Bon dia! Molt més el vostre Pare

De l'Evangeli d'avui (Mt 7,7-12):

"Demaneu... cerqueu...truqueu"

L'Evangeli sembla que contradigui el que deia ahir, però no és ben bé així. Ahir tractàvem dels signes de l'amor de Déu i de les peticions interessades. Avui Jesús ens parla és de com actua Déu davant les nostres necessitats.

Hi ha dues parts en aquest text. 

La primera és una exhortació a confiar en Déu i a fer-ho sempre, demanant-li el que ens cal. No hi ha límit. El que necessitem. Materialment, espiritualment. La seva ajuda ens cal sempre. Jesús ens diu que cap petició queda sense resposta, perquè Déu ens té en compte més que els millors pares. D'altra banda, Ell és el Senyor de l'Univers, l'Amo de totes les coses. Disposa de tot. 

També és cert que altres evangelis apunten específicament a la petició de l'Esperit Sant. Ah, és el que més desig té de donar-nos! El que més necessitem i el que més bé ens farà! Al final, el que Déu Pare ens dóna amb més amor, perquè és el que més bé fa a la nostra pobresa real -a la pobresa de dins- és el Fill i l'Esperit Sant.

"Si vosaltres, que no sou pas cap model de bondat, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel en donarà als qui li'n demanin"

Disposem-nos, doncs, a rebre coses bones. Coses bones "demanades". Encara que allò que demanem no sigui exactament el que Déu ens donarà. Tal com fan els pares i les mares, que capten la necessitat dels fills i els donen el que és millor en cada cas i en cada moment.

Segona part. "Allò que vulgueu que us facin els altres, feu-los-ho vosaltres igualment". Aquest és un text diferent, separat de l'anterior. Realment, no hi té res a veure. I en canvi... no serà que aquells béns que demanem a Déu per a nosaltres, hem d'estar disposats a donar-los, a facilitar-los als altres, si també n'estan mancats? No serà que Déu Pare vol que els seus fills-germans comparteixin el que tenen i el que els dóna i s'ajudin?

No serà que Aquell que dóna coses bones als seus fills vol que ells també donin coses bones als seus germans? 

Quan demanem a Déu ajuda per pal·liar les nostres necessitats i les del món, estem disposats en el nostre cor a fer amb els altres, a donar-los, allò mateix que demanem a Déu? A comprometre'ns amb aquells que ens demanen i cerquen i truquen a la nostra porta de tantes maneres? 

Ah, us dic un secret? No cal que us esforceu gaire a trucar: No hi ha porta!