejercida contra las mujeres, en ningún escenario, en ningún contexto, bajo ninguna circunstancia.

Iguales ante la ley, iguales a la luz de la Palabra, sin hacer la menor concesión al que maltrata, al que asesina, al que justifica «Toda forma de discriminación en los derechos fundamentales de la persona, ya sea social o cultural, por motivo de sexo, raza, color, condición social, lengua o religión, debe ser superada y eliminada por ser contraria al plan de Dios».

(Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

Bon dia! Uns pocs cèntims ho són tot

Torre de Miquel Àngel,  Pietrasanta, Itàlia
Fotografia de W. Cunningham

De l'Evangeli d'avui (Lc 21,1-4):

"tot el que tenia per viure"

Com és la teva ofrena a Déu? I als altres?
Els dónes el que et sobra de temps, de coses, d'energies,..?
O t'has resolt a dedicar-los-ho tot?

Aquest "tot" és "el que tenim per viure". No allò que ens sobra, sinó el que ens és més essencial. Tant les coses tangibles com les intangibles. Tot el que fa que siguem "jo" i no una altra persona.

Demanem al Senyor que la nostra actitud essencial vagi sent cada vegada més la de donar-nos, la d'estar disponibles a Ell i als altres.

Perquè Ell s'ha donat del tot per nosaltres, i a cadascú de nosaltres.

Bon dissabte!

Bon dia! Sigues música

Santa Cecília, patrona dels músics

De l'Evangeli d'avui (Lc 19, 45-48):

"Així que entrà al temple, Jesús es posà a expulsar-ne els venedors"

Quan el Senyor apareix, necessàriament el mal recula. La seva sola presència expulsa allò que no ens permet dur una vida íntegra. Ell ve a tu, temple vivent, i comença a fer neteja. 

El teu cor no és lloc per negociar ni bescanviar ni cercar interessos, sinó "casa de pregària" (v.46) on Déu i tu coincidiu. És allà on neix el teu prec més profund i la teva lloança més sincera. 

Demanem al Senyor que expulsi els "venedors" que trobi en nosaltres i que la nostra vida sigui lloança i música per a Ell.

Bon dia! Avui és una festa de la Mare de Déu

Fem memòria de la Presentació de Santa Maria

Bon dia! No siguis lladre!

De l'Evangeli d'avui (Lc 19, 11-28):

"Feu-les treballar (les mines) fins que torni"

Fes una anàlisi ràpida. Quants béns has rebut? Compta-ho tot i mira ben bé de no deixar-te res. 

Aquest és el capital que el Senyor t'ha encomanat perquè el facis treballar, perquè hi treguis el suc, perquè en gaudeixis, perquè en donis, perquè el lliuris... també perquè el desenvolupis, perquè construeixis, perquè creixis.

Repassa tots els teus béns... Què en fas? 

Tot el que tens són llavors de vida que Déu et dóna. Com les vius? En treus profit? Donen fruit, per a tu i per als altres? O has preferit "guardar-ho tot ben embolicat en un mocador" (v.20)?

Déu t'ha fet un regal immens. L'has desembolicat i n'has fruït? O has preferit desar-lo a dalt de tot de l'armari sense acabar-lo de desembolicar? Per què?

Avui, adona't de tot el que ets, el que tens, el que t'envolta. Dóna'n gràcies. Pren la decisió de viure plenament! 

Perquè si no vius, deixes estèrils els dons de Déu. 

Així que... sense excuses, avui mateix comença a produir una vida plena amb "les mines" que Déu t'ha donat, no sigui que tu mateix t'estiguis robant  (v.26)!!

Bon dia! A casa

De l'Evangeli d'avui (Lc 19,1-10):

"Ha entrat a allotjar-se a casa d'un pecador!"

Has pensat algun cop que Jesús és a casa teva cada dia? 

Ell està en tu, i tu en Ell... No hi fa res que també siguis pecador. Tots ho som!

Ara bé, d'aquesta unió tan estreta amb Ell -que es va iniciar amb el baptisme-, en surt, però, una resolució tan generosa com la de Zaqueu?

Bon dia! Amb coratge i agraïment

De l'Evangeli d'avui (Lc 18,35-43):

"El seguia glorificant Déu"

Avui, dues peticions al Senyor:

- Que no desistim mai de demanar el que necessitem o volem de veritat, fins i tot quan els altres ens diguin que callem o ens renyin perquè molestem, o sembli que no és adient. Especialment, quan això tingui a veure amb una qüestió essencial. I més especialment, quan ens adrecem a Déu perquè intervingui. Que no ens desencoratgem mai.

- Que seguim sempre al Senyor amb agraïment, amb alegria, amb lloança. Per tot allò que ha fet en nosaltres. Pel que fa. I pel que farà.

Dia de pluja

Bon dia! El moment de la veritat

De l'Evangeli d'avui (Lc 17,26-37)

"S'enduran un i deixaran l'altre"

L'evangeli d'avui sembla una mica terrorífic. Les imatges són de destrucció (aigua, foc, sofre). Però l'estil de Jesús no és el de voler fer-nos passar por, sinó més aviat de fer-nos arribar un missatge important. 

Per aconseguir-ho, usa el llenguatge apocalíptic, amb què ens mostra un trencament de l'ordre actual. Recordem que el diluvi va representar un nou començament per a la humanitat i també un pacte entre Déu i la humanitat; i que la destrucció de Sodoma significa el judici de Déu sobre una societat que s'ha tornat inhumana, que no respecta la norma bàsica de l'hospitalitat.

Què passarà quan arribi el Regnat del Senyor? Que hi haurà una nova presència de Déu que il·luminarà la realitat (el v. 24, que llegíem ahir diu: "tal com el llampec esclata i brilla de cap a cap de l'horitzó); passarà que existirà una nova relació entre Déu i la humanitat, una nova Aliança; i que les relacions humanes seran diferents.

Els versets 31-37 ens recorden la recomanació del Senyor de seguir-lo mirant endavant per viure una vida nova. Ens recorden que alguns són elegits per seguir-lo i altres, no. Qui? Els qui estan a punt per al Regne. I on van? On hi ha aliment. La resposta és quasi paral·lela a aquella: "On hi ha el teu tresor, allí hi ha el teu cor". On hi ha un veritable centre d'interès, allà ens apleguem tots els qui busquem. On sigui el Senyor, el seguim.

Demanem que, en el moment de la veritat, en tota ocasió que calgui transparentar el Regne del Senyor, estiguem a punt per seguir-lo.

Bon dia! Sense soroll

De l'Evangeli d'avui (Lc 17, 20-25):

"Déu no estableix pas el seu regnat d'una manera espectacular"

Entre les moltes temptacions dels creients, una pot ser cercar quelcom d'extraordinari com a signe de la presència o de l'acció de Déu. De vegades, n'hi ha, de fets fora del comú; però la normalitat és que Déu es manifesti en el més petit (com la llavor de mostassa o el llevat, que es dissimula entre la farina).

Per tant, posem-nos alerta cada vegada que algú ens digui que tindrem alguna trobada especial amb el Senyor o una experiència espiritual extraordinària si "anem a tal lloc concret", "ens apuntem a aquell grup de tan renom (o tan exclusiu)", "participem en aquella trobada multitudinària", "seguim els ensenyaments d'aquella persona que parla tan bé"... Usem les capacitats que Déu ens ha donat i demanem llum en cada moment per discernir si aquestes coses ens porten a Ell o no.

El Senyor ens dóna també algun criteri de discerniment: res de soroll, res d'espectacle; Déu actua dintre del cor de cadascú: no cal anar aquí o allà darrere d'experiències; no hi ha presència Seva sense creu.

Demanem avui al Senyor que ens doni una vista aguda i ens faci prudents perquè no caiguem en paranys. I perquè el busquem sobretot allà on Ell ha garantit que hi és.

Bon dia! Som dels molts o dels pocs?

Obra de la pintora japonesa Seiji Fujishiro

De l'Evangeli d'avui (Lc 17,11-19):

"No han quedat nets tots deu? I els altres nou, on són?

L'Evangeli d'avui ens parla de dues maneres de relacionar-nos amb el Senyor, del deure i de l'agraïment.

Una és complir allò que mana i prou. 

L'altra és complir la Llei i els preceptes, però sobretot és deixar-se tocar per Ell i seguir el que ens mana el cor. És el que va fer el desè leprós. Es va adonar del que Jesús havia fet i, en lloc d'anar a buscar els sacerdots, va deixar que el seu cor el guiés per retrobar-se amb Jesús. Ara, no per demanar-li res, sinó per agrair. Va deixar de complir el precepte i va tornar enrere lloant Déu.

Al final, lloar, agrair, adorar són la veritable expressió de la fe, més que no pas el compliment rigorós de les lleis. El primer allibera, guareix, expandeix les persones, les guareix. El segon, sense el primer, pot arribar a fer grans destrosses.

Per què serà que a molts creixents els és difícil trobar motius d'agraïment al llarg del dia o a la nit, quan fan repàs de la jornada? No serà que s'han acostumat a donar per suposades i per estables tantes coses bones com tenen i gaudeixen cada dia? 

Per què molts s'obliden d'agrair l'amor de Déu, el seu perdó, la seva proximitat,...? Potser s'ho han pres com un dret propi, com si Déu els ho degués? O deu ser que no han deixat que la gràcia els penetrés més enllà de la seva primera capa...

Tant de bo ens passi com el leprós: que preguem amb fe i que, en notar quelcom de positiu (ni que sigui molt petit), necessitem glorificar Déu, agrair-l'hi, adorar-lo.

Bon dia! El que toca

Vista de la Toscana

De l'Evangeli d'avui (Lc 17,7-10):

"Ens hem limitat a complir la nostra obligació"

Al final del dia, fent repàs de tot el que hem viscut, veurem si hem perdonat com Jesús ens demana (v.3-4), si hem tingut fe (v.6) (especialment aquella fe que es veu en el que fem!); si hem complert bé les nostres obligacions (v.7-8)...

Potser haurem de demanar perdó i reconeixerem que som criats una mica maldestres (o "instruments inútils") i que tanmateix no ho som del tot. Perquè podem treballar pel Regne si obeïm les ordres del nostre Amo, si ens deixem guiar per les mans de Déu.

I si hem estat dòcils al seu voler, just abans de tancar els ulls serà el cor -més que la boca i el pensament- que dirà: "he complert la meva obligació, he fet allò que Tu volies. Gràcies, Senyor!".

Que així sigui!

Bon dia! Perdonar és una qüestió de fe

De l'Evangeli d'avui (Lc 17, 1-6): 

"Augmenta'ns la fe"

Avui, tres qüestions molt importants:

1) D'ocasions de pecar, n'hi ha moltes. Ser-ne l'esquer, especialment per als més febles o els més senzills, és el que el Senyor reprova. Això és "escandalitzar": fer-se del bàndol de l'Enemic. Per això, a qualsevol li valdria més la pena morir. Cal vigilar el que fem, les actituds, per tal de que siguin d'ajuda als altres, i no un perjudici.

2) Respecte de qui ens fa mal, el Senyor ens diu que el perdonem. Però, primer de tot, que li fem adonar-se de la seva falta. I assenyala que el fet de perdonar demana el penediment previ.

Aquesta és una qüestió important, especialment quan s'ha estès la idea de que un ha de perdonar per tenir pau, per trobar-se bé amb un mateix. Evidentment, això és molt bo. Però el perdó que se'ns proposa rau més quasi sempre en la desvinculació del fet que ens ha fet mal, que en allò que Jesús vol: que el pecador es converteixi i recuperi la seva dignitat. D'aquí que sigui tan important fer-li veure que ha obrat malament i perdonar-lo tantes vegades com ell s'adoni i se'ns acosti per demanar-nos-ho. No és que Jesús no vulgui que tinguem pau, sinó que per a Ell la pau no és l'objectiu final, sinó una conseqüència -i no l'única- d'obrar segons el seu Esperit.

3) I això demana fe. Perquè és difícil perdonar sempre. I més, haver de perdonar sempre "aquella" persona: l'home o la dona concrets, amb nom propi. Especialment, si és cada dia. O pitjor, vàries vegades cada dia. En algunes èpoques de la nostra vida podem trobar-nos persones així: que volent-ho o sense voler, per manca de judici, ens trepitgin o ens facin la vida impossible. No diguem si es tracta de coses més greus! Llavors, ens cal fe. Per enfrontar-nos a la situació; per intentar un diàleg constructiu, que mogui a canviar a qui ens fa mal i que alhora busqui salvar-lo, no condemnar-lo; i per seguir perdonant una vegada i una altra, tants cops com calgui. Només en tindrem forces si mirem més enllà del que estem patint i veiem en l'altre aquell fill de Déu que ha de ser salvat.

Això és el que Déu fa amb cadascun de nosaltres. Ho recordem al Parenostre cada vegada que demanem: "Perdona'ns les nostres culpes, així com nosaltres perdonem als nostres deutors". Perquè tots necessitem ser perdonats per Ell. Tots, sense excepció.  Perquè, com diuen els savis jueus, també els sants són grans pecadors: "El just peca set vegades al dia".

Senyor, dóna'ns molta fe, perquè sapiguem perdonar com Tu ho fas.

Bon dissabte!

Per preparar el futur

Keep calm and Imagine

Bon dia! Amb intel·ligència

De l'Evangeli d'avui (Lc 16, 18): 

"La gent d'aquest món és més espavilada en el tracte amb els seus semblants que els fills de la llum"

L'evangeli d'avui és una mica sorprenent, perquè sembla que Jesús faci elogi de l'administrador negligent, o corrupte, que ha fet un bon forat a la fortuna del seu amo i que, acusat, no cerca de cobrar el deute o d'augmentar els ingressos, sinó que, ja  posats, rebaixa la quantitat als deutors (i augmenta el dèficit del seu amo) per tal que ells, agraïts, el rebin quan sigui acomiadat. Tant amb el que ha fet en la seva feina com en la manera de resoldre el problema, es veu clarament que és una persona que només mira per ell.

I llavors, què hem de fer: doncs ser també força espavilats, fins i tot astuts. Fer servir la intel·ligència i tots els dons que Déu ens dóna per assolir aquelles coses que són el centre de la nostra vida, allò que desitgem de veritat (i fer-ho honradament!).

No ens permetem el que molts fan, repetir-nos una vegada i una altra com anem de malament. Hem de pensar què podem fer perquè tot vagi millor: el món, el barri, la feina, la família, la transmissió de l'Evangeli.

Aquells qui desitgen fer un atracament, el planifiquen amb cura, hi posen les seves capacitats (sovint, també la imaginació!), s'entrenen amb tota dedicació, s'arrisquen. Què fem nosaltres per aconseguir que s'expandeixi el bé arreu i per servir al Regne? Hi dediquem la nostra intel·ligència, tota la nostra creativitat, el nostre temps?

Com deia algú, no recordo qui, aquell que desitja de veritat una cosa, troba raons; i aquell que no la desitja, troba excuses. Podríem afegir, qui desitja molt quelcom, busca i troba mitjans; qui no, aviat ho deixa.

L'administrador vivia centrat en ell i va trobar una solució al seu problema. I nosaltres?

Tot rau en si ens apassionen de veritat Jesús, el seu Regne i les persones.

El Consell Mundial de les Esglésies elegeix nou Comitè Central

6 de novembre de 2013, via Facebook

La X Assemblea del Consell Mundial d'Esglésies ha triat el seu Comitè Central el dia d'avui durant una reunió a porta tancada a Busan, Corea del Sud.

L'Assemblea va triar un Comitè Central de 150 membres, que serveix com a cos principal de presa de decisions del Consell entre Assemblees.

El nou Comitè Central compta com un 39% de dones i un 61% d'homes, els joves representen el 13%, hi ha un 5% de persones indígenes i un 2% de persones amb discapacitats. Els ordenats equivalen al 68% i un 25% dels membres del Comitè són laics.

El comitè de nominacions va treballar amb un grup de noms proposats per 345 esglésies membres del CME. El comitè executiu de 25 persones, el moderador i dues vicepresidències moderadors seran elegits pel Comitè Central a finals d'aquest setmana.

Bona nit! Qui va perdut?

Philippe de Champaigne, El bon Pastor

De l'Evangeli de demà (Lc 15,1-10):

"Feliciteu-me!"

Jesús avui ens parla en paràboles per respondre als fariseus i escribes que el criticaven: "Aquest acull els pecadors i menja amb ells!".

No comentaré la lectura, que és prou coneguda. Només apuntaré uns deures (breus) per fer.

1) Preguntes per reflexionar: 

Davant de tants homes i tantes dones que porten una vida irregular, que sabem que són pecadors, que fem? Parlem malament d'ells? Els despreciem? Els ignorem? Estem disposats a acollir-los? Menjaríem i compartiríem el nostre temps i la nostra conversa amb ells? Deixaríem qualsevol altra cosa per mirar d'ajudar -los a reconduir la seva vida? Ens escarrassaríem perquè es trobéssim amb Déu?

2) Comparar les respostes amb el que fa l'amo de les ovelles i la mestressa de casa.

3) Valorar qui va més perdut, el pecador o el deixeble que no actua com Jesús.

4) Si ja fas com Ell, segueix així. 

5) Si no, propòsit d'esmena. I endavant!

Bon dia! Planifiquem?

Foto de Hans Haacke (Köln, 1936)

De l'Evangeli d'avui (Lc 14, 25-33):

"Aquest home ha començat la casa i no l'ha pogut acabar"

Quin és el teu objectiu a la vida? Què fas que assolir-lo? Quins mitjans hi poses? Què hi estàs disposat a arriscar?

Aquestes són preguntes fonamentals per a tot aquell que vulgui aconseguir alguna cosa important, sigui construir una torre o enfrontar-se en una guerra -segons els exemples de Jesús-, o emprendre un negoci, començar uns estudis, fer un llarg viatge, fer créixer una relació...

Són també preguntes que ens podem fer tots els qui volem ser deixebles de Jesús.

És aquest el nostre objectiu veritable, el que volem per a la  nostra vida?

Ser deixebles de Jesús ens dinamitza prou com per preguntar-nos què fem per assolir-ho? Ens plantegem què prenem i que deixem per fer-ho més possible? Hi ha quelcom de molt important que haguem de posar en joc o al que hi haguem de renunciar? Hi estem disposats?

Jesús ens diu que hem d'estar disposats a deixar que Ell sigui el primer, per davant de qualsevol altre interès, bé, i fins i tot de les persones que estimem i de la pròpia vida. I que haurem de carregar amb les conseqüències de seguir-lo, cadascú les que li toquin.

És exigent, Jesús!

Però... recordeu que ahir ens presentava el convit del Regne? Un lloc de trobada amb la humanitat, amb la joia.

Jesús no ens demana que ho arraconem tot, sinó que hi estem disposats. No demana que siguem pobres ni que estiguem tristos portant creus i dolors perquè sí. Ell ens demana que posem cada cosa al seu lloc.Què és més important per a tu, tot això o seguir-lo? Posseir coses i relacions i encadenar-te a elles (les excuses per no anar al convit, que dèiem ahir) o gaudir-les des de la llibertat per viure una vida més plena?

Ja podem adonar-nos que el Senyor ens vol lliures i autònoms, madurs respecte de totes les coses, capaços de prendre-les o deixar-les posant-ho tot -tant el prendre com el deixar- al seu servei, és a dir, al servei del Regne.

Ignasi de Loiola ho va expressar d'un altra manera, amb el seu estil tan clar i formal:

"El hombre es criado para alabar, hacer reverencia y servir a Dios nuestro Señor, y mediante esto salvar su ánima; y las otras cosas sobre la haz de la tierra son criadas para el hombre, y para que le ayuden en la prosecución del fin para que es criado. De donde se sigue que el hombre tanto ha de usar dellas, quanto le ayudan para su fin, y tanto debe quitarse dellas, quanto para ello le impiden. Por lo cual es menester hacernos indiferentes a todas las cosas criadas, en todo lo que es concedido a la libertad de nuestro libre albedrío, y no le está prohibido; en tal manera que no queramos de nuestra parte más salud que enfermedad, riqueza que pobreza, honor que deshonor, vida larga que corta, y por consiguiente en todo lo demás; solamente deseando y eligiendo lo que más nos conduce para el fin que somos criados" (Exercicis Espirituals, n.23, Principi i Fonament).

Demanem al Senyor la disposició per viure aquesta llibertat tan radical, no gens fàcil, que ens proposa. I el do de saber discernir què hem de prendre i deixar en cada moment per ser deixebles seus de veritat.

A desalambrar

"Yo pregunto a los presentes si no se han puesto a pensar que esta tierra es de nosotros y no del que tenga más"

Per a mi, "nosotros" som tota la humanitat, tots els fills i filles de Déu. Ell ens ha regalat el món sense fronteres. Sent realistes, és lògic que els estats n'hi hagin posat. Altra cosa és com les controlin.

És acceptable que als molts dolors físics i psicològics que comporta la emigració, les persones hagin de posar en joc la seva integritat física per passar una frontera? L'Estat espanyol ha recuperat l'ús de tanques amb fulles capaces de provocar ferides profundes.

Això és el que són:

I això és el que fan:

Si desitgeu ajudar a aturar aquesta salvatjada, podeu fer-ho adherint-vos a la campanya de Change. Aquí teniu l'enllaç. 

https://www.change.org/es/peticiones/ministerio-del-interior-retiren-de-las-vallas-de-ceuta-y-melilla-las-concertinas-alambres-con-cuchillas?alert_id=RZyxklNlKn_BcHVQClxsV&utm_campaign=39440&utm_medium=email&utm_source=action_alert

Per a trencar esquemes mentals

"Déu existeix i Ella m'estima"

(missatge en una samarreta).

Bon dia! Entorn la taula

De l'Evangeli d'avui (Lc 14, 15-24): 

"Quina sort poder participar en el banquet del Regne de Déu!"

Ahir em va ser impossible fer l'enviament. De vegades sembla que tots els elements conspirin per fer-nos la vida una mica complicada, oi?

Bé, doncs anem a la lectura d'avui, que com la d'ahir se centra en un convit. Convits de noces, dinars o sopars... al Senyor li agraden aquestes històries on la humanitat es manifesta al voltant d'una taula.

A la lectura d'ahir (Lc 14, 12-14), Jesús ens indicava quins convidats hem d'elegir: captaires, mutilats, coixos, cecs... i no aquells que ens poden convidar a nosaltres. Quelcom que va contra la manera habitual d'obrar, A la d'avui, ens explica com és el convit del Regne, i afirma que els que hi van són els captaires, els esguerrats, els cecs i els coixos... i tots els qui es troben pels camins. I, en canvi, no hi poden entrar els qui van ser convidats primer, aquells que van trobar excuses per no anar-hi, que eren els que posseïen camps, bous, família; és a dir, algun bé.

Així que, allò que Jesús ens deia ahir, veiem que coincideix justament amb el que Déu pensa fer.

D'una banda, ens demana que donem gratuïtament a tothom allò que tenim i allò que som, que és la manera pròpia d'actuar de Déu.

D'altra, ens avisa que no siguem com els convidats rics i no rebutgem la proposta de Déu d'una trobada amb Ell i amb la humanitat perquè visquem centrats en els nostres béns. Si fos així, esdevindrien distraccions, excuses, que ens allunyarien del banquet, és a dir, de la Vida.

La bona predicació

La predicació no ha d'explicar-ho tot, sinó conduir a Jesús.

"Si Joan Baptista, quan afirma: Aquest és l'Anyell, i bateja amb Esperit Sant, deixa que sigui el Crist qui exposi amb més claredat aquestes veritats, molt més va fer Andreu, el qual, no es va veure capaç d'explicar-ho tot i va dur el seu germà a la font mateixa de la llum, tan content i apressat, que aquest no dubtà ni un instant a acudir-hi."

(Sant Joan Crisòstom)

Bon dissabte!

A que no em trobes!

Solemnitat de Tots Sants

Recordem avui que som part d'una gran família, perquè, com diu S. Pau, tots nosaltres hem estat escollits per ser sants.

Alguns ja hi han arribat i altres estem fent camí. Per tant, no ens sentim pas sols en les nostres lluites, perquè comptem amb l'ajuda de Déu i amb la simpatia i proximitat d'altres que les coneixen per experiència. Començant per Santa Maria i acabant per tants de sants desconeguts que han  passat per la vida fent el bé, amb humilitat i sense fer-se notar. I tants pares i mares que han fet de les seves llars nius d'amor enmig de grans dificultats.  

Recordem avui també totes les persones que hem trobat al llarg de la vida i que potser no tenen el títol oficial de sants o beats, però que tenim el convenciment intern que ho són, perquè ens han ajudat amb la seva pregària i el seu suport, i sent amb ells i elles ens hem sentit més a prop de Déu.

Donem gràcies a Déu per haver-nos constituït en una gran comunitat, en un sol cos!