Bon dia! Amb el Nuvi

De l'Evangeli d'avui (Mt 9,14-15):

"És que poden fer dol... mentre el nuvi és amb ells?"

Avui és primer divendres de Quaresma i ens trobem de nou amb la discussió de si cal dejunar, de si quina abstinència cal fer. Com sempre, en aquesta mena de controvèrsies, hi ha que són ben puristes, hi ha que són totalment passotes i altres que tenen una màniga més o menys ampla... i suposo que tothom mira de fer allò que creu correcte en el fons del fons.

Aquí no em dedicaré a analitzar el que diuen els cànons, sinó a reflexionar sobre els gestos penitencials, els quals no tenen cap sentit si no ens preguntem abans: Sóc amb el Nuvi?

I, a això, cadascú respondrà de manera diferent: molt, poc, poquíssim, gens, me n'havia oblidat del tot... 

Pregunteu-vos si voldríeu retornar a la seva amistat o reforçar-la. Si és que sí, llavors caldrà fer alguns passos de conversió. 

Els deixebles de Joan i els fariseus feien dejunis penitencials. Potser és una mica perillós dejunar si cal fer vida normal i no se'n té el costum o les condicions físiques adequades. Però es poden fer altres signes alternatius.

Abans de dejunar o de fer qualsevol gest penitencial, parleu-ho amb alguna persona espiritual de confiança, donant-li a conèixer per què el voleu fer, el vostre estil de vida i tot allò que hi pugui influir i en sigueu conscients (condicions físiques, necessitats psicològiques). Això ajudarà a que la vostra penitència sigui humil i, esperem, equilibrada. I evitarà que sigui tan radical i arriscada, i plena d'orgull espiritual, com aquelles que S. Joan de la Creu anomena: "penitència de bèsties". Perquè no ha de ser un objectiu en ella mateixa, sinó un signe de que un vol ser a prop del Nuvi, i que deixa coses que li són importants per sortir a cercar-lo.

A tenir en compte:

- Que aquests gestos siguin íntims, confidencials, coneguts de Déu i, com a molt, de la persona que us ajuda espiritualment. 

- El dejuni o qualsevol altra pràctica no tenen sentit sense la pregària i sense posar-se a disposició de Déu.

- Els millors "dejunis" són abandonar la nostra voluntat per fer la voluntat de Déu i deixar a banda els nostres gustos, el nostre descans i tantes altres coses "nostres" per servir els altres.

- Aquests gestos s'emmarquen en un desig de canvi de vida, de ser amb el Senyor, de deixar-nos transformar per Ell. Per això no es pot prescindir de l'examen de la vida (examen de consciència), de concretar ben bé en què cal canviar i com (propòsit d'esmena) i del sagrament del Perdó, que és lloc de guarició de la nostra vida, de trobada amb el Senyor i de retorn al conjunt de l'Església (la visible i la invisible, tota!).

I bé, res de fer dol! Perquè voler ser amb el Nuvi significa que el seu Esperit ja ens ha tocat d'alguna manera i que hem començat el camí que ens hi porta. 

Per això, que la nostra Quaresma no sigui fosca i trista, sinó plena d'alegria i somriures mentre ens comprometem cada dia a viure més a prop del Senyor de la Vida.