Bon dia! Amb intel·ligència

De l'Evangeli d'avui (Lc 16, 18): 

"La gent d'aquest món és més espavilada en el tracte amb els seus semblants que els fills de la llum"

L'evangeli d'avui és una mica sorprenent, perquè sembla que Jesús faci elogi de l'administrador negligent, o corrupte, que ha fet un bon forat a la fortuna del seu amo i que, acusat, no cerca de cobrar el deute o d'augmentar els ingressos, sinó que, ja  posats, rebaixa la quantitat als deutors (i augmenta el dèficit del seu amo) per tal que ells, agraïts, el rebin quan sigui acomiadat. Tant amb el que ha fet en la seva feina com en la manera de resoldre el problema, es veu clarament que és una persona que només mira per ell.

I llavors, què hem de fer: doncs ser també força espavilats, fins i tot astuts. Fer servir la intel·ligència i tots els dons que Déu ens dóna per assolir aquelles coses que són el centre de la nostra vida, allò que desitgem de veritat (i fer-ho honradament!).

No ens permetem el que molts fan, repetir-nos una vegada i una altra com anem de malament. Hem de pensar què podem fer perquè tot vagi millor: el món, el barri, la feina, la família, la transmissió de l'Evangeli.

Aquells qui desitgen fer un atracament, el planifiquen amb cura, hi posen les seves capacitats (sovint, també la imaginació!), s'entrenen amb tota dedicació, s'arrisquen. Què fem nosaltres per aconseguir que s'expandeixi el bé arreu i per servir al Regne? Hi dediquem la nostra intel·ligència, tota la nostra creativitat, el nostre temps?

Com deia algú, no recordo qui, aquell que desitja de veritat una cosa, troba raons; i aquell que no la desitja, troba excuses. Podríem afegir, qui desitja molt quelcom, busca i troba mitjans; qui no, aviat ho deixa.

L'administrador vivia centrat en ell i va trobar una solució al seu problema. I nosaltres?

Tot rau en si ens apassionen de veritat Jesús, el seu Regne i les persones.