Bon dia! Més senyals?

Anèmona. Detall.

De l'Evangeli d'avui (Lc 11,14-23):

"El regnat de Déu us ha agafat per sorpresa"

Em poso avui a l'ordinador una mica tard perquè tinc operaris a casa, arreglant desperfectes a la façana de la finca. 

L'Evangeli d'avui ens ofereix un bon criteri de discerniment. Jesús acaba de fer un senyal, un miracle, i els fariseus li'n demanen un altre perquè demostri que ve de part de Déu i no de Satanàs (l'Enemic!). Estan jutjant Jesús, valorant el que fa. El posen en entredit, li paren trampes. L'observen. Necessiten estar segurs o, encara més, trobar manera de justificar el seu rebuig.

Jesús no fa cap senyal. Recordeu que el requeriment és la fe. I els deixa clar que quan un és de Déu, els fruits del que fa són de Déu. No podem saber si algú treballa per a Déu o per a l'Enemic si no mirem les seves accions i les seves conseqüències (no les seves paraules ni la seva aparença!). 

I ens hi hem de fixar amb una mirada neta, lliure de prejudicis, que no és precisament com ho fan aquests fariseus. Ells pressuposen que hi ha unes maneres concretes de comportar-se que els donen legitimitat. Els deixebles dels fariseus "expulsen dimonis" perquè segueixen els seus ensenyaments, pertanyen al seu grup i són fidels a la seva manera de fer.

Jesús, però, no és del seu grup, actua "des de fora". L'únic que el legitima és la seva relació íntima amb Déu, la seva pertinença absoluta a Ell, la seva adhesió total a la Seva voluntat. Amb Ell, el Regnat de Déu ja és aquí. I per això, també la manera de fer de Déu i les accions pròpies d'Ell. 

Per això, diu que el Regnat de Déu ha agafat a contrapeu als fariseus. Com podien acceptar ells que un "outsider" els trepitgés el seu terreny?

L'Evangeli ens deixa clar, una vegada més, que Jesús és l'únic Senyor, l'únic que té l'autoritat de Déu. I també que les estructures religioses es queden estretes i no allotgen la totalitat de l'acció de Déu.

Que el Senyor ens ajudi a entendre bé que el criteri fonamental per valorar l'actuació d'algú no és la pertinença al grup o a la tradició o el compliment de les normes, sinó si està arrelat en el Senyor o, més amplament, si treballa amb Ell, amb els Seus criteris, amb el Seu estil.