Què serà d'ell?

Bon dia! Estem a tocar del Nadal!

L'Evangeli d'avui (Lc 1,57-66) ens situa en la cerimònia de la circumcisió de Joan Baptista. És el ritual pel qual els nens són incorporats a l'Aliança del poble jueu amb Déu, i on reben el seu nom propi. L'equivalent jueu del Baptisme cristià.

Aquest episodi és una bona lliçó, sobretot pels pares. En ell, Déu imposa el trencament de la tradició familiar. Zacaries només recobra la parla quan compleix l'encàrrec de l'àngel. Canviar el nom del nen és reconèixer que té una altra identitat. Una vida i un destí propi.

Joan no només té un nom aliè a la familia sinó també una altra missió. No serà sacerdot, sinó profeta. No viurà a resguard del Temple sinó en contra. I, al contrari del seu pare, rebossarà de fe. Una persona sorprenent. Quelcom que intueix la gent, en preguntar-se "què serà d'aquest noi?", que entra en el món amb signes del favor de Déu.

També pares, educadors i, en general, tots els qui tenim infants a casa ens fem sovint aquesta pregunta: Què serà d'ell, d'ella? Acceptar la individualitat de cadascun és sovint un repte. Un veritable exercici de fe, d'esperança i de caritat. Barrejat amb l'agraïment per aquella vida, encara fràgil, que va creixent i desenvolupant-se en un destí que, de vegades, ni ens havia passat pel cap.

Demanem a Déu que, davant els nens i joves i tothom qui tractem, valorem la novetat que Déu porta a la nostra vida i a la de tothom, i que el lloem encara que representi per a nosaltres un repte sorprenent i potser exigent.

I davant la celebració del naixement de Jesús que s'acosta, que se'ns deslligui la llengua (i el cor) en un cant de lloança.

Aclariu ben bé a veu per cantar al·leluies i nadales! 🎶