Simeó

Bon dia! L'Evangeli d'avui ens porta a Jerusalem. És de Lluc i ja veureu que xoca temporalment amb el d'ahir.

Lc 2,22-35 és un episodi que es desenvolupa en el Temple. De fet, no hi ha cap prescripció que obligui a anar a Jerusalem per a això. Seria una qüestió de devoció o una manera de significar el lligam especial de Jesús amb Déu. O també que va complir la Llei fil per randa. Com diu S. Pau: "Es va sotmetre a la Llei per rescatar-nos de la Llei".

El significat del ritual és la purificació de la mare (que l'habilita per tornar a la vida normal, no perquè sigui "bruta", com s'entén de vegades erròniament) i el rescat del fill (ja que el primer es consagra a Déu, segons el llibre de Nehemies).

A aquest Evangeli es veu clarament que Lluc no prové de l'entorn jueu, perquè hi ha detalls que són erronis (!).

Simeó és un nom d'origen grec adoptat per molts jueus. Desconegut, un home sant, pietós, corrent, sense més. Com altres que trobem a l'Antic Testament, és la persona anciana que veu realitzada l'acció de Déu o la presència del fill abans de morir. El qui ha estat esperant llargament mogut per la fe i la confiança en Déu, tot i els motius de desesperança. El text ens indica que el movia l'Esperit Sant. Un home savi segons Déu.

En Simeó s'acompleixen dues promeses. Una de personal. Com amb Maria, el que Déu li ha dit, es compleix. Una altra de col·lectiva, el Salvador, no només d'Israel, sinó de tots els pobles.

La lloança de Simeó es continua resant a l'hora litúrgica de Completes, abans del descans nocturn.

L'última part és una profecia sobre Maria, que ha estat molt interpretada. Habitualment, es llegeix fent referència a la vida i la mort de Jesús.

Per tant, estem davant d'un text en el qual se'ns mostra que Déu dóna compliment a la seva promesa i, alhora, que la seva realització portarà patiment. Un realisme absolut.

Demanem avui una fe sencera com la de Simeó, capaç d'esperar sempre en el compliment de l'obra de Déu