Bon dia! Avui, l'Evangeli (Lc 1,67-79) és un cant d'alegria. Com Maria, també Zacaries té una lloança a Déu per tot el que fa.
El càntic de Zacaries (o Benedictus) es resa sempre a Laudes, en començar el dia. I el de Maria (Magnificat), a Vespres. Clergues, consagrats i fidels seglars devots que comparteixen la pregària litúrgica s'uneixen d'aquesta manera en una sola comunitat invisible i fan seus els sentiments d'aquestes persones que han anat davant nostre en la fe.
El càntic de Zacaries reconeix la Redempció, el compliment de les promeses de Déu al seu poble, que són fruit d'un amor i una fidelitat sense límits.
El record de Zacaries ens porta fins a la primera Aliança, la de Jahvè amb Abraham. I ens recorda que el culte a Déu es realitza "amb santedat i justícia", és a dir amb tot allò que fem, més enllà del culte pròpiament dit (pregàries i celebracions).
"I a tu, infant..." són paraules dedicades al seu fill, Joan. Però aplicables a cadascú dels creients. Anunciar que Déu és proper, preparar camins per a la seva manifestació creant signes visibles i palpables del Regne. Recordar a tothom, començant per nosaltres, que el nostre Senyor és un Déu compassiu que ens estima des del fons de les entranyes, i que per alliberar-nos de l'arrel de tots els mals, per guarir-nos ens ha visitat, s'ha quedat i és amb nosaltres per sempre.
Tot això és labor dels cristians. I la millor manera de fer-ho és adoptant l'estil de Jesús: Ser llum del món per il·luminar on hi ha foscor, pecat, desesperació i mort. Ser cuidadors dels altres i, com bons pastors, aportar-los aliment, vida, seguretat i pau.
Avui, només us proposo que llegiu el text lentament, rumiant-lo. Sentint-vos com si fóssiu el propi Zacaries, admirat i feliç davant de tot el que Déu fa a casa seva. I a la nit, o abans d'anar a dormir, agafeu un verset que us hagi agradat especialment i repetiu-lo tranquil·lament algunes vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada