Inicis: Cercant l'equilibri

Habitualment, són dues les dates que solem considerar com el començament de l'any. Una és, òbviament, l'1 de gener. L'altra és un dia indeterminat de setembre: o bé el primer dia o aquell que comença l'escola. Molts considerem que l'any natural és aquest. Quan després d'haver gaudit d'un llarg temps de lleure i superat amb èxit les calors de l'estiu, les nits d'insomni, les picades de mosquit i altres insectes, les sobretaules infinites, els aires condicionats i potser aquells mai no guarits del tot refredats d'estiu, ens plantegem el retorn a allò que anomenem "la vida normal". 

I ho fem intentant de trobar forats a l'agenda per acomodar-hi tot allò que hem determinat, entre juliol i agost, que ens és absolutament imprescindible per dur una vida plena, equilibrada, que ens ajudi a progressar en tots els sentits.

És llavors quan comencem a trobar que alguna cosa no va bé. Perquè volem fer tantes coses que les hores no donen per a tant. No, si volem dormir! 

I arriba el moment de revisar horaris, de ratllar activitats o afegir notes ("l'any vinent", "més endavant"). Fins i tot de reconsiderar objectius, de prioritzar-los. Tot un treball d'anar polint la "vida ideal" que havíem pensat.

Una altra dosi de realisme arriba quan hem d'harmonitzar els nostres desitjos de superació amb la feina, la família, el necessari descans o l'imprescindible temps extra per a tota la feinada que representa el manteniment de la llar. Com s'imposa, la "vida real"! 

I, finalment, recordant que no som omnipotents, caldrà que blindem un temps extra per a "imprevistos", perquè són aquests els que se'ns mengen sempre el nostre programa tan racional i ben organitzat. Alhora que són el que posa sal i pebre i sabor a la nostra vida.

En realitat, començar un nou any el setembre no és el mateix que començar-lo el gener. Llavors el curs ja ha començat. Quasi sempre hem elegit les activitats i els estudis que farem i els nostres objectius solen ser més elevats, més ideals, i no poques vegades força més irrealitzables.

Tant si és al gener com al setembre, els inicis tenen quelcom de màgic. Atrauen la nostra atenció, ens presenten la possibilitat de atènyer una versió millorada de nosaltres mateixos, ens remarquen que estem en el moment òptim per assolir-la o almenys acostar-nos-hi, ens empenyen a prendre decisions i a posar els mitjans. Ens obliguen a fer alguna cosa o passar un any més d'acontentament amb allò que som, que vivim, que tenim.

Si encara no us ho heu plantejat, penseu què voleu fer aquest curs, quina mena de persona desitgeu ser d'aquí nou mesos o un any, quins camins esteu disposats a emprendre, quina energia hi podeu dedicar. 

I no us oblideu d'assegurar prou temps per garantir les relacions amb les persones i seguir conreant l'amistat amb Déu. Perquè sense això, per molt que feu, la vostra vida serà buida i el vostre oci, trist.

Que Ell us il·lumini en el vostre discerniment i us acompanyi al llarg del curs.