Regals

"Avui el mag troba plorant en un bressol aquell que cercava fulgent entre els estels. Avui el mag admira resplendent entre bolquers aquell que, amagat, intentava descobrir feia temps en els astres. 

Avui el mag medita, amb un gran estupor, el que veu allà: el cel en la terra, la terra en el cel, l'home en Déu i Déu en l'home; veu reclòs en un cos petitíssim aquell que tots els segles no poden encabir. 

I, quan el veu, amb els dons mistics confessa sense discussions què creu: amb l'encens el creu Déu, amb l'or, rei, i, amb la mirra, home mortal. 

I resulta que el gentil, que era l'últim, ara és el primer, perquè la fe dels mags va consagrar la creença de les nacions." 
(Dels sermons de sant Pere Crisòleg).

"Jesús anà fins on era Joan i fou batejat per ell. Oh coses paradoxals! ¿Com va ser que el riu incircumscrit, que enjoia la ciutat de Déu, es rentés amb una mica d'aigua? La fons inaccessible, que engendra la vida de tots els homes i que no s'asseca mai fou recoberta d'unes aigües precàries i temporals." 
(D'un sermó atribuït a sant Hipòlit).

Totes dues cites pertanyent a l'Ofici dels dies 7 i 8 de gener. Les trobo precioses, com pràcticament tots els textos dels Pares de l'Església són bonics i profunds, perquè apel·len alhora el cor i la ment. Per això us comparteixo aquesta petita mostra.

Regals d'aquests dies? Ai, els Reis s'han portat molt bé... o jo he estat molt bona! 

No us en faré un llistat, però sí diré que el que més aprecio és la minicadena, ja que feia un mes que no podia escoltar música més que per la ràdio. Així, mentre estic escrivint ara mateix, estic escoltant l'aria La vergine degli angeli de La Forza del Destino, cantada per la Montserrat Caballé (quina veu!).

I el regal més exòtic, per anomenar-lo d'alguna manera és un estri per fer que els ous durs es tornin quadrats (cúbics). Brometes, més no, sisplau, que a casa ja hem rigut prou amb això.

Uns regals que també compten, i es poden considerar pràcticament "gràcies especials" han estat:

• Poder-me llevar cada dia a les 7 (des del dia 2, un récord!), necessitant descansar més al llarg del dia i fins fent alguna migdiada molt llarga, això sí. Però no sabeu el plaer que sentia aquest matí, quan a les 10 havia acabat de fer la compra, he pogut descansar una mica i he anat a la biblioteca caminant, i he tornat a peu també. Feia temps que no podia fer-ho tot això. (La migdiada ha estat després de quasi una hora i mitja, però la podia fer). 
• El rès de Laudes al matí, que jo crec que es quedarà per sempre. També l'estic mantenint tots aquests dies, feny un mix amb les lectures de l'Ofici i alguna altra cosa. Al matí, que em costa tant, em permet centrar-me i alhora em connecta amb els meus germans que preguen més o menys el mateix: una sola comunitat arreu de la Terra.
• L'Eucaristia del dia de Reis, acollint el Senyor com a regal i oferint-me com a regalet (una és més petita!).
• Les moltes persones que estan responent a la meva crida a través de Facebook perquè se'ns reconeguin els drets a les persones que estem malaltes de síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia i sensibilitat química múltiple. Un degoteig quasi diari de notificacions que m'alegren i m'aporten esperança, sobretot sabent la quantitat de malalts que es deprimeixen pel poc cas que els fan. Això, no ho puc dir dels meus amics.