Ets tu?

Bon diumenge, tercer d'Advent (sí, ja, que el temps corre!)

El passatge que llegim avui (Mt 11,2-11)  enceta una part de l'Evangeli dedicada a les diferents reaccions de la gent respecte a Jesús. Hi ho fa començant pel qui l'ha anunciat: Joan Baptista.

Joan està empresonat i sap el que està fent Jesús. És possible que la seva percepció no correspongui amb la idea de Messies que tenia. Tenen un estil tan diferent! És ben possible també que Joan es trobi en crisi existencial: Què n'ha fet, de la seva vida? Pagava la pena? I si Jesús no és el Messies? Llavors quina és la seva pròpia identitat, si ja no és el seu anunciador?
Una nit fosca. Els sants no estan exempts dels dubtes de fe ni dels moments de depressió. Joan fa el millor: encarar el problema. I envia alguns deixebles a fer una pregunta molt directa: Ets tu o no, el Messies?

Jesús els respon fent-los un llistat de les guaricions que ha fet. Només han de veure i escoltar. El millor testimoni de qui és (i de qui som tots) és allò que fem.
L'anunci de la Bona Notícia als pobres ens porta al Sermó de la Muntanya, a les Benaurances.
Tots són signes profètics, amb referències a textos de l'Antic Testament, principalment a Isaïes, que demostren que té el poder de Déu i que té la intenció d'implantar un canvi radical en l'ordre present.

La resposta de Jesús indica que està donant compliment a les paraules d'aquells que l'anunciaven antigament, i, per tant, també a les de Joan, encara que ell no ho pugui veure o entendre. És cert que Déu actua, però no sempre de la manera que esperem ni com  nosaltres preferiríem, però és important (sobretot en els moments d'incertesa), deixar en suspens les nostres idees i analitzar la situació, els senyals. És el que fa Jesús amb els deixebles de Joan. I remarca que no n'hauria d'estar decebut (o escandalitzat, segons les traduccions). Ni Joan ni ningú haurien de quedar-se amb el sentiment que Déu no actua (o no ho fa bé!) perquè no coincideix amb les seves idees o sentiments.

El final és molt important, encara que no ho sembli. L'elogi a Joan significa que els seus dubtes no afecten a la seva identitat ni a la seva integritat davant de Déu. No és menys pel fet de passar una crisi (potser al contrari, fins i tot). De fet, al verset 14 (que no llegim avui) l'identifica amb Elies.

L'al·lusió al Regne és problemàtica, però podríem, per aproximació, dir que Joan està encara en la línia, el llenguatge i els fets de l'Antic Testament. Anuncia el Messies i el Regne, però no n'està integrat. El Regne s'inicia amb Jesús i segueix en els seus deixebles. És la situació incòmoda de les persones que viuen en les canvis d'època, culturals, religiosos,... els preveuen, hi posen el peu, però possiblement no els assoleixen del tot. Moments de crisi, potser com els que vivim avui, que ens obliguen a viure amb els ulls ben oberts, buscant els signes de l'obra de Déu en mig de les foscors, sense deixar-nos tancar en la presó de les pors i del "sempre s'ha fet així"... o els gustos personals.

Avui, en el camí de l'Advent, busquem els signes de l'acció del Regne en el nostre món, en la societat, en l'Església, en la nostra vida. I demanem ser nosaltres també, amb el que som i fem, signes del Regne.