Bon dia! A punt de marxa?

De l'Evangeli d'avui (Lc 10,1-12):

"El Senyor designà altres setanta-dos deixebles 

i els envià de dos en dos davant d'Ell a cada ciutat o indret 

a on tenia intenció d'anar personalment"

Un Evangeli que sovint llegim a mitges. Sempre ens quedem en les recomanacions de Jesús a aquells qui envia, però no acabem de pensar en qui són. 

I doncs qui són els enviats? Seguidors de Jesús, però no dels més íntims. Aquí no se'ns parla dels Dotze ni de les dones que habitualment anaven amb Ell. Si s'han comptat o no en el grup dels enviats, no ho sabem. En canvi, sí sabem que eren persones que havien escoltat Jesús i que l'havien cregut, que esperaven el regnat de Déu, que havien sintonitzat amb el Mestre. Com tants d'altres, com nosaltres!

És bonic veure com Jesús confia en totes aquestes persones, que no conviuen habitualment amb Ell, que segurament no són lletrats ni savis... També com tants seguidors de Jesús de totes les èpoques!

I el detall: enviats on? Allà on Jesús hi vol anar personalment. Jesús els fa ambaixadors, missatgers, profetes, per preparar el camí al Senyor allà on Ell sempre vol ser: les persones.

Potser algú dirà que felicitats per a ells, però que no té res a veure amb ell o ella. Doncs no, hi té a veure i molt, perquè, units al Senyor pel baptisme, hem estat fets profetes en tota la nostra vida. Així, qualsevol petit detall (tota acció, tota trobada) és un anunci (hauria de ser un anunci!) de la presència del Senyor, actual o futura. A poc a poc, en coses petites més que grans, anem fent camí per ciutats, indrets, persones, circumstàncies... Allà on anem, el Senyor té intenció de fer-se present, d'estar personalment i plenament.

Et sents empès a anunciar el regnat de Déu amb paraules, però sobretot mostrant en la pràctica quins són els valors del Regne?

Demanem al Senyor que ens en faci testimonis fidedignes.