Bon dia! Qui se salva?

Castelgandolfo, Itàlia

De l'Evangeli d'avui (Lc 13,22-30): 

"Esforceu-vos a entrar per la porta estreta"

Jesús respon avui a una pregunta que ha preocupat a creients de totes les èpoques: Són gaires els qui se salvaran? Una qüestió que apunta a un fet experimental: viure la fe, ser creient coherent, és difícil.

Recordem que l'evangeli d'ahir ens explicava que la manera d'actuar de Déu (i la dels creients) és senzilla i amagada, i que comporta la relació amb un entorn que no és com ells. Així que és raonable plantejar-se quants són capaços de ser fidels en aquestes condicions.

Però la resposta de Jesús no és directa. No ens diu cap quantitat sinó que ens crida a esforçar-nos, a posar-hi coratge. Perquè només amb la il·lusió o el desig no s'aconsegueix ("molts no podran"). Cal, doncs, implicar-nos-hi amb tot el que som. Així que no es pot pensar que valgui la sola relació amb Déu sense cap compromís real. Recordeu que no n'hi ha prou amb dir "Senyor, Senyor"?

Per això, malauradament, un pot conèixer molt bé l'Evangeli i les Escriptures i fins tota la Teologia Dogmàtica i l'Espiritualitat i tot el que hi vulgueu afegir, i no conèixer-lo amb la profunditat que només dóna l'experiència directa. De què val doncs, tot el temps escoltant el que "ensenyava a les places"? 

Fins i tot es pot assistir a l'Eucaristia i combregar cada dia ("menjar i beure amb ell") i no ser transformat interiorment, si es queda en un acte extern, rutinari. 

El coneixement i la transformació arriben quan ens relacionem amb Déu de veritat, des del cor i amb tot el cor. Llavors som empesos a actuar com Jesús. I, si no ens hi oposem, si hi contribuïm amb totes les nostres capacitats, ens trobarem passant per moltes portes estretes!

Se salvaran molts? Sí! Jesús al final ens diu que seran moltíssims! D'arreu. "Vindran de llevant i de ponent, del nord i del sud". Més enllà dels límits d'Israel. Persones de tots els pobles.

L'important, però, és el que ha respost abans Jesús: no quants, sinó qui.