Aquest és el meu Fill

The Transfiguration, Michael D. O’Brien

Diu l'Evangeli d'avui (Lc 9,28b-36) que Pere, Joan i Jaume van entrar dins un núvol. 

Quina cosa més estranya, estar en un núvol! Aquí, clarament, no té res a veure amb estar als núvols, que vol dir "ben distret". Aquest núvol, ben al contrari, implica estar ben atent. És el núvol amb què Jahvè es manifesta a l'Antic Testament, acompanyant el seu poble. Tanmateix, ningú del poble de Déu podia tenir contacte amb Ell, En canvi els deixebles hi entren. I s'esglaien. Se suposa que no n'haurien de sortir vius! Però no només resten amb vida sinó que reben un regal inesperat: la revelació de la identitat de Jesús. Si encara estaven una mica adormits, segur que es van despertar del tot. 

Quantes vegades no ens passa també a nosaltres, que per donar un pas endavant en el coneixement i l'amistat del Senyor hem d'entrar per on ens fa por, per una situació que temem i de la qual pensem que no en sortirem sencers. I quantes vegades també, en el moment de ser-hi ens oblidem del que sentíem abans. O ho recordem i ens en sorprenem. Perquè hi hem trobat pau i força per anar fent el que se'ns demana. I, al final, en acabar, ens adonem que tot allò que havíem qualificat com un temps de prova i de foscor, ha esdevingut un "lloc sagrat" on ens hem trobat amb el Senyor i on Ell ens ha revelat una faceta nova d'Ell mateix (i sovint també de nosaltres). O hem fet un pas endavant, conscient i ferm, en el seu camí.

No tinguem por, doncs, si en la nostra vida apareix un núvol que sembli engolir-nos. Qui sap si hi sentirem la veu de Déu assenyalant-nos allò que encara no hem descobert de Jesús, i ens convidarà a escoltar-lo més atentament. Qui sap si la nostra amistat no en sortirà més consolidada i el nostre cor més feliç!

Ah, i ara ja no cal guardar en secret Qui és Ell! 

  

Si ets Fill de Déu...

Alejandro Santana, Temptacions de Jesús.
Via Christi de Junín de los Andes, Argentina

Avui llegim les temptacions de Jesús. Dues d'elles comencen així: Si ets Fill de Déu... Quin estil més perillós, aquest que usa el Temptador. Perquè sí, justament Jesús és el Fill de Déu. I Ell en té consciència. Per això, la trampa rau en la necessitat de demostrar-ho. En l'acceptació d'un repte que, si Jesús l'acceptés, el portaria a fer coses radicalment oposades a allò que li és essencial.

El Temptador treballa fi. Sobretot en aquells que volen anar lluny en la seva amistat amb Déu. Com més amics, més afina la punteria. Com més treballats, menor és el cercle de la diana, però major la seguretat de fer mal de debò. I en Jesús no hi ha pràcticament on disparar, no hi ha marge! L'únic que pot fer l'Enemic és atacar el que Ell més estima: la seva unió amb el Pare, que és la seva pròpia essència, el que el defineix.

La proposta de Satanàs, doncs, va en el sentit de fer que Jesús accepti demostrar qui és i, acceptant els seus reptes, acabi actuant de manera contrària a la voluntat del Pare. No ens ha passat mai que la voluntat de "demostrar" ha fet que ens comportem amb poca prudència i de manera excessiva? Penseu el mal que se'n deriva de reptes com "demostra que ets un home" o "deixa clar qui mana aquí", Aquestes demostracions vitals mai seran neutres com ho són les demostracions matemàtiques. On hi ha necessitat de "demostrar", trobem en el fons una carència, moltes vegades inconscient, de capacitat, de reconeixement, o un sentiment d'inferioritat que es vol ocultar... No es estrany que les reaccions resultants siguin desmesurades, desassenyades i molt sovint injustes.

Però a Jesús no li cal demostrar res. Ell ha crescut en saviesa i gràcia, i és el més bell dels fills dels homes en tots els sentits. Té plena consciència de qui és i ho expressa com ho sent en tot el que fa: el nucli de la seva existència és la seva relació filial amb el Pare, i el seu aliment és fer la Seva voluntat. Per això, les respostes que dóna al Temptador provenen de la Llei de Déu. Paraules curtes, respostes escuetes. Cap discurs i res de negociar amb l'Adversari. Qui té clar el que vol, no necessita res més per tancar la porta a la temptació. I Jesus, el que vol, és el que Déu vol. I les paraules que usa són les Seves mateixes: llavis i cor van alhora. El mateix llenguatge, el mateix voler. 

Com mostra l'escultura que encapçala aquest post, davant dels reptes del Enganyador, que intenta encerclar-nos i feu-nos caure en els seus paranys, fer com Jesús: mirar-lo de cara per entendre què ens està suggerint en realitat i respondre-li com correspon, assenyalant el Cel, amb paraules i obres.