Bon dia! Planifiquem?

Foto de Hans Haacke (Köln, 1936)

De l'Evangeli d'avui (Lc 14, 25-33):

"Aquest home ha començat la casa i no l'ha pogut acabar"

Quin és el teu objectiu a la vida? Què fas que assolir-lo? Quins mitjans hi poses? Què hi estàs disposat a arriscar?

Aquestes són preguntes fonamentals per a tot aquell que vulgui aconseguir alguna cosa important, sigui construir una torre o enfrontar-se en una guerra -segons els exemples de Jesús-, o emprendre un negoci, començar uns estudis, fer un llarg viatge, fer créixer una relació...

Són també preguntes que ens podem fer tots els qui volem ser deixebles de Jesús.

És aquest el nostre objectiu veritable, el que volem per a la  nostra vida?

Ser deixebles de Jesús ens dinamitza prou com per preguntar-nos què fem per assolir-ho? Ens plantegem què prenem i que deixem per fer-ho més possible? Hi ha quelcom de molt important que haguem de posar en joc o al que hi haguem de renunciar? Hi estem disposats?

Jesús ens diu que hem d'estar disposats a deixar que Ell sigui el primer, per davant de qualsevol altre interès, bé, i fins i tot de les persones que estimem i de la pròpia vida. I que haurem de carregar amb les conseqüències de seguir-lo, cadascú les que li toquin.

És exigent, Jesús!

Però... recordeu que ahir ens presentava el convit del Regne? Un lloc de trobada amb la humanitat, amb la joia.

Jesús no ens demana que ho arraconem tot, sinó que hi estem disposats. No demana que siguem pobres ni que estiguem tristos portant creus i dolors perquè sí. Ell ens demana que posem cada cosa al seu lloc.Què és més important per a tu, tot això o seguir-lo? Posseir coses i relacions i encadenar-te a elles (les excuses per no anar al convit, que dèiem ahir) o gaudir-les des de la llibertat per viure una vida més plena?

Ja podem adonar-nos que el Senyor ens vol lliures i autònoms, madurs respecte de totes les coses, capaços de prendre-les o deixar-les posant-ho tot -tant el prendre com el deixar- al seu servei, és a dir, al servei del Regne.

Ignasi de Loiola ho va expressar d'un altra manera, amb el seu estil tan clar i formal:

"El hombre es criado para alabar, hacer reverencia y servir a Dios nuestro Señor, y mediante esto salvar su ánima; y las otras cosas sobre la haz de la tierra son criadas para el hombre, y para que le ayuden en la prosecución del fin para que es criado. De donde se sigue que el hombre tanto ha de usar dellas, quanto le ayudan para su fin, y tanto debe quitarse dellas, quanto para ello le impiden. Por lo cual es menester hacernos indiferentes a todas las cosas criadas, en todo lo que es concedido a la libertad de nuestro libre albedrío, y no le está prohibido; en tal manera que no queramos de nuestra parte más salud que enfermedad, riqueza que pobreza, honor que deshonor, vida larga que corta, y por consiguiente en todo lo demás; solamente deseando y eligiendo lo que más nos conduce para el fin que somos criados" (Exercicis Espirituals, n.23, Principi i Fonament).

Demanem al Senyor la disposició per viure aquesta llibertat tan radical, no gens fàcil, que ens proposa. I el do de saber discernir què hem de prendre i deixar en cada moment per ser deixebles seus de veritat.