Defensor de les prostitutes

Comentari per a l'Evangeli de Diumenge XI (Temps ordinari, cicle C): Llluc 7,36-8,3
Per José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

ECLESALIA, 12/06/13.-Jesús és a casa de Simó, un fariseu que l’ha convidat a dinar. Inesperadament, una dona interromp el banquet. Els convidats la reconeixen de seguida. És una prostituta del llogaret. La seva presència crea malestar i expectació. Com reaccionarà Jesús? L’expulsarà perquè no contamini els convidats?

La dona no diu res. Està acostumada a ser menyspreada, sobretot, en els ambients fariseus. Se’n va directament cap a Jesús, es posa als seus peus i arrenca a plorar. No sap com agraïr-li la seva acollida: cobreix els seus peus de petons, els ungeix amb un perfum que porta i els hi eixuga amb la seva cabellera.

La reacció del fariseu no es fa esperar. No pot dissimular el seu menyspreu: “Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora”. Ell no és tan ingenu com Jesús. Sap molt bé que aquesta dona és una prostituta, indigna de tocar Jesús. Caldria apartar-la d’ell.

Però Jesús no l’expulsa ni la rebutja. Al contrari, l’acull amb respecte i tendresa. Descobreix en els seus gestos un amor net i una fe agraïda. Davant de tots, parla amb ella per defensar la seva dignitat i revelar com l’estima Déu: “Els teus pecats et són perdonats”. Després, mentre els convidats s’escandalitzen, la reafirma en la seva fe i li desitja una vida nova: “La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau “. Déu estarà sempre amb ella.

Fa uns mesos, em van demanar prendre part en una Trobada Pastoral molt particular. Hi havia entre nosaltres un grup de prostitutes. Vaig poder parlar sense presses amb elles. Mai les podré oblidar. Al llarg de tres dies vam poder escoltar la seva impotència, les seves pors, la seva solitud… Per primera vegada vaig comprendre per què Jesús les estimava tant. Vaig entendre també les seves paraules als dirigents religiosos: “Us asseguro que els publicans i les prostitutes entraran abans que vosaltres al Regne del cel”.

Aquestes dones enganyades i esclavitzades, sotmeses a tota mena d’abusos, terroritzades per mantenir-les aïllades, moltes gairebé sense protecció ni cap seguretat, són les víctimes invisibles d’un món cruel i inhumà, silenciat en bona part per la societat i pràcticament oblidat per l’Església .

Els seguidors de Jesús no podem viure d’esquena al patiment d’aquestes dones. Les nostres Esglésies diocesanes no poden abandonar-les al seu trist destí. Hem d’aixecar la veu per despertar la consciència de la societat. Hem de donar molt més suport als que lluiten pels seus drets i la seva dignitat. Jesús que les va estimar tant seria també avui el primer a defensar-les.