Bon dia! De masovers a fills

De l'Evangeli d'avui (Mt 21,33-43.45-46):

"Us prendran el Regne de Déu i el confiaran a un poble que en faci els fruits"

L'Evangeli d'avui és dels que cal llegir bé, pausadament. 

Punts d'interès:

- Aquest text està situat després dels anuncis de la Passió i de l'entrada a Jerusalem. L'evangelista ens està transmeten una interpretació en forma de paràbola de la missió de Jesús i de la seva mort. 

- També ens parla del poble d'Israel, que és la vinya del Senyor, i dels seus masovers, els qui tenen l'obligació de guiar-lo. Justament, els qui ja condemnaran Jesús a mort, com històricament han fet amb els profetes.

- Jesús reivindica la vinya, el poble d'Israel, com a propietat de Déu, i no com a propietat de cap home. Ningun no es pot quedar amb la part de Déu, amb les seves atribucions.

- El verset del salm 118 el trobarem a altres llocs del Nou Testament. La seva al·lusió no és gratuïta. Segurament va formar part de la reflexió de les primeres comunitats com a confirmació, des de les Escriptures, de la missió de Jesús. (Aquell qui ha estat rebutjat de tots -especialment, dels constructors del Poble- ara és a la dreta del Pare, per sobre de totes les coses. Déu ho ha fet, ressuscitant-lo!).

- Israel era el poble de Déu, que havia de manifestar clarament el voler de Déu. Era la seva vocació: havia de ser, pròpiament, el Regne de Déu. La comunitat cristiana arriba a la conclusió que Déu li ha confiat la missió d'esdevenir el nou poble de Déu.

-Fixeu-vos que el traspàs és dels masovers que s'han apropiat del Regne a un poble que faci fruits. No d'uns masovers a uns altres. En el nou poble de Déu, la funció dels guies no podrà ser (o no hauria de ser) la mateixa que la dels grans sacerdots i fariseus, que "van entendre massa bé que (les paràboles) anaven per a ells" (v.45). La responsabilitat del nou Israel és de tots, ja que tots som fills de Déu, germans de Jesús.

Atents, que el que Jesús diu d'Israel també ho podria dir de les comunitats cristianes i les seves persones concretes. Som alhora Regne de Déu i servidors del Regne; i si ocupem el lloc de Déu, si ens servim a nosaltres mateixos, si no li donem el fruit que espera, també pot ser que passi a altres aquella missió que ens havia confiat. 

Quan hi ha persones de bona voluntat que ens deixen i cerquen altres comunitats, cristianes o no, hauríem de fer examen de consciència i veure quina responsabilitat personal i comunitària hi tenim. Què transmetem cadascú de nosaltres, com ho fem i, sobretot, si manifestem de veritat o no, els valors de Déu, si som el seu Regne. Malauradament, la majoria de comunitats cristianes han cuidat més la transmissió de la Paraula i la doctrina que no pas el seu vessant pràctic. I les persones no només han d'escoltar, sinó també han de poder tocar, experimentar. Tenim molta feina!

Així, Jesús ens convida avui a no comportar-nos com "masovers" sinó com els fills de Déu que som, responsables del Regne.