Entrada principal de l'església d'Ainay-le-Château, França.
L'Evangeli d'avui (Lc 11,47-54) continua el tema d'ahir. Val la pena llegir els dos textos seguits, fins arribar a la conclusió: que escribes i fariseus van començar a perseguir Jesús i a tirar-lo de la llengua posant-li paranys per poder-lo caçar en alguna paraula.
Pensem quantes vegades, quan ens diuen les veritats que dolen, mirem d'agafar l'altre en fals. En el món polític ho veiem cada dia, però és força comú. És la tècnica del "i tu més" o "i tu també", que buscar fer callar l'altre quan ens incomoda, quan assenyala el nostre comportament erroni.
Quant als fariseus i escribes, hi ha dues acusacions que criden l'atenció: una és la de que posen càrregues quasi insuportables sobre els altres i no fan res per ajudar-los; i la segona és que no entren en el coneixement i veten l'entrada als altres.
Pensem com es pot dir això dels que dirigeixen organitzacions, països i fins les mateixes esglésies.
Quantes vegades legislen sense involucrar-se en la vida real de les persones i sense ajudar-les efectivament; més obligant, prohibint i castigant que sent al seu costat per alleugerir la seva vida (d'una manera pràctica i no només amb bones paraules!).
I quantes vegades el coneixement humà, però més especialment el coneixement de Déu (amb tot el que implica: llenguatge de transmissió, litúrgia, mitjans d'accés) sembla més adreçat a elits i a privilegiats que a la gent senzilla o pobra o fins i tot marginal.
A banda dels llocs específics de coneixement del diví que encara són tancats a les dones: siguin facultats de Teologia (sota l'excusa que "són seminaris") o escoles rabíniques o similars de totes les religions. En aquest cas, sempre cal aclarir que el tema no és menor, perquè afecta a la meitat de la humanitat!
I la pregunta: Com a seguidors/res de Jesús, que sabem el que pensa i el que vol, nosaltres què fem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada