Per portar l'esperança

Bon dissabte! Avui fem memòria de Sant Francesc Xavier, un dels primers jesuïtes. Va ser missioner a l'Extrem Orient, arribant fins al Japó.

L'Evangeli d'avui (Mt 9,35-10,1.6-8) comença fent-nos un resum del tipus d'activitat que feia Jesús.

Després passa al que sent: compadit per la situació de les persones. "Sense pastor" significa sense guiatge, sense rumb, sense sentit. També sense connexió amb Déu, que és el Pastor d'Israel. Un context de desesperança en el qual Ell anuncia la Bona Notícia del Regne.

Però el treball és molt. Qui el farà? La solució no és l'activitat voluntarista, sinó la petició. L'Amo del camp és Déu i ja existeix la collita. Només cal recollir-la.

Cap de nosaltres pot assumir la labor de Déu, que es fa en l'interior de les persones.

Els col·laboradors en segar la collita, en portar esperança a les persones i construir el Regne són pocs, i s'han de demanar. Ningú ho pot ser per pròpia voluntat. Depèn d'una elecció de Déu.

D'entre els deixebles, Jesús en crida dotze i els prepara i envia perquè facin el mateix que Ell. De les recomanacions que els dóna, l'última és important.

Un pot menjar de la seva feina apòstolica, si hi dedica especialment la vida, com trobem al verset 10 (que no es llegeix). El que no pot és convertir-la en un negoci, en font d'un poder diferent i contrari al rebut de Déu.

Avui, demanem a Déu persones capaces de col·laborar amb el Senyor i també que ens mogui a dur esperança i consol arreu.