Bon dia! Per veure el Senyor

De l'Evangeli d'avui (Mt 25,31-46):

"Quan t'hem vist?"

Avui és un bon dia per recordar que l'essencial és invisible als ulls. 

El Jesús de Natzaret, que ens diu les coses claretes en aquest evangeli d'avui, és el mateix Fill de Déu que s'encarna d'amagat, que viu trenta anys d'incògnit fent la vida de qualsevol i que, quan guareix els malalts, recomana que no ho diguin a ningú.

Amb Jesús, hem conegut un Déu que és sempre al nostre costat, que es posa en la pell dels desvalguts i que posa com a criteri de veritat de la nostra amistat amb Ell allò que fem al proïsme. I no hi ha altre! 

Jesús avui ens diu que hi ha multitud que no el veuen. La diferència és que uns no el veuen però ajuden els que els necessiten i altres, no. 

Per tant, la qüestió no és tant veure'l o no, que millor que en siguem conscients, com tenir o no els seus sentiments, haver-nos fet nostra la seva manera de fer. 

Ser capaços de fer-nos de carn sensible, com Ell, i desterrar les parts del cor que s'han endurit com la pedra (o demanar-li que ens l'estovi!).  

Ser capaços de fer el bé d'amagat, en les coses petites i cada dia. Perquè si esperem "la nostra gran oportunitat" de fer el bé ni la trobarem ni n'estarem entrenats. Els surfistes ho saben bé i per això esperen la seva gran onada, l'onada perfecta, cavalcant-les totes. I això sempre, sempre, sempre.

Jesús feia miracles i nosaltres també tenim la capacitat de fer-los. Miracles a la nostra mida, que fan millor la vida dels que ens envolten (que no és cosa petita!); que provoquen somriures, dels quals el món n'està tant necessitat!; que augmenten l'autoestima i la confiança de les persones i els donen raons per viure; que porten a crear xarxes de fraternitat, invisibles als ulls la majoria de les vegades, però ben reals. Això són miracles perquè van a favor de la vida i perquè assenyalen amb claredat quins són els valors del Regne.

Jesús ens ve a dir que qui no veu les persones del seu voltant (i s'hi implica), tampoc no pot veure Déu. Senzillament, no té la mirada adaptada.  

Benet XVI va escriure: "tancar els ulls al proïsme, també ens converteix en cecs davant Déu". 

Avui, miren de veritat totes les persones que ens trobem. Pensem en les seves necessitats. Fem els serveis que puguem. I demanem Déu que mai no tanquem els ulls als nostres germans.