Innocents!

Bon dia! Avui l'Església recorda els Sants Innocents. Un passatge de l'Escriptura que, penosament, ha quedat com un dia per fer bromes, quan, en realitat ens ha de fer pensar en les realitats més cruels del nostre món.

L'Evangeli (Mt 2,13-18) dóna peu a moltes controvèrsies si no el llegim amb els ulls del cristià d'origen jueu a qui anava adreçat. Perquè no ens relata fets històrics, sinó que és una presentació de Jesús fent esment de la història d'Israel.

És a dir, Herodes era un rei conegut per la seva crueltat i mal vist dels seus súbdits perquè actuava com un pagà. Era tirànic. Però no va fer cap matança de nens. Sí que representa el poderós sense autoritat moral que té por fins i tot d'un nen.

La matança és un recurs. Herodes és a Jesús el que em faraó va ser per Moisès. Jesús és el nou Moisès que porta la salvació definitiva a Israel.

Josep pren el paper de cuidador de la vida nova que ve amb Jesús. Mt al·ludeix a "el nen i la seva mare", en lloc de "el teu fill i la teva esposa", conservant, doncs, el misteri de la filiació divina de Jesús.

D'altra banda, Egipte va ser lloc de refugi per als jueus des de molt aviat. I hi havia unes comunitats prou importants. Per tant, res indica que Jesús no passés un temps a Egipte, però, en tot cas, de pas. Perquè el seu destí és Israel. Així, és cridat, com diu Oseas, a anar-hi. I no com Moisès, quedant-se a les portes, sinó entrant-hi del tot.

Val la pena adonar-se que enlloc diu que la mort dels innocents sigui volguda per Déu! Mt parla de la profecia de Jeremies, però la desvincula de Déu, al contrari del que fa en el paràgraf anterior.

D'altra banda, el plor de la matriarca d'Israel, Raquel, es refereix als qui parteixen de Ramà a l'exili de Babilònia, no a ninguna mort!
Això reforça la idea de la realitat de l'exili de Jesús, però sobretot ens parla dels exilis d'Israel i, per extensió, dels de tota la història, amb tantes víctimes anònimes. I, entre aquestes víctimes, els més fràgils entre els fràgils són els infants.

Aquest any ens hem emocionat amb la mort de molts d'ells, fugitius i víctimes de la guerra i de la pobresa. Que la imatge de Jesús infant prengui per a nosaltres el rostre d'aquests nens i aquestes nenes que fugen avui de la mort, i que desapareguin de la nostra història els plors amargs i sense consol de mares i pares i de pobles sencers. Preguem amb aquesta intenció a Jesús, Príncep de la Pau.