Zacaries

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Lc 1,5-25), bastant llarg, inicia les lectures d'aquesta setmana, en què seguirem l'evangeli de Lluc.

Es tracta d'una lectura contínua dels orígens de Jesús, especialment des de l'experiència de Maria, però sempre en relació amb Joan Baptista a través dels seus pares, Zacaries i Elisabet.

Així Jesús i Joan estan units ja des d'abans de nèixer per col·laborar en la mateixa obra de Déu.

Trets distintius de l'Evangeli d'avui són:

- L'esterilitat, considerada en aquell temps com una maledicció, conseqüència d'algun pecat. Déu la capgira convertint-la en un signe del seu poder.

- L'anunci de l'àngel, que podem llegir en paral·lel amb l'Anunciació. Són molt semblants. Informa d'un motiu de joia: una criatura amb una missió important.

- La manca de fe de Zacaries. Un contrast amb Maria. Tots dos formulen una pregunta, però en direccions diferents. Sobta llegir la poca fe del sacerdot enmig d'un acte litúrgic tan especial, en el lloc més sant del Temple.

- La resposta de l'àngel. La poca fe emmudeix, impossibilita de cantar la lloança de Déu.

- Però la manca de fe d'un no impedeix que Déu dugui a terme els seus plans respecte del matrimoni i la humanitat.

La primera lectura d'avui és força semblant. Les diferències es troben en la fe de la dona i la missió de l'infant. Samsó serà un guerrer, un heroi de la llibertat política. Joan serà un profeta, un heroi de la llibertat espiritual.

Avui podem repassar davant de Déu com és la nostra fe, quins problemes hi trobem. I també quina és la nostra vocació*, la nostra missió personal, com definiríem el que som davant de Déu i davant de nosaltres mateixos.

* Nota: Aquesta vocació no és l'estat de vida, és la crida més profunda de Déu en la nostra vida.