De l'Evangeli d'avui (Lc 11,1-4):
"Jesús es trobava en un indret, pregant"
Quantes vegades ens preguntem per la nostra pregària al llarg de la vida! Dubtes sobre com preguem (bé, malament, mitjanament), sobre el temps que hi dediquem (poc. molt, gens), sobre el fruit que en traiem, sobre si estem tractant amb Déu o només amb la nostra pròpia consciència...
És esclaridor adonar-se que Jesús pregava. Alguns textos ens diuen que algunes vegades durant una nit sencera. Però molt més interessant és que, quan els deixebles li demanen que els ensenyi a pregar "com també Joan n'ensenyà als seus deixebles" no els prepara un curs de pregària ni els parla de tècniques de meditació ni de postures del cos o de ritmes de respiració. Jesús no ensenya res que no estigui a l'abast del més senzill o el més ignorant dels humans. Ell no prepara cap elit, sinó un munt de persones concretes, diverses, la riquesa de les quals és ser estimades de Déu.
Per això, la resposta que dóna Jesús és que s'adrecin al Pare del cel amb paraules quotidianes. Els ensenya una pregària senzilla que abasta totes les necessitats fonamentals, interiors i exteriors. I els ensenya a dir "Pare nostre", amb confiança total.
Jesús pregava.... Ell segurament no necessitava demanar aquelles coses que va ensenyar als deixebles. Però sí necessitava trobar-se amb el Pare, ser amb Ell. I és això la pregària, la relació amb Déu, compartir amb Ell.
Com deia santa Teresa d'Àvila, pregar és tractar d'amistat amb Aquell que sabem que ens estima.
Doncs bé, almenys durant alguns dies, no ens mengem el coco pensant en la "qualitat" de la nostra pregària, sinó en que estem dedicant-nos a conrear l'amistat amb Déu, o amb Jesús, que sabem que ens estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada