De l'Evangeli d'avui (Mc 12,28b-34):
"Estimaràs... Estimaràs"
Jesús es va trobar amb un escriba savi. No ho era perquè no estigués tan intrigat com altres escribes pel que Jesús deia i feia, ni perquè no necessités proves per estar ben segur d'Ell, sinó perquè, com ens diu l'Evangeli, era assenyat. I, per això, va voler anar al més fonamental.
Així, la pregunta que li fa al Senyor no és tant de "catecisme" com de focus d'atenció: Quin ha de ser el centre de la nostra vida? I la resposta de Jesús és ben clara: estimar. Estimar Déu amb totes les capacitats i amb tota l'energia. Però, tot seguit, ben ràpidament, sense donar temps a l'altre a reaccionar, Jesús afegeix el segon: estimar també el proïsme com a un mateix. I ho arrodoneix: no hi ha cap altre manament més gran que aquests.
I és així, no hi pot haver més interès que aquests dos, que, per a nosaltres, són inseparables. I no hi ha cap altre manament que no els pressuposi.
La Llei de Moisès, doncs, apuntava l'amor com a centre. I Jesús, no només ho ratifica sinó que Ell mateix expressa radicalment en la seva vida, des del principi fins al final, què és estimar, com estima Déu i com hem d'estimar nosaltres. "Tant ha estimat Déu al món que li ha donat el seu Fill únic" . "Ningú no té un amor més gran que aquest: posar la vida a disposició d'aquells que estima".
En aquest temps de camí vers la Pasqua ens és bo de recordar que, més enllà dels nostres compromisos quaresmals, més que "tots els sacrificis i tots els holocaustos", el que hem de fer és contemplar Jesús, captar els seus sentiments, tot allò que mou el seu cor i les seves accions, i anar aprenent a ser com Ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada