Aquest és el meu Fill

The Transfiguration, Michael D. O’Brien

Diu l'Evangeli d'avui (Lc 9,28b-36) que Pere, Joan i Jaume van entrar dins un núvol. 

Quina cosa més estranya, estar en un núvol! Aquí, clarament, no té res a veure amb estar als núvols, que vol dir "ben distret". Aquest núvol, ben al contrari, implica estar ben atent. És el núvol amb què Jahvè es manifesta a l'Antic Testament, acompanyant el seu poble. Tanmateix, ningú del poble de Déu podia tenir contacte amb Ell, En canvi els deixebles hi entren. I s'esglaien. Se suposa que no n'haurien de sortir vius! Però no només resten amb vida sinó que reben un regal inesperat: la revelació de la identitat de Jesús. Si encara estaven una mica adormits, segur que es van despertar del tot. 

Quantes vegades no ens passa també a nosaltres, que per donar un pas endavant en el coneixement i l'amistat del Senyor hem d'entrar per on ens fa por, per una situació que temem i de la qual pensem que no en sortirem sencers. I quantes vegades també, en el moment de ser-hi ens oblidem del que sentíem abans. O ho recordem i ens en sorprenem. Perquè hi hem trobat pau i força per anar fent el que se'ns demana. I, al final, en acabar, ens adonem que tot allò que havíem qualificat com un temps de prova i de foscor, ha esdevingut un "lloc sagrat" on ens hem trobat amb el Senyor i on Ell ens ha revelat una faceta nova d'Ell mateix (i sovint també de nosaltres). O hem fet un pas endavant, conscient i ferm, en el seu camí.

No tinguem por, doncs, si en la nostra vida apareix un núvol que sembli engolir-nos. Qui sap si hi sentirem la veu de Déu assenyalant-nos allò que encara no hem descobert de Jesús, i ens convidarà a escoltar-lo més atentament. Qui sap si la nostra amistat no en sortirà més consolidada i el nostre cor més feliç!

Ah, i ara ja no cal guardar en secret Qui és Ell!