De l'Evangeli d'avui (Lc 4,24-30):
"Jesús passà pel mig d'ells i se'n va anar"
Aquest és un dels episodis violents de la vida de Jesús. El que li passa a Ell és el mateix que els ha passat abans als profetes.
Si us hi fixeu, abans, al verset 22, diu que "tothom en parlava amb simpatia i es meravellava de les paraules que deia sobre la bondat del Senyor", tot just després que que Jesús anunciés que el que diu l'Escriptura s'ha acomplert, referint-se concretament al text d'Isaïes que acabava de llegir. Així doncs, què va passar perquè tots acabessin reaccionant tan malament?
El que se'ns narra és la reacció de la gent de la vila de Jesús quan Ell els diu que allà no hi farà miracles i posa com a exemples a profetes que els han fet per a persones de fora d'Israel. Potser esperaven rebre algun tracte especial per part de Jesús i el que es van trobar va ser que els comparava amb els pagans. No tenien prou fe o desitjaven aprofitar-se de Jesús? Volia Jesús que superessin la necessitat de demanar senyals especials?
No ho sabem. Sí que sabem que els seus sentiments van canviar radicalment, que es van sentir ferits i que van voler matar-lo. I que Jesús va aconseguir alliberar-se de les persones que se l'enduien i se'n va anar a Cafarnaüm (v.31).
¿No passa sovint que les persones són acceptades quan "parlen bé" i toquen emocionalment amb paraules atractives i, en canvi, quan intenten que els qui els escolten vagin més enllà, al terreny de la pràctica, i revisin els seus desitjos i actituds són rebutjades? És això el que ha succeït amb els profetes, amb Jesús i amb tantes persones que l'han seguit i han estat també perseguides, silenciades o assassinades, per persones concretes, pel poble o més sovint pels poders.
Com vivim la nostra relació amb el Senyor? Trobem amables i atractives les seves paraules? El veiem amb simpatia? Què passa quan Ell ens demana que fem un pas més enllà d'on som, quan ens reclama més confiança o quan no atén al que li demanem? Ens hi girem d'esquena? Caiem en el dubte? Ens rebel·lem? Ens deixem interpel·lar per allò que Ell ens diu? El seguim?
Avui seria interessant recordar fets concrets en què haguem actuat de manera anàloga a la gent de Natzaret, no volent assassinar ningú potser però sí rebutjant qui assenyalava els nostres errors o incoherències. Què va passar? On ens vam sentir ferits? Què vàrem fer? Pensem les vegades que hem actuat així amb el Senyor.
Mirem de redreçar el nostre camí. Demanem perdó, si cal. I, si podem, rectifiquem.
Que el Senyor no hagi passat endebades per mig nostre, pel nostre interior, i acabi anant-se sense trobar la nostra amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada