Vingut per guarir

Bon dia! Avui l'Església fa memòria de Sant Joan de la Creu. Carmelita, reformador, amic de Santa Teresa de Jesús, místic. Les grans obres en prosa poden ser una mica aspres de llegir, però val la pena aproximar-se a la poesia i, si voleu, als "Dichos de luz y amor", que són anotacions breus amb consells sobre la vida espiritual. El recomano tant pel seu valor místic com estètic, encara que algunes coses ja no siguin per a la nostra època.

L'Evangeli d'avui (Lc 7,19-23) és la versió llucana de la lectura de diumenge, amb alguna variació, com és que Jesús actuï davant d'ells.

La raó és que han de ser testimonis davant de Joan. Han de donar fe del que han vist i escoltat, com faran després els deixebles de Jesús. Per això són dos deixebles i no un o un altre nombre. Dos són els testimonis que calien per a un judici. Amb aquests detalls, Lluc indica la importància d'aquest episodi.

Una diferència entre Joan i Jesús és que el primer parla de pecat i el segon se centra en el dolor.

Jesús i tots els qui el seguim batallem contra el mal i el pecat en una lluita que dura fins a l'últim moment de l'últim dia. El dolor és sovint la manifestació del pecat o el lloc on aquest arrabassa la dignitat de la persona. Pensem en els nens soldat, privats d'amor i d'infantesa.

Jesús va guarir i va perdonar. No va guarir tothom, però. Els miracles de Jesús no són exhaustius, sabem que en algun moment s'hi nega: quan el volen utilitzar. Els seus miracles tenen a veure amb la dignitat de la persona i quasi sempre queda clar a que apunten a un mal social que caldria resoldre. Davant el pecat i la injustícia, Ell donarà la vida, però en el dia a dia posa les seves capacitats per solucionar el benestar de persones concretes.

Així, allò que fa es converteix en denúncia i signe d'un ordre nou, del Regne, on aquests dolor no hi serà, on la persona troba respectada la seva dignitat.

En el meu dia a dia, quines capacitats poso al servei dels altres per superar situacions de dolor, d'injustícia, d'indignitat?