Bon dia de Santa Llúcia! Avui ja poden començar córrer els qui no han fet res de cara al Nadal. En teoria, comencen les fires de pessebres i es guarneix la casa fins (en teoria) el dia de la Candelera (la Presentació, 2 de febrer).
Santa Llúcia no té res a veure amb el Nadal, excepte el fet de ser cristiana i que el seu nom al·ludeix a la llum. Crist és la Llum!
L'Evangeli d'avui (Mt 21,28-32) és continuació del d'ahir, dedicat especialment als grans sacerdots i gent notable. Podem fer la traducció a la nostra situació.
La paràbola dels dos fills tracta de la coherència. Parlar i fer són essencials, però també ho és penedir-se i canviar de parer i d'actitud i obeir el Pare.
És això el que va fer molta gent del poble, que va acollir la predicació de Joan. En canvi, els grans no s'han sentit interpel·lats per ell. Per això, aquells que ells desprecien (publicans i prostitutes) ja els han avançat, els han tret el primer lloc perquè han escoltat i han cregut.
El que denuncia Jesús és l'autosuficiència i la duresa dels dirigents d'Israel, la incapacitat d'escoltar Déu, de reconèixer-lo allà on actua. Són dels que diuen (i parlen molt, perquè tenen el ministeri de l'autoritat), però no fan. Pitjor encara, en un altre lloc Jesús diu que ni fan ni deixen fer. Són un obstacle a l'acció de Déu en la seva vida i sovint en la dels altres.
Podem pensar que això ens queda lluny, però potser no tant. Gandhi deia pràcticament el mateix dels cristians en general: que parlem molt. I algú deia que si el temps que hem passat des del Concili escrivint comentaris, articles, plans pastorals, projectes comunitaris,... -la majoria irrealitzables-, els haguéssim dedicat a treballar, l'Església seria molt diferent (potser el món també). Vigilem, doncs, no sigui que perdem l'energia en les paraules i no en les obres que ens demana el Senyor.
Potser avui podríem fer una mica d'examen de consciència sobre la nostra coherència entre el dir (i creure) i el fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada