Bon dia! Treballem "en petit"

De l'Evangeli d'avui (Lc 13, 18-21): 

A què compararé el Regnat de Déu?

Per anar bé, i copsar millor el sentit d'aquest fragment, hauríem de llegir-lo després de Lc 13,10-17) que vam substituir ahir per la coincidència amb la festa dels apòstols sant Simó i sant Judes.

La pregunta de Jesús ve després, doncs, d'un altre episodi (prescindiu dels titolets i centreu-vos en el text de l'evangeli). Es tracta del guariment d'una dona que anava tota corbada. Jesús aconsegueix que es redreci després de divuit anys de malaltia. Imagineu-vos quina alegria seria per aquella dona aconseguir la salut! Però el cap de la sinagoga no va sentir el mateix, perquè era dissabte i Jesús s'havia saltat la Llei. La defensa de Jesús es fonamenta en què es tracta justament del millor dia per fer-ho perquè és el dia dedicat a Déu i el que ha fet és alliberar una persona d'un lligam maligne.

I tot seguit ve la pregunta "A què se sembla la manera de regnar de Déu?". Pregunta que ens posa sobre la pista d'un tema nou: Com actua Déu? 

I la resposta de Jesús és: Com ho fa un gra de mostassa o una mica de llevat. A través de coses petites, de manera amagada, fonent-se amb el que hi ha al seu voltant (la llavor amb la terra, el llevat amb la farina), sense fer-se notar. Llavors aconsegueix que aparegui el que només hi era potencialment: una planta que acull els ocells, un pa que alimenta les persones. Signes de vida.

De la mateixa manera, Jesús ha fet una obra concreta, en una de les moltes persones d'Israel. L'ha guarit, i d'aquesta manera l'ha recuperat per a ella mateixa, per a la societat i per a Déu. Així, no només l'ha sanat exteriorment, sinó que li ha donat la capacitat de ser plenament.

També nosaltres podem fer coses petites, sovint amagades, però intensament transformadores. Una mica com diuen els ecologistes: "Pensar globalment, actuar localment". 

Quina millor revolució i què més evangèlic que mirar de fer bé allò que tenim al nostre abast, per petit que sigui. Què més gran que barrejar-nos humilment amb el que no és semblant a nosaltres, deixant que les nostres capacitats i el nostre ésser es "dissolgui" per donar una mica de vida a l'entorn més immediat: la família, la feina, l'escola, la parròquia, el barri...

Sabem per Jesús que és així com es fan els grans miracles: És el que ha fet Ell mateix en encarnar-se.

Doncs que així sigui.