Amb quina autoritat?

Bon dilluns! L'Evangeli d'avui (Mt 21,23-27) resulta estrany si no es contextualitza.

Estem cap al final de l'evangeli. En el segon dia d'estada de Jesús a Jerusalem, i ja en el primer ha expulsat els venedors del temple a fuetades. I després ha guarit malalts. Per tant, quan els grans sacerdots i notables van a Jesús, no sembla que l'interroguin tant per la paràbola anterior a aquest passatge, com per la destrossa que ha fet.

Haurien d'estar empipats de debò. La pregunta per l'autoritat es pot interpretar com un "qui t'ha donat poder per fer això (intervenir en l'organització del temple, guarir malalts)?" És clar que l'única resposta és "Déu".
També es pot interpretar com un "qui t'has cregut que ets?" I la resposta és la mateixa!

Jesús els respon amb una altra pregunta. Pensem que és una controvèrsia, però no un joc. Es tracta d'una situació tensa perquè Jesús altera l'ordre i posa en qüestió les pràctiques establertes i mantingudes per aquells que l'estan interrogant (i que després el jutjaran).

La pregunta de Jesús es trasllada a la figura de Joan Baptista, que també estava separat de la religió establerta. Els pregunta per la seva missió concretament, és a dir, la seva vocació.

La deliberació ens mostra com es mouen per interès propi i no per la veritat. Això sol ja els incapacitaria per a la seva funció sagrada!

La respostes finals no són definitives. La qüestió és que davant la manca de compromís d'uns, Jesús es nega a respondre. Per què ho ha de fer, si no n'estan interessats de debò?

Els grans només volen prolongar el seu poder i neutralitzar el de Jesús davant la gent. No els interessa qui és Jesús més que en el sentit que els és una amenaça. 

Però per qui els escoltés el paral·lelisme era clar. Si diuen que el seu poder és de Déu, l'han de creure. Si que és humà, la gent anirà contra ells, perquè molts el tenen per Messies.

Davant Jesús, l'actitud d'encongir les espatlles i dir "no sé" equival al rebuig. O s'hi està a favor o s'hi està en contra. I quan s'hi està en contra és perquè xoca amb els interessos personals,  que quasi sempre es poden resumir en termes de posseir (el que sigui), de poder (del tipus que sigui) o d'estatus (situar-se per sobre d'altres). Com els passa als qui van a interrogar Jesús.

Demanem conèixer Jesús bé, amb el cor, i respondre-li sincerament, lliures de lligams.