Bon dia! Som dels molts o dels pocs?

Obra de la pintora japonesa Seiji Fujishiro

De l'Evangeli d'avui (Lc 17,11-19):

"No han quedat nets tots deu? I els altres nou, on són?

L'Evangeli d'avui ens parla de dues maneres de relacionar-nos amb el Senyor, del deure i de l'agraïment.

Una és complir allò que mana i prou. 

L'altra és complir la Llei i els preceptes, però sobretot és deixar-se tocar per Ell i seguir el que ens mana el cor. És el que va fer el desè leprós. Es va adonar del que Jesús havia fet i, en lloc d'anar a buscar els sacerdots, va deixar que el seu cor el guiés per retrobar-se amb Jesús. Ara, no per demanar-li res, sinó per agrair. Va deixar de complir el precepte i va tornar enrere lloant Déu.

Al final, lloar, agrair, adorar són la veritable expressió de la fe, més que no pas el compliment rigorós de les lleis. El primer allibera, guareix, expandeix les persones, les guareix. El segon, sense el primer, pot arribar a fer grans destrosses.

Per què serà que a molts creixents els és difícil trobar motius d'agraïment al llarg del dia o a la nit, quan fan repàs de la jornada? No serà que s'han acostumat a donar per suposades i per estables tantes coses bones com tenen i gaudeixen cada dia? 

Per què molts s'obliden d'agrair l'amor de Déu, el seu perdó, la seva proximitat,...? Potser s'ho han pres com un dret propi, com si Déu els ho degués? O deu ser que no han deixat que la gràcia els penetrés més enllà de la seva primera capa...

Tant de bo ens passi com el leprós: que preguem amb fe i que, en notar quelcom de positiu (ni que sigui molt petit), necessitem glorificar Déu, agrair-l'hi, adorar-lo.