Bon dia! Una altra pau, un altre goig

Posta de sol

De l'Evangeli (Lc 12,49-53):

"He vingut a calar foc a la terra"

Aparentment, aquest passatge conté tres fragments inconnexos. Una mirada atenta, però, ens desvetlla la seva unitat: 

El goig del Senyor se'ns dóna quan el seguim, és a dir, amb el compliment de la missió. Ell mateix expressa com ho viu quan ens diu que té l'objectiu de "calar un foc" (l'anunci de l'Evangeli) i està joiós perquè ja està encès; i que està anguniós (o frisós, desitjós) perquè ha de passar per "un baptisme" (la mort i la resurrecció). 

A semblança d'Ell, el cor se'ns omple d'expectatives, de desitjos i de goig quan seguim el camí de la vocació a la que ens ha cridat. I això, encara que el camí també ens dugui a les "experiències baptismals" fosques, místiques, de diverses morts i resurreccions interiors, fins a arribar la mort i a la resurrecció definitives. 

Jesús també ens dóna la pau. Però no ens deslliura dels conflictes. Ell no ens ve a portar una pau superficial i ningú que el segueixi port esperar de viure una existència serena ("Us penseu que sóc aquí per donar la pau a la terra?"). El terreny propi de la seva pau és el fons del cor, però l'exterior pot ser ben bé un camp de batalla, amb desavinences i contradiccions, fins i tot (o sobretot!) amb les persones que més ens estimem.

Així, Ell ens indica que el camí del seu seguiment no està lliure de contradiccions ni de dolors. Tanmateix el podem fer amb pau i goig interiors. Perquè Ell l'ha fet abans i ens hi acompanya.