A Canà i a casa nostra

Icona copta

"En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea...". 

Amor que creix. En els casaments, tot es desbordant perquè el que se celebra, l'amor, ho és per ell mateix. Per això, no ens ha d'estranyar gens que, a Canà, Jesús acabi fent un miracle d'abundància. Molt de vi, i a més de qualitat, per significar un amor que, amb l'ajuda de Déu, ha de durar molt més enllà del moment del casament, i que ha de prendre, any rera any, més aroma i més sabor. Vi de qualitat capaç de donar sentit a tota la vida i que es reconeix com a tal al cap dels anys. Un do propi del matrimoni, que trobem en tota vocació viscuda en plenitud.

L'alegria en la vida quotidiana. Sovint veiem matrimonis que no paren un moment. La majoria van de bòlit, sobretot si tenen criatures petites. Des de fora pot semblar que la seva vida no té "gràcia": han de fer gairebé sempre la mateixa rutina -casa, treball, col·legi, i poca cosa més-. A penes tenen temps per a ells. La "gràcia" és saber fer, d'això que, per a molts és una vida insípida com l'aigua, una font d'alegria per a ells i per als fills, i per a les persones amb qui es relacionen. En les cases on hi ha amor, es nota perquè hi ha alegria. Aquest és el vi nascut de l'aigua corrent que caldria trobar en tota casa cristiana.

Compromís amb els altres. Maria demana a Jesús un miracle per a bé dels nuvis i els seus convidats. I no és res del que anomenaríem "essencial". En criteris d'utilitat, es tracta de quelcom banal: només és una festa. En criteris d'humanitat, significa, però, posar-se en la pell d'uns nuvis que han de poder oferir una celebració "com cal", ja que la festa dura mentre hi ha vi. Sembla que Maria ha de "forçar" una mica Jesús perquè que respongui, i ho fa posant-lo en una situació de la que no es pot desentendre fàcilment, cridant l'atenció d'altres persones. Quantes vegades no tenim altre remei que punxar una mica perquè les coses es facin, a casa i a fora! 

De Maria, tots podríem aprendre a pregar pels altres sempre, no només quan tenen necessitats importants, sinó també quan passen per dificultats que nosaltres jutgem com petites però potser són grans per a ells. I a fer-nos responsables de les situacions i actuar, per tal que les nostres oracions prenguin cos i vida.  

Comptem avui amb Jesús i Maria per dur endavant una vida plena, realitzada, feliç i compromesa amb la felicitat dels altres.